Link al registre de la funció final En Dissidència (Oblit-19):

https://blocsenresidencia.bcn.cat/periferia2020

En aquesta darrera entrada fem un repàs de les sessions durant el confinament i tot just abans de la gran estrena del 8 de juny. Tanmateix mostrem alguns exercicis fets tot just abans del confinament.

25 de Maig. Tutorials

Aquesta setmana ens dediquem a explicar-lis a les altres com poden realitzar una part de la coreografia conjunta…la nostra part. Gràcies a això podrem aprendre, desde la distància, a fer tots i cadascun dels moviments. La coreogràfia ens brinda la possibilitat de, tal i com treballem sempre PERIFÈRIA, mostrar de forma vivencial que la nostra singularitat, lluny de perdres enmig d’un món plural, pot servir per potenciar-nos i que la nostra aportació a la comunitat possibilita la creació d’una creació que sense ser només nostre és al’hora nostra i de tothom.

Tutorial de Gustav

18 de maig. Coreografies confinades 2.0

Segona entrega del treball coreogràfic proposat per les Joves. En aquest cas els hi vam proposar si modificarien alguna cosa en el cas que sapiguéssin que la coreografia seria publicada. El canvi és evident…i la reflexió està servida!

27 d’Abril. coreografies confinades

1a entrega d’una sèrie de coreografies a partir dels moviments proposats per les joves.

1a de les coreografies confinades

El covid 19 ens agafa a totes per sorpresa…

Durant una setmana dubtem de quines sónles possibilkitats pertirar endavant el projecte. Sembla que ni fet expressament!, el nostre projecte (Identitat i cultura digital) es veu inmers de ple en la “nova normalitat confinada”. Les pantalles en representen d’un dia per l’altra i allò que fa dos dies era impensable ara s’ha tornat realitat. la distància física ens brinda la possibilitat d’endinsar-nos de ple en la nostra proposta d’investigació: cóm afecten les plataformes virtuals en la representació que em faig de mi mateixa?

2 de Març. Aprenem a ensenyar i destriar moviments del moviment. La dansa composada…un cadàver exquisit!

17 de Febrer. No fem veure que som paper…som paper!

No es tracta de representar sinó de viure la dansa. Molts han estat els exercicis que la raò no ens ha deixat entendre però que, finalment, el nostre cos ha acceptat per complert.

peces complertes d’un puzle complert

En aquest segon exercici confinat vam voler fer un pas més enllà i imaginar-nos: què passaria si en comptes de presentar aquesta coreografia conjunta a les nostres companyes de classe ho féssim a la resta del món, presentant-ho a les xarxes socials?, variaria la nostra posada en escena?, perquè?…en aquest segon exercici i mitjançant una pràctica concreta explorem cóm afecta -de quines múltiples formes- la nostra representació social quan ho fem d’una forma o una altra. La virtualitat ens apropa més a ser qui som o ens allunya?, preguntes…més preguntes…seguim explorant.

Col·lectiu PERIFÈRIA

Coreografiant el confinament

Les possibilitats que ens brinda la nova realitat del confinament ens empenyen a reinventar-nos…així doncs assagem, inventem, creem…la relació amb la nostra idea inicial (virtualitat i identitat) és directa amb la representació actual que fem a les pantalles. Des del dia 1 el confinament seguim creixent, creant, construint plegades.

Col·lectiu PERIFÈRIA.

CREANT DES DE CASA

Es va plantejar quina paraula els venia al cap quan pensaven en el confinament. En van aparèixer moltes:

MUNTANYA RUSSA

ANGOIXA

AVORRIMENT

NOSTÀLGIA

IMPOTÈNCIA

VALORAR

ESTRANY

FRUSTRAT

NORMALITAT

ATABALAT

LLIBERTAT

Els alumnes van procurar explicar la paraula que ells havien triat i donar una explicació a les altres paraules associades al confinament.

Apareixen unes emocions que es volen transmetre a la coreografia que han estat creant a partir del vídeo encadenat realitzat en les sessions anteriors.

Es plantegen diverses opcions de músiques que puguin acompanyar a la coreografia i així ajudar a transmetre aquestes EMOCIONS.

Sempre a partir del debat, s’acaben seleccionant 2 músiques proposades pels nois i noies.

