“Sabeu què és una cadena de producció…?”

Com cada dilluns, el primer que fa en Marc és saludar-nos i demanar-nos per com ens ha anat la setmana. Després ens pregunta si hem llegit algun llibre (la Clara sempre contesta que un d’Harry Potter!), si hem vist alguna peli o sèrie i, finalment, si hem anat al teatre. Tot seguit ens va preguntar si sabíem què és una cadena, una cadena de producció. Havíem de fer una cadena de producció, de producció de caixes! Semblava fàcil d’entrada, però…

Aquesta activitat m’ha agradat molt. Consistia en que la primera persona de la fila havia d’imaginar-se una caixa de la mida que volgués i posar-la en el lloc que volgués. Ha sigut molt  creatiu i en alguns casos mogut. Em feia molta gràcia perquè n’hi havia persones que deixaven la caixa molt lluny i havien d’anar corrent perquè la cadena no s’ aturés. Hi havia vegades que les caixes s’acumulaven  i després una persona va llançar la caixa i un altre hauria d’evitar que la llançés per no haver-la d’anar a buscar. M’ho vaig passar molt bé! (Estefany Padilla)

La cadena de producció em va agradar i em va semblar interessant. Era divertit veure com anaves a deixar la caixa al company molt lluny i que després ell l’hagués d’anar a buscar, però a mida que avançaves, tot anava més ràpid i costava més i el que tu havies fet per perjudicar l’altre ara et tocava a tu. (Laia Herrero)

Aquesta activitat em va agradar molt, va ser molt divertida. Al principi, era bastant “fàcil”, ja que només havíem de simular que agafàvem una caixa i la deixàvem en algun altre lloc per al/la següent, però a mesura que va anar augmentant la velocitat, es va anant complicant… alguns/es deixaven la caixa invisible molt lluny, i havies de córrer per agafar-la, deixar-la, i tornar al teu lloc, abans de que fos el teu torn una altra vegada. Moltes activitats de les que fem són d’aquest tipus, així que m’ho passo molt bé, i em sembla que no sóc l’única. (Clara Ferrarons)

La cadena de producció va ser una activitat molt amena i entretinguda. Ens vam posar en cadena, i vam fer veure que movíem una caixa. La primera persona de la cadena “agafava” una caixa imaginària i li donava al següent. Així successivament fins arribar a l’última persona. El vídeo final ha quedat molt bé i l’activitat és bastant original. (Ivan Egido)

M’ha agradat molt! Perquè és molt divertit i ens podem moure per fer exercicis. Primer vam fer una fila recta i la primera persona que comença decideix la mesura de la caixa, si és molt petita o molt gran o és llarga o… M’agradaria ser la primera però alguns companys també ho volen…. Després el Marc deia començeu o més ràpid o més lent o va ficar unes caixes més… i cada vegada anava més ràpid fins que el Marc diu stop! (Kaixin Ji)

Per a mi aquest joc em va semblar molt divertit i molt original, molt productiu per començar a fer teatre, perquè ens imaginem que tenim una caixa a las nostres mans. (Mara Solé)

Esta actividad fue súper chula y cansada porque había gente que dejaba la caja muy lejos solo para hacer la gracia pero fue chulo. (Adrián Brosel)

Pues la verdad, cuando empezamos a jugar, me pareció fácil y puse la caja lejos; después cuando empezó a ir más rápido, me arrepentí de haberlo hecho porque no paraba de correr de un lado a otro, pero, al fin de cuentas, lo importante es que me lo pasé muy bien y que disfruté mucho la actividad. (Sebastián López)

Esta actividad me parece muy divertida y al mismo tiempo estresante (no sería la palabra exacta para definir eso pero no tengo nada más en mente), porque te tienes que fijar mucho en los sonidos y movimientos. La actividad de “la cadena” se parece mucho a algunos juegos como el del teléfono… solo que, en vez de susurrar, se trata de pasar un objeto invisible. Me pareció divertido y, a decir verdad, no me esperaba hacer estas actividades. (Xiaoyu Liu)

Jo aquest dia no vaig ser-hi però, pel que he pogut observar en el video i el que m’han explicat els meus companys, va ser una activitat que ha agradat molt, divertida, i original anar passant la capsa al company, però, això sí, cada cop tot s’anava complicant més i res més difícil. M’hagués agradat ser-hi. (Laura Martí)

Me gustó mucho esta actividad. Aprendi algo nuevo como que hacía que tenía una caja pero en realidad no tenía nada. (Ramandeep Kaur)

Era una actividad que consistía en imaginar una caja de cualquier tamaño y la pasabas a la persona de atrás. Al principio parecía  sencillo pero luego se iba complicando, porque el Marc (nuestro “jefe”) quería “producir” más cajas invisibles, y alguno de mis compañeros complicaban el “trabajo” poniendo la caja en la otra punta de la habitación, y cosas así. *Obviamente terminamos despedidos*. (Hui Wang)

Una cosa que m’agrada molt del Marc és que ens pregunti sempre que com estem, sembla que l’interessi de veritat com estem, encara que no ho sé, potser només ho diu per educació però a mi em fa la impressió de que no. Aquesta activitat al principi quan anavem lents, m’avorria una mica ja que em cansava d’esperar a que m’arribés la caixa, o a que li arribessin a la resta. Però quan anàvem ràpid, m’ho passava molt bé perquè el ritme que marcava el Marc era un molt bon ritme i llavors havies de fer-ho tot corrent i de pressa i això feia que em mogués i em divertís més de que quan era lent. (Jana Rodrigo)

Ritme, moviment, espai i cohesió

El 30 de setembre va ser el dia que, per fi, vam conèixer el Marc. Després de les presentacions vam començar uns exercicis, que van durar vàries sessions, de ritme, moviment, espai i cohesió.

