La primera sessió de novembre es va articular en tres blocs de treball.
En el primer, els grups, a partir de gestos, van explorar la coordinació de les veus i la escolta col·lectiva a través d’un experiment d’“orquestra grupal”, on dues o tres persones assumien el rol de suposades directores.
En el segon moment, vam treballar la dinàmica de la màquina, un exercici en què cada gest anava generant una cadena de moviments, inspirada en diverses temàtiques i ritmes proposats pel grup.
Finalment, amb trossos de tela i mocadors, es van crear accions corporals que donaven vida als objectes, cosa que ha permet interaccions espontànies i les primeres formes d’improvisació col·lectiva.
En aquests tres blocs hem observat com el grup continua configurant petites relacions i complicitats. A vegades costa mantenir l’escolta i el seguiment de totes les accions, però, al mateix temps, cada cop hi ha més persones que s’atreveixen a improvisar, generar gestos propis i crear moviments i coreografies que ja comencen a donar fruits visibles.
Sessió segona novembre: Explorant els imaginaris del feminisme i el masclisme a través del cos i la imatge
Avui hem viscut una experiència molt interessant a classe. Hem començat el dia amb una sessió d’estiraments, movent-nos amb música i caminant per l’espai per activar els nostres cossos. Després, la proposta era tornar a les imatges i a les fotografies a partir de diverses temàtiques.
Hem preparat una llista de paraules per treballar: infància, joventut, pubertat, edat adulta, obert, tancat, Espanya, Palestina… i, més endavant, hem entrat en qüestions de gènere: home, dona, masclisme, femení, masculí, feminisme.
El més interessant ha estat observar quins imaginaris o percepcions tenim cadascun i cadascuna de nosaltres sobre aquests conceptes. Primer hem creat imatges individuals i després en grups, on cada grup havia de representar un tema concret: el femení, el masculí, el feminisme i el masclisme.Un cop fetes, les hem comentat totes plegades: què volien expressar? Reflectien realment el que és el feminisme o el masclisme? Finalment, hem creat una imatge col·lectiva que unia aquests dos grans temes.
El resultat ha estat sorprenent. Quan representàvem el masclisme, molts homes es mostraven còmodes adoptant actituds de poder, mentre que moltes dones apareixien en posicions de submissió. En canvi, en el moment de representar el feminisme, hi havia més dificultat: alguns homes es posaven a terra com si les dones els anessin a colpejar, o les mateixes dones adoptaven actituds més agressives. A partir d’això, hem pogut parlar de com interpretem amb el cos una paraula o un sentiment, i de com sovint projectem en l’altre allò que ens costa veure en nosaltres mateixos i mateixes.
Després de l’exercici, hem conversat amb les professores. Hem coincidit que és fonamental que totes i tots reflexionem i investiguem què volen dir realment aquests conceptes. Moltes persones, per exemple, encara associen el feminisme amb l’“extremisme” o amb el terme “feminazi”.
Aquesta sessió ha estat, sens dubte, molt productiva. Hem generat materials i reflexions valuoses per continuar explorant els imaginaris corporals i socials que tenim sobre el feminisme i el masclisme, i per entendre com aquests es manifesten, sovint de manera inconscient, en els nostres gestos, postures i emocions.
