Una Experiència Educativa Viva: Diaris, Línies i Reflexions
La sessió d’avui amb els diaris va ser extraordinària. Per a molts dels participants, era la primera vegada que sostenien un diari físic; alguns ni tan sols sabien com obrir-lo. Al principi, va haver-hi comentaris com: “Ai, aquest està trencat”. Va ser un començament tan genuí que va saber a descobriment. Abans d’iniciar la classe pròpiament dita, vaig organitzar l’espai col·locant cada persona en un lloc separat, repartits per tota la sala. A cadascú se li va lliurar un full en blanc amb un objectiu clar: que responguessin individualment, sense “contaminar-se” —per dir-ho així— pels pensaments dels altres.
Les preguntes que vaig plantejar van ser profundes i personals:
* Què m’agradaria ser de gran?
* Què penso dels adults?
* Què penso de mi?
* Què penso de les dones? Tinc alguna referència femenina?
* Què penso dels homes? Tinc alguna referència masculina?
* Què penso sobre la humanitat?
* Què penso de la meva generació?
* Què sento que em falta veure? (Referint-me a allò que els pares o avis no els permeten veure).
Després d’aquesta reflexió individual, es va recollir tots els fulls. Aquest material és fascinant i dona per a molta anàlisi; són els pensaments crus d’ells sobre el món.
La Transformació de l’Espai amb Línies i Notícies
La següent fase va ser dinàmica i transformadora. Un a un, van anar entrant a l’espai. La seva primera missió va ser crear una línia a terra amb cinta de paper, modificant físicament el lloc. Després, jo els lliurava un diari. La seva tasca era triar una notícia, estudiar-la i apropiar-se’n. Va ser fascinant observar com, a mesura que cada persona entrava, l’espai es transformava amb les línies que generaven, creant una nova geografia plena de límits i camins.
L’Eco de les Notícies del Món
Cadascú va llegir en veu alta el títol de la seva notícia. La selecció va ser molt reveladora de la seva mirada:
- Alguns van triar anuncis publicitaris pensant que eren notícies, com la d’un influencer* famós a Instagram o el Black Friday d’Amazon.
- Altres notícies van ser més convencionals, però les seves interpretacions van ser el més valuós. Es va parlar de Pedro Sánchez i el seu enviament de diners a Ucraïna: alguns es preguntaven “per què els dona tant?”, mentre que altres reflexionaven “què té de dolent si en tenim molt i els donem a qui no en té?”.
- També van sorgir temes com Trump i les seves relacions amb Veneçuela, Colòmbia i Mèxic, generant opinions sobre aquests personatges.
- Altres notícies tractaven sobre economia (Repsol), un homicidi, anime, un espai a Anglaterra i fins i tot històries locals de València.
Donar Vida a les Notícies: Cos i Moviment
La continuïtat de l’activitat va consistir a caminar per aquell espai intervingut, explorant els límits de les línies que ells mateixos havien creat, i fent servir diferents velocitats. Mentre caminaven, tots sostenien la seva notícia. Només hi va haver temps a treballar amb dues notícies en profunditat. La idea era passar pels títols i generar imatges corporals. Vàrem caminar, van crear una diagonal a l’espai (una tècnica que hem treballat amb *viewpoints*), i sobre aquesta línia es va llegir la notícia dels diners enviats a Ucraïna. A partir d’aquí, van crear un cànon sobre com es transfereixen els diners. Per a cada notícia, no només llegien el títol, sinó que construïen un gest representatiu. Així, vam acabar muntant petites escenetes. Inspirada per la sessió, i anticipant-me a la falta de temps, fins i tot vaig començar a muntar un petit fragment coreogràfic basat en els seus pensaments.
Reflexions Finals i Passos següents
Enregistro en àudio tot el que van dient constantment, perquè crec que aquí són els nostres temes centrals: Com ens afecten aquestes notícies? Què en pensem? Són veritat? No ho són? I, sobretot, és una finestra a com veuen ells el món i als adults. Les respostes inicials dels nois i noies són increïbles. N’hi ha que volen ser ballarina, policia, militar, advocat (però “sense estudiar”), o veterinari. Un d’ells, Kevin, va dir alguna cosa poderosa: “Jo no vull posar cap referent ni d’home ni de dona i, en tot cas, crec que si em posés algun referent d’home em posaria a mi mateix”. Tenim un camí molt interessant al davant. El bo és anar muntant des d’ara, fent servir el material que anem generant, i avançar una mica més cada dia.
