La primera sessió de la residència va anar força bé i va estar plena d’emoció. Som un grup d’unes dinou persones joves que vam prendre l’escenari i vam fer diversos exercicis col·lectius de reconeixement del grup. Bàsicament, cada persona va escollir un gest que la definia i un nom, i a partir d’aquí es van desenvolupar diferents coreografies i dinàmiques per trencar el gel i, alhora, començar a treballar amb el cos.
La segona sessió va explorar la dramatúrgia de l’espai, treballant amb línies, cercles i composicions que ajudin els alumnes a situar-se i relacionar-se dins del grup. L’objectiu principal era que aprenguessin a escoltar-se i observar-se mútuament, fomentant la connexió entre tots. També vàrem fer jocs rítmics i exercicis de coordinació, pensats per reforçar l’atenció i la col·laboració. Aquests moments van ser claus perquè cada alumne pogués sentir-se part del grup i comprendre la importància d’escoltar i respectar els altres.
Finalment, es van fer exercicis de confiança que van posar de manifest com la connexió i l’escolta són essencials per treballar en equip. Tot i algunes dificultats inicials, els estudiants van mostrar una millora notable en la seva capacitat de cooperar i connectar-se entre ells respecte a la sessió anterior.
