Coreografies, coordinació i treball sobre continguts (novembre i  desembre amb un cos grupal)

La sessió del dia 26 de novembre ha estat la primera sessió del mes de desembre amb en Lluís per treballar coreografies i moviments. A la primera part hem repassat algunes de les coreografies i treballs de moviment i de cos que havíem anat desenvolupant al llarg del trimestre. Hem començat en cercle, revisant els gestos associats al nom de cadascú i recuperant la darrera coreografia treballada, així com l’exercici creat a partir de les notícies dels diaris.  Tot seguit, en Lluís ha introduït una sèrie d’exercicis d’escalfament corporal i de ritme que han servit per activar el grup i preparar-lo per a la següent dinàmica. Després hem iniciat un treball coral per reentrar en l’ús dels diaris com a material coreogràfic. S’han repartit diaris entre totes les participants, s’han creat tres files i, a partir d’uns gestos comuns, hem desenvolupat un exercici de coordinació que acabava formant una coreografia visual amb els papers.

Aquesta part ha donat peu a nous moviments centrals, més lliures amb els diaris, que s’han anat trenant amb el primer treball de la sessió i amb la línia diagonal que havíem generat en l’última trobada sobre les notícies. Finalment, tot aquest procés s’ha fusionat en una peça conjunta, una petita composició coreogràfica que hem enregistrat i que ja podria esdevenir l’inici d’una futura peça sobre els cossos, els moviments i la manera com les notícies travessen el nostre dia a dia. A la segona part de la sessió, i per continuar escalfant i reforçar la cohesió del grup, hem treballat diversos exercicis introductoris de salsa i bachata. L’objectiu era que el grup de joves pogués adquirir més entrenament corporal, però també crear un clima de confiança i complicitat —fer més pinya— per continuar desenvolupant el projecte amb un cos col·lectiu cada vegada més connectat.

Per altra banda, la sessió del 3 de desembre es va  centrar en la cohesió grupal i el procés d’aprenentatge cooperatiu, utilitzant l’expressió corporal com a eix vertebrador per abordar temàtiques rellevants per als joves.

  • Coreografia rítmica (Charleston i Body Percussion): L’equip ha desenvolupat una seqüència basada en els passos del Charleston que integra moviments, sons i percussió corporal. Aquesta activitat fomenta el treball en equip mitjançant el desplaçament per l’espai i la coordinació sonora col·lectiva. Tot i la seva brevetat, la peça serveix d’introducció a conceptes actuals com les fake news, l’impacte dels algoritmes i la desvirtualització de la informació en l’entorn digital. La naturalesa rítmica de la proposta promou l’escolta activa i la cohesió entre els participants.
  • Coreografia dels diaris: S’ha realitzat una revisió i ampliació d’aquesta peça central, que neix de les improvisacions teatrals prèvies sobre el món de la premsa. En aquesta coreografia, els alumnes manipulen diaris físics per crear diverses figures, utilitzant el cos com a eina comunicativa i simbòlica. Durant la sessió, s’han incorporat noves accions per enriquir la seqüència de moviments.
  • Talents i compromís: S’ha demanat als joves que aportin els seus talents especials per personalitzar la posada en escena. Tot i que s’ha detectat un moment de dispersió, s’ha treballat la importància del compromís i la concentració per aconseguir un resultat de qualitat, millorant l’actitud general en el tram final de la sessió.

Amb el treball d’aquestes dues peces, el grup consolida la seva dinàmica de treball cooperatiu i utilitza el moviment com un vehicle poderós per explorar les complexitats del panorama informatiu actual.

Novembre : notícies, coreografies, reflexions i treball en grup

Una Experiència Educativa Viva: Diaris, Línies i Reflexions

La sessió d’avui amb els diaris va ser extraordinària. Per a molts dels participants, era la primera vegada que sostenien un diari físic; alguns ni tan sols sabien com obrir-lo. Al principi, va haver-hi comentaris com: “Ai, aquest està trencat”. Va ser un començament tan genuí que va saber a descobriment. Abans d’iniciar la classe pròpiament dita, vaig organitzar l’espai col·locant cada persona en un lloc separat, repartits per tota la sala. A cadascú se li va lliurar un full en blanc amb un objectiu clar: que responguessin individualment, sense “contaminar-se” —per dir-ho així— pels pensaments dels altres.