Ara toca aprendre’s la coreografia sencera tots plegats.

Una de les sessions realitzades on line .

Cada alumne fa un vídeo que és un tutorial on explica com s’ha de realitzar la seva part de la coreografia. I és així, com des de la distància física, treballen tots units per fer una coreografia conjunta.

CREACIÓ EN CONFINAMENT

Al llarg d’aquest confinament hem fet tres sessions on line amb en Pau i la Núria. Ens hem pogut retrobar i reprendre la creació col·lectiva.

La Maria ens explica que hem estat treballant:

“Ens han proposat algunes activitats. La primera va ser un vídeo encadenat. Aquesta activitat tractava d’ajuntar tots els vídeos de tots nosaltres fent un petit ball. Teníem un ordre i tothom sabia quan li tocava, a part d’això, el ball de cada persona havia de començar amb l’últim moviment de la persona anterior, així successivament”.

Perifèria va fer el muntatge de totes les nostres propostes i el resultat va ser un vídeo en el qual s’enllaçaven les coreografies proposades per tot l’alumnat.

Moment en el qual vam visionar el muntatge final del vídeo encadenat

Quan vam acabar el vídeo vam fer un debat sobre si aquest vídeo el publicaríem a les nostres xarxes socials o si deixaríem que els demés el publiquessin a les seves xarxes socials. I si haguessim fet alguna cosa diferent sabent que podria ser publicat.

Alguns dels escrits de l’alumnat han estat:

” Fent aquests passos m’he sentit estrany pel fet de fer-ho davant d’una càmera i fer-ho sol, perquè normalment sempre acostumo a ballar amb gent i sense càmeres.
A mi no m’agradaria penjar-ho, però si altra gent ho pengés, ho faria d’una altra manera, com per exemple, no estaria assegut en una cadira i tampoc ho faria a la meva habitació, crec que ho faria en algun lloc més adequat com a la terrassa o algun fons blanc”.

” Fent els moviments em sentia una mica estrany perquè no estic acostumat a fer aquestes coses. Jo no ho publicaria perquè no em sentiria a gust i em faria vergonya perquè no estic acostumat a pujar aquests tipus de vídeos. I en una xarxa externa tampoc perquè em seguiria fent vergonya que la gent em veiés ballar. Si ho hagués de publicar si que ho faria diferent. Potser canviaria la càmara i el moviment” .

“No he sentit res estrany. No ho publicaria en una xarxa social perquè a mi no m’agrada gaire aquest contingut. En una xarxa externa depèn de quin sigui el context. Si és d’un amic no, però si es una que conté dansa sí. Si s’hagués de publicar no faria res diferent. A mi m’ha agradat que sigui més autèntic”.

“Jo em vaig sentir molt còmoda fent els moviments ja que estic acostumada a gravar davant d’una pantalla, però sincerament no m’agradaria pujar-lo a una xarxa social ja que em donaria una mica de vergonya. Però en canvi si és entre nosaltres sí, perquè tots ho hem fet. Si ho hagués de pujar si o si ho faria de moltes maneres diferents com ara el vestuari, maquillatge lloc on gravar-lo”.

” Jo m’he sentit molt ximple, perquè em semblava molt estrany estar davant d’una pantalla fent moviments sola a la meva habitació. No ho publicaria en una xarxa social personal perquè no m’agrada publicar imatges meves a les xarxes.
Només ho publicaria si és molt necessari, i en xarxes de l’institut, com el blog per exemple. I llavors canviaria el fons i les llums, i procuraria tenir una expressió facial diferent”.

“Jo personalment, m’he sentit bastant còmode a l’hora de realitzar la tasca, ja que com que ningú m’observava podia fer el que a mi m’agrada. Honestament, no ho penjaria en una xarxa social personal, ja que com he dit abans, quan estic sent observat, no faig el que a mi em convé, sinó que el que a la societat els hi agrada. Si sé que ho penjarem en una xarxa social no personal, jo canviaria l’espai en el que realitzo el vídeo, ja que el primer cop tenia poc espai per desplaçarme”.

