Autor: .

El passat dimarts, els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa d’Expressió Artística, vam poder gaudir d’una sessió de dues hores amb l’Helena Civit. Vam iniciar seient tots junts al voltant d’una gran taula, i després, cadascun, de manera individual, va presentar la seva llibreta d’artista a la resta del grup. La majoria de gent no les havia acabat encara, però tot i estar en mig del procés creatiu, tenien una aparença molt original, creativa i única. 

Un cop vam haver-les vist totes, l’Helena ens va proposar jugar a dos jocs: El primer era una variant del conegut joc del telèfon. Consistia a què tots havíem d’escriure una frase aleatòria en uns “mini quadernets” que havia preparat l’Helena per a nosaltres. Llavors, aprofitant que estàvem en rotllana, cada un de nosaltres havia de passar-li aquest quadernet amb la frase, a la persona del costat; i aquesta persona disposava de dos minuts exactes, per dibuixar el que la frase escrita indicava. I així successivament fins que tothom hagués tingut les llibretes de tothom. 

Finalment, vam comparar el com havia anat evolucionant la primera frase fins a l’últim dibuix, i vam veure que en alguns casos, eren coses completament diferents. Amb aquest joc vam riure moltíssim, i sembla que a tots ens va agradar bastant. Una proposta molt dinàmica i entretinguda! 

El segon i últim joc, era més tranquil: Havíem de seure tots individualment a les taules; excepte una persona voluntària, que hauria d’aixecar-se i anar amb l’Helena. Tot seguit ella li donaria un paper amb un dibuix, però la resta de la classe no el podíem veure. El que aquest/a voluntari/ària havia de fer, era descriure, pas a pas, com dibuixar el que veia al paper, però d’una manera que resultés senzilla d’interpretar per a nosaltres, i només emprant la comunicació verbal. Llavors els altres, seguint les indicacions, havíem d’utilitzar l’escolta i la imaginació per realitzar el dibuix corresponent. Per finalitzar, comparàvem els nostres dibuixos amb el dibuix original, i miràvem quin s’hi assemblava més. Aquest joc també ens va semblar molt lúdic, i ens va fer gaudir d’una molt bona estona. Gràcies, Helena! 

Noa Martorell

El dia 14/10/2025 van venir dues persones que col·laboraran amb nosaltres al llarg de tot el projecte: la Maria Alcover, del Museu Picasso, i l’Agnès Sebastià d’A Bao A Qu. Vam parlar sobre el personal, els recursos tècnics i moltes altres coses que hi ha en un museu. Ens van explicar com funciona un museu i què s’hi pot trobar dins. També vam comentar que el producte del projecte podria ser una bona obra per exposar en un museu.

Després vam parlar de la nostra activitat dels marcs que vam penjar per tot l’institut. Aquesta activitat ens va ajudar a veure l’art d’una altra manera. Ens van explicar què és i com és una cartel·la i ens van proposar de fer-ne una per acompanyar la fotografia de la nostra intervenció del marc. Una cartel·la és una petita fitxa informativa que acompanya una obra d’art i explica qui és l’autor, el títol, la tècnica i l’any. Aquesta cartel·la la vam enganxar a la nostra llibreta que tenim de classe. Va ser una experiència molt interessant i educativa per conèixer millor el museu on exposarem la nostra obra. 

Benicio i José Diego

Dimarts passat, dia 30 de desembre, vam conèixer la Helena Civit, l’artista que ens acompanyarà al llarg de tot el projecte. Tots i totes ens vam presentar i vam portar l’objecte personal que té un significat per a nosaltres o al qual tenim estima.

També ens va explicar tot el que fa “cada dia a la seva feina”. Que tenia un taller en una nau de Poblenou. Va portar un estoig que era de la seva àvia quan anava a l’escola. Era de fusta i tenia petits compartiments: un per al llapis, un per a la goma d’esborrar i un altre per als llapis de colors. I l’Helena va dir que l’estoig té un significat molt especial per a ella perquè li recorda la seva àvia, ja que malauradament la seva àvia va morir fa uns mesos.
Finalment, hem unit els objectes personals amb els quals més contrastaven i tenien més connexió amb la resta de materials per fer diferents grups.

1 grup- Era de metall, les claus que tenen més contrast.

2 grup- Era el més antic i contextura com de fusta, la càmera i el  estoig son de materials de fusta.

3 grup- Aquest grup era de peluixos suaus i petits

4 grup- Per últim, els objectes més bonics, elegants i de metall, menys la polsera que té boles de perles.

Després, d’unir el objectes cadascú ha creat el seu propi quadern que farem servir durant tot el projecte En Residència i cadascun el va començar a decorar al seu estil. 

Jeiry Posas 

Un dimarts que teníem dues hores de classe, vam aprofitar la primera per parlar sobre l’objecte que havíem escollit per presentar-nos a l’Helena Civit. El vam triar segons el tacte, el material, el color, la utilitat i allò que ens agradava d’ell. Després vam fer una rotllana i vam parlar del nostre objecte i de per què era tan important per a nosaltres.

A la segona hora vam baixar a una altra aula on hi havia molt de material, i vam poder triar tot el que volíem per crear l’objecte que imaginàvem. Amb molta imaginació i esforç, tots a la classe vam crear una obra que ens agradava.

L’endemà vam parlar del significat de la nostra obra, del que representava per a nosaltres i de per què l’havíem fet.

Yeiker Lloveras i Emilia Barraza

Hola! Som l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Josep Serrat i Bonastre i estem molt contents de participar en el programa En Residència! ´

La primera sessió la vam dedicar a parlar sobre què és l’art. Ens va mostrar imatges de pintures, escultures, fotografies i fins i tot objectes quotidians, convidant-nos a reflexionar sobre si tot allò es pot considerar art. Vam debatre i compartir opinions, i vam veure que cadascú té una manera diferent d’entendre i valorar l’art. Gràcies a això vam aprendre que l’art pot tenir moltes formes i significats.

Al final de la sessió, vam haver de respondre dues preguntes:

Què és l’art (objectivament)?
Objectivament, l’art és un concepte convencional amb el qual definim les activitats creatives de l’ésser humà serveixen que expressar idees, emocions o visions del món a través de disciplines com ara la pintura, la música, la dansa o la literatura. Al llarg de la història, l’art ha tingut funcions molt diverses: rituals, crítica social, recerca de bellesa o comunicació de sentiments.

Què és l’art per a nosaltres?
Per a mi (Lucía), per exemple, l’art és qualsevol cosa creada amb la intenció de comunicar o expressar alguna cosa. No cal que sigui bonic ni perfecte, sinó que faci sentir o pensar. Quan toco el piano, per exemple, sento que també faig art, perquè transmeto emocions sense parlar. L’art és una manera de connectar amb els altres a través dels sentiments i de deixar una empremta que va més enllà del temps.

Conclusió
Aquesta experiència ens ha fet veure que l’art no té una única definició i que el seu valor depèn del context i de la mirada de cada persona. Hem après a valorar la diversitat d’opinions i a entendre que l’art és, sobretot, una forma de comunicació i expressió personal.

Lucía Fernández i Gaia Giuffrida
Expressió Artística