Autor: Ana Puerto

Ha estat el tancament d’un projecte que hem treballat al llarg de tot l’any amb molta il·lusió i dedicació. A partir de les localitzacions geogràfiques de la nostra casa d’origen i de l’actual, hem traçat trajectòries, calculat distàncies i, sobretot, hem explorat els records, sentiments i olors que ens connecten amb aquests espais.

El GR600 no és només un robot que marca punts amb la llum del sol; és un pont entre el que som i d’on venim. Durant la presentació, vam compartir les nostres gravacions personals, i va ser molt intens i molt bonic.

Algunes de les nostres professores ens van confessar que s’havien emocionat escoltant-nos. Ha estat una jornada plena de significat, on la tecnologia, l’art i les emocions s’han donat la mà.

Des de les colònies hem rebut una sorpresa que ens ha deixat bocabadats! Oriol el dissenyador i Pep, artista que ens acompanya, ens han enviat la versió definitiva del robot GR600 i de la projecció audiovisual. Aquest robot, que marca localitzacions amb la llum del sol, ens ha tornat a sorprendre amb el seu disseny innovador i poètic. Aquí a sota teniu unes imatges del producte final. Ens encanta veure com agafa forma tot el projecte!

Per veure si ens podem comunicar a l’altre costat amb la llum hem pensat en un robot amb un mirall per fer reflexions amb la llum.

Hem aprés a programar el robot perquè s’enfoqui a diferents localitzacions, per ara, a cadascuna de les nostres cases.

Vam veure el cel, vam veure vehicles que circulaven per la Meridiana.

En pujar a l’ascensor, vam canviar la perspectiva.

Vam veure la diferència entre els núvols carregats de pluja i altres que no tenien molt a dir.

El que més recordo és allò que diu Camilo: és allà on el cel es dividia en dos.

Hem tret fotos des del pont i hem buscat la foto per veure si s’assemblava a la que ens havia ensenyat Camilo des de la seva casa a Santa Coloma

I ens comencem a plantejar com connectarem aquest mirador amb el de les Quatre Estacions

En aquestes primeres sessions hem fet les sessions a diferents localitzacions de l’entorn de l’institut.

Vam anar a la muntanya i al mirador de Trinitat Nova. També a la casa de l’Aigua de la Trinitat Nova.

Teníem pau i tranquil·litat, estàvem nosaltres sols. No hi havia soroll, l’aire no estava contaminat, era fresc. Les vistes eren agradables i ens agradaven molt.

Era perfecte i vam sentir satisfacció. Va ser molt divertit, era massa bonic.

Ensenyar el “graffitti” va ser “lindo”, em va agradar molt perquè m’agrada molt pintar.

Ens van sortir bé les fotos, ens agrada més fer fotos perquè els dibuixos no se’ns donen bé. Sentia tranquil·litat perquè no penso en mates. Tens llibertat d’expressió i això et tranquil·litza. Va ser molt interactiva. La part de baix de la casa de l’aigua era enorme, estava buida i hi havia molt d’espai. Era un lloc tranquil on no se sentia res. Es podrien jugar a moltes coses allí dins o fer activitats.

El primer dia vam conèixer el Pep Vidal, el nostre artista.

És un artista i científic que aprofita qualsevol excusa per fer un projecte artístic, com el paper de bombolles que portava aire d’un altre país.

El Pep Vidal també fa fotos, com per exemple, de plantes. Ell va comprar totes les plantes d’una botiga i va fer fotos de tots els tipus de plantes que hi havia. A un altre projecte va fer-se selfies a cada minut i tenia un mecanisme i es pujaven soles a Instagram. Volia fer el hashtag més viral.

Tenim ganes d’aprendre i anar a conèixer museus nous per poder guanyar més idees artístiques.