“El passat dijous, dia 10 de juny, per fi vàrem exposar -sota el nom “Batec”- i a la sala “halfhouse” de Barcelona, l’obra que hem estat treballant amb l’artista Julia Spínola” (Ares Comas).
Tots esperàvem amb impaciència que arribés el camió que transportava el nostre gran “Tub”de 7 metros. Un cop allà, juntament amb les transportistes, vam intentar pujar l’obra fins al segon pis on es trobava l’espai d’exposició. No va ser fàcil fer-lo passar per una finestra i per un moment vam pensar que no ho aconseguiríem “ els transportistes estaven a dalt estirat d’una corda i nosaltres amb les ulls fora d’òrbites, ho miràvem des de baix. El tub brillant i imponent ens feia conscients de la seva gravetat i del seu cos, i s’emportaven les nostres paraules que s’entredeien amb sospirs tallats” (Martina Almiron).
Finalment va entrar i tots vam aplaudir molt fort! “Quan ja érem dins vam fer una rotllana per decidir on i com penjar el tub, si el volíem molt alt, a l’alçada del pit.. finalment vam decidir a l’alçada del cor ja que el nom és “Batec” (Mei Barberan).
Vam organitzar l’espai i introduir elements com projeccions d’imatges escanejades del nostre taller, també vam incorporar pòsters, distribuïts pel terra que la gent podia agafar, participant també així del procés creatiu. “El muntatge també ha format part de la nostra creació. Vam contar amb l’Alberto i la Violeta que ens van ajudar amb la ubicació de l’obra i el reportatge fotogràfic” (Laura Delgado).
Ep! I després d’anar a comprar plegats i preparar el dinar, vam menjar una bona paella feta per l’amfitrió, l’Alberto.
“A la tarda l’exposició va ser inaugurada, pares, mares, artistes i companys van venir a veure la nostra obra. “recordo sentir una emoció que em venia des de dir i que em feia sentit que formava part d’un art col·lectiu que interpel·lava i produïa un impacte” (Martina Almiron).
També hi va haver una mica de nervis “Em sentia estressat, li vaig haver d’explicar el mateix a moltes persones que, encuriosides pel tub, em venien a preguntar. Suposo que és una experiència per la que tot artista també ha de passar” (Guillem Cadafalch).
Al acabar ens queden un munt de sensacions: “Crec que va ser tot un èxit” ( Ares Comas). “La llum, l’aire, la gent, les ganes…una experiència extraordinària mai millor viscuda” (Martina Almiron). “Ha sigut una experiència que recordaré” (Núria Muys). “M’ha agradat molt perquè és el tancament d’un cicle artístic i va ser molt maco” (Daniel Puig).
Dies més tard reflexionem sobre el camí fet: “He pogut compartir el procés de creació d’una obra i també a expressar sentiments (Aran Bori). “M’he preguntat si em tornaria a trobar amb la Julia Spínola per fer alguna altra obra” (Kyle Benter). “Al final de tot em queda un sentiment molt estrany, entre nostàlgia i felicitat, em fa pena acabar aquest projecte perquè tot i no estar sempre d’acord, hem creat un grup molt especial” (Maia Giannakos). “El més important no ha estat el final sinó el camí” (Laura Delgado).