Mes: març de 2022

El passat dia 18 de març vam anar a visitar l’arxiu fotogràfic de Barcelona. Allà es conserva gran part de la història de  la nostra ciutat. Ens van mostrar com era la Barcelona de principis del segle XIX, i com era tota la zona on s’ubica el nostre institut. El barri de la Ribera, el parc de  la Ciutadella, la zona del port. … Vam veure les imatges del nostre institut quan era una caserna de bombers i realment l’edifici ha canviat molt poc.

Va ser molt interessant veure les fotos dels pavellons construïts per a l’exposició de 1888, inclús de l’hotel fet per Lluís Domènec i Montaner en cinquanta-tres dies i enderrocat posteriorment quan es va acabar l’exposició perquè no tenia uns bons fonaments.

Tot això ens va fer pensar en com ha canviat tota la zona, en totes les persones i històries que han passat pel nostre institut.

El passat divendres 4 de març vam anar a la sala CORDOVA per veure l’exposició Eyes jr. de les artistes Ellie Hunter i Anni Puolakka. La Natalia la va escollir perquè tenia molt a veure amb el nostre globus. Una estructura feta amb tela i plena d’aire com la nostra. Es podia entrar. L’espai interior era molt acollidor, a causa de la llum natural i els colors de la tela, també es movia com el nostre. A dins hi havia un monitor i un vídeo que feia referència a la figura de la mare.

En general ens va agradar el lloc i l’ exposició. Vam veure que a vegades diferents persones o artistes que treballen a diferents llocs del món arriben a crear coses molt similars.

“I remember you saying once that you wanted to live inside as many bodies as possible, Mother, not just the five bodies that came from your belly. Art is a non-linear form of reproduction, moving forwards and backwards in time. I want to be part of something like that. I want to be pregnant with your legacy, Mother. To decompose and birth you with the others. Maybe then we wouldn’t all be so lonely.”
Eyes Jr. is an exhibition featuring individual and collaborative works from artists Ellie Hunter and Anni Puolakka.
—

La proposta va ser ocupar un espai. Es va decidir treballar amb el buit, construint un globus que ocupés mitja aula de dibuix. Enganxant bosses d’escombraries faríem un globus enorme amb la forma de l’espai de l’aula. El procés va ser lent a causa de la pandèmia, però ho vam acabar. El següent pas era veure si realment estava tot bé, intentant omplir-lo d’aire per veure realment la seva forma i si tot estava ben enganxat.

El passat dia 8 de febrer vam fer “la sessió de contaminació” davant de l’equip docent de 4t. En aquesta sessió vam muntar  una instal·lació-performance que feia referència al globus com a element lúdic i simbòlic. Creant una escultura viva i efímera formada per bosses d’escombraries unides, amb una estructura que representava mitja aula de dibuix, jugant amb l’espai, amb l’ocupació d’un espai, el buit, el moviment, l’aire que ens envolta… En aquest acte es va veure la participació i el treball dels alumnes a la creació d’una obra d’art contemporània guiats per l’artista Natalia Domínguez.

A partir de la pregunta de què és un globus vam arribar a diferents coses. Primer la definició de què és un globus; un objecte esfèric de plàstic ple d’aire  que serveix per decorar , jugar…inclús si l’omplim d’heli pot volar.

El nostre globus representa un espai que no hi havia en aquells moments. Per nosaltres simbolitza; la llibertat , la terra, l’infinit, la filosofia, el pulmó, el cerimonial, el joc o la diversió i l’aire que ens envolta…