” Fent els moviments davant de la pantalla m’he sentit una mica avergonyida. M’he sentit així pel fet de ballar sola mentre em gravo sabent que aquell vídeo el veurà bastant gent. A més quan ballo acostumo a fer-ho amb gent i no sola. Aquest vídeo jo no el publicaria a la meva xarxa socials, ja que normalment no penjo molta cosa. En canvi, no m’importaria que una altra persona ho pengés a la seva xarxa socials o a qualsevol altre lloc. Si aquest vídeo s’hagués de publicar canviaria el lloc on ho vaig gravar, em ficaria a un fons blanc o a algun lloc de la casa amb bona llum”.

Les conclusions són:

Molts dels alumnes han sentit vergonya fent els moviments davant de la pantalla. Un dels motius és que quan ballen ho fan acompanyats. D’altres alumnes s’han sentit còmodes ballant perquè ja acostumen a fer-ho a casa.

En general, aquest vídeo no el publicarien a les seves xarxes socials. En canvi, a la majoria no els importaria que una altra persona ho pengés a la seva xarxa social o a qualsevol altre lloc. Tot i així, hi ha alumnes a qui tampoc els agradaria que fos compartit.

Si aquest vídeo s’hagués de publicar canviarien algun element del vídeo que van gravar: el lloc ( seria en un fons blanc o a algun lloc de la casa amb bona llum), el vestuari o la il·luminació. En canvi la majoria no modificaria la seqüència de moviments.

Es va proposar fer un nou vídeo encadenat pensant que aquest cop sí que podria ser publicat. La idea és veure com són influenciats a l’hora de fer-lo pensant en què algú més ho pot veure. Encara hem de veure el resultat.

De moment estan acabant de decidir si en la propera entrada es publicarà el vídeo.

EN RESIDÈNCIA DES DEL CONFINAMENT

Aquesta entrada al bloc és una recopilació de diferents moments del procés de creació que hem compartit junts. Quan encara es feien les trobades presencials i compartíem un espai físic.

Els moments que volem recordar són:

LA PRESENTACIÓ

Va ser un moment molt emocionant. Ens vam conèixer l’alumnat, professorat, artistes i la mediadora.

Foto de grup del primer dia que ens vam trobar.
En Pau i la Núria integren el col·lectiu Perifèria.

ESCALFAMENT

Per començar les sessions, sovint es fan exercicis d’escalfament per preparar el cos.

Aquestes exercicis inclouen jocs, exercicis de concentració, diverses maneres de desplaçar-se per l’espai, entre d’altres.

Escalfament plantejat a partir d’un joc utilitzant una pilota.
Part de l’alumnat desplaçant-se per l’espai segons les consignes establertes.

RELAXACIÓ

S’han fet diverses activitats per a relaxar i prendre consciència del nostre cos.

PROPOSTA EXERCICIS

S’han proposat exercicis molt diversos, tenint en compte les aportacions de l’alumnat i els seus interessos.

REFLEXIÓ

La posada en comú i els moments de refexió són clau per permetre identificar els interessos de l’alumnat i comprendre millor l’experiència d’aquest procés i les propostes que ens fan la Núria i el Pau.

PROCÉS DE CREACIÓ

Han sorgit idees molt bones en moments inesperats. S’ha d’estar molt atent per captarles.

Som paper. Ens transformem en un paper que és manipulat per algún company.

SORTIDES

Vam poder gaudir d’una sortida a La Poderosa, espai de creació. Malauradament, en teníem una altra prevista el 24 de març, la qual es va haver d’anul·lar.

Espectacle LIKES de la Núria Guiu

MOSTRA

A la sessió de contaminació, que es va fer al febrer, l’alumnat va presentar una mostra de la tasca desenvolupada fins llavors.

Debat amb el públic assistent

SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ

Una sessió de contaminació consisteix en explicar el treball que has estat fent a altres persones del centre. En el nostre cas van venir els altres alumnes de segon de l’ESO , professorat i gent del consorci.

Exposició del powerpoint preparat per a il·lustrar l’explicació.

Unes sessions abans vam estar preparant per grups la nostra presentació. També vam fer dos simulacres a l’aula davant la nostra classe.

Amb la Núria i el Pau vam practicar un petit exercici per exposar a la sessió de contaminació.  Aquest exercici probablement formarà part de la nostra creació final.