Les preguntes que vaig plantejar van ser profundes i personals:

*   Què m’agradaria ser de gran?

*   Què penso dels adults?

*   Què penso de mi?

*   Què penso de les dones? Tinc alguna referència femenina?

*   Què penso dels homes? Tinc alguna referència masculina?

*   Què penso sobre la humanitat?

*   Què penso de la meva generació?

*   Què sento que em falta veure? (Referint-me a allò que els pares o avis no els permeten veure).

Després d’aquesta reflexió individual, es va recollir tots els fulls. Aquest material és fascinant i dona per a molta anàlisi; són els pensaments crus d’ells sobre el món.

La Transformació de l’Espai amb Línies i Notícies

La següent fase va ser dinàmica i transformadora. Un a un, van anar entrant a l’espai. La seva primera missió va ser crear una línia a terra amb cinta de paper, modificant físicament el lloc. Després, jo els lliurava un diari. La seva tasca era triar una notícia, estudiar-la i apropiar-se’n. Va ser fascinant observar com, a mesura que cada persona entrava, l’espai es transformava amb les línies que generaven, creant una nova geografia plena de límits i camins.

L’Eco de les Notícies del Món

Cadascú va llegir en veu alta el títol de la seva notícia. La selecció va ser molt reveladora de la seva mirada:

  • Alguns van triar anuncis publicitaris pensant que eren notícies, com la d’un influencer* famós a Instagram o el Black Friday d’Amazon.
  •  Altres notícies van ser més convencionals, però les seves interpretacions van ser el més valuós. Es va parlar de Pedro Sánchez i el seu enviament de diners a Ucraïna: alguns es preguntaven “per què els dona tant?”, mentre que altres reflexionaven “què té de dolent si en tenim molt i els donem a qui no en té?”.
  • També van sorgir temes com Trump i les seves relacions amb Veneçuela, Colòmbia i Mèxic, generant opinions sobre aquests personatges.
  • Altres notícies tractaven sobre economia (Repsol), un homicidi, anime, un espai a Anglaterra i fins i tot històries locals de València.

Donar Vida a les Notícies: Cos i Moviment

La continuïtat de l’activitat va consistir a caminar per aquell espai intervingut, explorant els límits de les línies que ells mateixos havien creat, i fent servir diferents velocitats. Mentre caminaven, tots sostenien la seva notícia. Només hi va haver temps a treballar amb dues notícies en profunditat. La idea era passar pels títols i generar imatges corporals. Vàrem caminar, van crear una diagonal a l’espai (una tècnica que hem treballat amb *viewpoints*), i sobre aquesta línia es va llegir la notícia dels diners enviats a Ucraïna. A partir d’aquí, van crear un cànon sobre com es transfereixen els diners. Per a cada notícia, no només llegien el títol, sinó que construïen un gest representatiu. Així, vam acabar muntant petites escenetes. Inspirada per la sessió, i anticipant-me a la falta de temps, fins i tot vaig començar a muntar un petit fragment coreogràfic basat en els seus pensaments.

Reflexions Finals i Passos següents

Enregistro en àudio tot el que van dient constantment, perquè crec que aquí són els nostres temes centrals: Com ens afecten aquestes notícies? Què en pensem? Són veritat? No ho són? I, sobretot, és una finestra a com veuen ells el món i als adults. Les respostes inicials dels nois i noies són increïbles. N’hi ha que volen ser ballarina, policia, militar, advocat (però “sense estudiar”), o veterinari. Un d’ells, Kevin, va dir alguna cosa poderosa: “Jo no vull posar cap referent ni d’home ni de dona i, en tot cas, crec que si em posés algun referent d’home em posaria a mi mateix”. Tenim un camí molt interessant al davant. El bo és anar muntant des d’ara, fent servir el material que anem generant, i avançar una mica més cada dia.