Aquesta activitat l’hem fet més d’un cop i la veritat és que és bastant graciosa i divertida. Es tracta de que en aquest cas el Marc Artigau va fent cops de mans i això pot anar en qualsevol ordre, és quelcom així:
1 cop: caminar normal.
2 cops: caminar ràpid.
3 cops: aturar-se.
4 cops: caminar cap enrera.
5 cops: saltar.
6 cops: seure’s a terra.
7 cops: estirar-se a terra.
I ell de tan en tan, durant el joc, anava dient: sense riure, aneu a la persona que teniu més aprop i abraçeu-la. O coses així semblant. L’objectiu principal era estar atent si no vols perdre. Perds si t’equivoques, com per exemple, camines enrere quan has de saltar. Per això has d’estar atent i en aquest exercici es necessita silenci.
(Laura Martí)

Això és una activitat que hem fet diversos dies per començar la classe actius i concentrats, ja que és una activitat que requereix molta atenció. Tracta de que el Marc aplaudeix entre 1 ó 8 vegades i hi ha una norma per a cada vegada que aplaudeix. Són aquestes:

-Un aplaudiment: Caminar per l’espai a ritme normal.
-Dos aplaudiments: Caminar ràpid.
-Tres aplaudiments: Quedar-nos quiets. A vegades utilitza això per juntar-nos amb la persona que tenim més aprop i abraçar-nos, ballar o mirar-nos als ulls sense riure.
-Quatre aplaudiments: Caminar cap enrere.
-Cinc aplaudiments: Fer un saltet amb els peus junts.
-Sis aplaudiments: Sentar-se al terra.
-Set aplaudiments: Estirar-se al terra.
-Vuit aplaudiments: Posar-se de genolls.
(Marina Giménez)

Las explicaciones de Marc me gustan mucho porque las entiendo. Con él nos reímos, charlamos y nos lo pasamos muy bien. Sabe cómo llevar el grupo y eso está muy bien. (Sebastián López)

M’agrada que aquesta optativa es pugui fer amb un artista. Està bé fer-la tant a l’institut com a un espai de 2 hores que ens deixen amb el Marc. (Laia Herrero)

Hoy ha sido el primer día que hemos hecho En Residència (con Marc) y la optativa empieza muy bien. Hemos hecho un juego muy chulo y entretenido. No me arrepiento para nada de haber escogido esta optativa, parece súper chula, empezamos bien. (Adrián Brosel)

Aquesta activitat em va agradar perquè ens fa ser ràpids quan ens diuen algo i anar ràpid sense xocar-nos. (Mara Solé)

Una optativa diferent en la qual les activitats et poden semblar estranyes, a l’hora divertides i diferents a allò normal o a allò que podries fer en una altra optativa. Alguns cops els exercicis es fan pesats però es pot aguantar. (Laura Martí)

Aquesta activitat és la que més hem fet a l’optativa de Creadors en Residència. Encara que la haguem fet moltíssims cops, mai cansa fer-la. (Ivan Egido)

Ha estat molt divertit. Hem de tenir molta memòria i atenció per recordar i escoltar el que hem de fer. Però m’ha agradat molt aquesta dinàmica. (Kaixin Ji)

Era una actividad muy divertida para empezar un lunes aburrido. El Marc aplaudía de 1 a 7 veces y cada una de esas era hacer un movimiento específico. Por ejemplo, si aplaudía 2 veces, teníamos que caminar rápido, y si aplaudía, 6 teníamos que sentarnos en el suelo. Cuando se me olvidaba hacer el movimiento, miraba a los demás y me “salvaba”. Me era difícil diferenciar los aplausos porque había veces que lo hacía muy rápido y dudaba del movimiento. (Hui Wang)

Si no recordo malament, aquesta va ser la primera dinàmica que vam fer amb el Marc. Em va semblar molt divertida, però també molt interessant, perquè encara que sigui un “joc”, has d’estar tota l’estona pensant el que has de fer, i escoltant per si, en aquest cas el Marc, pica de mans, i quantes vegades ho fa. Suposo que al Marc també li va agradar, potser perquè ens ajudava a concentrar-nos o potser per una altra raó, però els següents dies vam repetir la dinàmica unes quantes vegades. (Clara Ferrarons)

Aquell dia vam conèixer el Marc, i la veritat, em va caure molt bé, em va semblar que seria molt interessant poder treballar amb un director, amb algú que estigués en aquest món de l’art. Després de fer la presentació vam passar a fer unes activitats com bé estan explicades. Em va agradar especialment la de canvis de ritmes: requeria molta concentració, almenys per a mi, ja que t’has d’enrecordar de quin número és cada cosa. Aquest exercici ja l’havia fet a teatre i la veritat no hagués dit mai que el faria amb l’institut. En resum, m’ho vaig passar molt bé i em van fer molt bona impressió les dinàmiques i el Marc. (Jana Rodrigo)

Aquesta activitat m’ha agradat molt perquè havíem d’estar atents. No perdre’ns era una mica difícil perquè havíem d’escoltar els aplaudiments i també pensar els moviments que havíem de fer. A vegades m’era complicat seguir-los però mirava a la resta per fer el seu moviment, encara que també s’equivocaven. (Estefany Padilla)