Les dues hores sense l’artista: un espai per pensar, compartir i créixer com a grup

Dins del projecte de circ, les dues hores en què l’artista no és a l’aula esdevenen també un espai d’aprenentatge. Les aprofitem per aprofundir, complementar i donar continuïtat a tot allò que anem treballant amb l’Alba, però també per aturar-nos a reflexionar sobre les diferents situacions que vivim com a grup.

Avui hem dedicat la sessió a parlar de les amistats, el sentiment de pertinença, el rebuig i l’exclusió. Primer, cadascú ha reflexionat individualment a la llibreta a partir de diverses preguntes i, després, hem posat en comú les nostres idees i opinions.

Hem parlat de per què ens apropem a unes persones i no a unes altres, de com ens condiciona el nostre grup d’amics, de què sentim quan ens rebutgen i de la diferència entre no voler ser amic d’algú i fer que aquesta persona se senti exclosa.

Finalment, ens hem plantejat una pregunta important: què podem fer perquè tothom se senti part de la classe, encara que no siguem tots amics?

Un espai per escoltar-nos, qüestionar-nos, posar-nos a la pell dels altres i prendre consciència que, més enllà de les amistats i les preferències personals, tots i totes tenim un paper en la construcció d’un grup on ens puguem sentir acollits i respectats.

Quan el meu pes també és el teu. Contrapesos.

Avui hem fet les primeres passes d’aquest viatge. Hem començat a experimentar amb els contrapesos, primer des del propi cos i després en relació amb el cos de l’altre. Posar el nostre pes en joc, trobar l’equilibri, confiar i deixar-nos sostenir ens ha permès començar a explorar físicament algunes de les preguntes que acompanyaran tot el procés.

El cos serà el nostre primer territori de recerca: un cos actiu i perceptiu, disponible per escoltar, sostenir i ser sostingut, afectar i deixar-se afectar. A través de les pràctiques circenses experimentarem amb equilibris, contrapesos, caigudes controlades i diferents situacions de contacte físic, posant al centre la confiança i la interdependència que es generen quan compartim el pes amb altres persones

Com ens apropem a un cos? Comença el nostre nou procés de creació escènica

Hem començat un nou projecte escènic de circ que neix d’una pregunta senzilla, però plena de possibilitats: com ens apropem a un cos?

A partir d’aquesta pregunta, iniciem un procés de recerca i creació al voltant del cos, el moviment, el contacte i les relacions que construïm amb les altres persones. A través del circ i dels seus imaginaris, explorarem com llegim els cossos dels altres, com ens relacionem a través del moviment i com habitem aquell espai, sovint invisible, que existeix entre un cos i un altre.

També hem conegut l’Alba, l’artista que ens acompanyarà i ajudarà durant aquest procés de creació. Amb ella, continuarem investigant les possibilitats que ens ofereix el circ per parlar dels cossos, de les relacions i de les trobades.