La Núria en l’assaig previ a l’exposició

El dia de la presentació vam tenir una hora per acabar de practicar abans d’exposar.

A la següent hora van arribar els alumnes de segon, el  professorat i la gent del consorci i vam començar la sessió. 

Dos moments de l’exercici que vam mostrar en la sessió de contaminació

Aquesta sessió de contaminació ens va servir per aprendre a exposar davant del públic i per perdre una mica la vergonya. A part, creiem que també ens ha servit per reforçar més el grup i per veure més clar el que hem fet fins ara.

Text escrit per la Claire i la Maria.

SORTIDA A LA PODEROSA

El dia 18 de desembre vam anar d’excursió a La Poderosa, que és un centre de creació.  És l’entitat mediadora del projecte..

Quan vam arribar allà, ens vam reunir tots amb una classe d’un altre institut en la gran sala de dansa.

Sala de la Poderosa

Ens van explicar en què consisteix La Poderosa i els projectes de dansa en els quals estan treballant. Tot seguit, ens van fer un recorregut per tot el local. És enorme!  Tenien despatxos, lavabo, cuina, també servia com a casa temporal per alguns artistes, que es quedaven allà per treballar en les seves obres

Després, ens van convidar a un esmorzar deliciós.

Després del petit descans, vam tornar a la sala de dansa, on la Núria Guiu, la  nostra artista del projecte en residència, ens va presentar el seu treball, en el que havia estat més de tres anys treballant-hi. Per aquest projecte ella ha anat  estudiant que són el likes, que representen per la gent  i que atrauen els likes. Amb tota la informació que ha obtingut ha pogut crear la seva obra: LIKES. En el seu ball hi havia una clara interacció entre el públic i l’artista, ella representava una noia que compartia els seus balls a internet. Veiem les accions extremes que feia per aconseguir els likes del seu públic.

La Núria Guiu representant LIKES

Tot seguit, ens vam  reunir en grups de tres, on vam comentar l’actuació. Després ens vam reunir tots en una gran rotllana, on vam posar tots els  nostres pensaments en comú.    

Text escrit per la Myrian i l’Aina.            

TIPUS D’EDICIONS

Avui us explicarem les activitats que hem fet en aquestes tres últimes sessions, ( 6, 7 i 8). La sisena sessió va ser l’última que vam fer amb el Pau abans que tornés la Núria.

-Durant la sessió número 6 vam aprendre a moure’ns segons els elements (mar, foc, terra i aire). El Pau ens deia un d’aquests elements i l’havíem de representar en les diferents alçades i moviments.

REPRESENTEM ELS DIFERENTS ELEMENTS

-Ens vam posar en tres grups i cada grup havia de representar una emoció (tristesa, estrès i angoixa) de tal manera que els altres grups la poguessin encertar.

-Ens vam posar en cercle mirant cap a fora, havíem de comptar individualment 60 segons i a l’acabar anar al centre de la sala.

COMPTEM FINS A 60 SEGONS!!

Creiem que aquesta sessió ens ha servit per treballar la confiança en nosaltres mateixos, la cooperació en grup i per investigar coses més enllà de les rutines diàries.

En la setena i vuitena sessió hem parlat sobre els efectes d’edicions de les aplicacions Instagram, Snapchat…

Vam dividir la classe en dos grups, un grup havia de representar una escena (com un gimnàs, un picnic…) i l’altre grup havia d’editar-la i encertar-la.

REPRESENTACIÓ D’UN CONCERT DE TRAP

Aquestes activitats ens han servit per aprendre a improvisar.

Text escrit per la Sara i la Clara.

CONEIXEM EN PAU

A la 4a sessió vam conèixer en Pau Milla, i vam fer les següents activitats:

-Ens vam posar en rotllana i ens vam presentar


-Caminar per l’espai de diferents maneres

-Prendre consciència de les parts del cos que el meu company em toca.

-Generar un moviment de reacció immediata.

-Formes en grups sense expressió verbal, com per exemple un cercle, un triangle i un 2. Ens va costar una mica al principi però després ho vam saber portar millor.

Aquesta 4a sessió ens va servir per reaccionar d’immediat i per veure la diferència entre la tensió i l’atenció.  

Text escrit per en Nil i la Clàudia.