Reflexions entre Art i Noves Tecnologies

Des de Mónica Rikić EN RESIDÈNCIA

Ens coneixem compartint i posant en comú una pluja d’idees entorn a : procés de creació / tecnologia / programació / robòtica / videojocs / intel·ligència artificial / … i situem algunes preguntes :

-Per què hi ha robots assistents que tenen nom i veu femenina ?

-Per què Terminator és un home ?

-Poden ser els robots creatius ?

També fem una acció per grups (programadores i ordinadors) posant en joc els cossos. Consisteix en una pràctica de pensar i executar consignes (algoritmes) des d’un altre lloc, fora de les pantalles.

Cuatro paredes

Des de Tanit Plana EN RESIDÈNCIA

Visitem la galeria EtHall on hi ha una proposta de l’artista Luz Broto.

Llistat de paraules:

Parets, tancament, foscor, ombres, llum, lluminositat, claredat, obertura, misteri, pors, ciment, arquitectura, estructura, columnes. Plànol, sortida, biga, pilar, paret, porta. neguit, claustrofòbia. Restriccions.

Després de la visita, escrivim alguns comentaris:

Té a veure amb el que vam parlar amb la Tanit a la primera sessió. Es plantejava el canvi de sensacions que ens provocava el nostre entorn. Per exemple, una sensació de claustrofòbia en estar tancats. ‘

‘A mi em va generar molta inquietud, no trobar portes em posava molt nerviosa’

‘Quan no és possible fer alguna cosa, més ganes de fer-la tenim. I com l’arquitectura té més intencions de les que ens pensem i sol ser restrictiva per controlar-nos.

‘La Tanit volia fer-nos veure que l’art no només són quadres’

‘Vaig sentir inquietud, animació de sortir d’allò quotidià, curiositat, confortable amb la companyia.’

‘Penso que la Tanit ens va portar a aquesta exposició perquè ens fixem més en l’arquitectura i no tant en quadres. Crec que l’artista volia transmetre la importància de la distribució dels espais. Aquelles parets em van transmetre neguit i ànsia de buscar sortides extra, una altra manera d’interconnectar les habitacions.’

Reunió amb direcció

Des de Tanit Plana EN RESIDÈNCIA

SESSIÓ DEL 14/10/21

Nerea Eiros Martínez 4rt A (secretària)

  1. Han repartit el full que hem de portar signat el proper dimarts per la sortida.
  2. Hem parlat sobre la sortida (que hem de portar, com hi anirem, on anirem…)
  3. Parlem sobre que farem avui amb la negociació sobre quedar-nos a dormir a l’institut. (ens qüestionem si volem gravar la conversació amb la Vicky.)
  4. (Repartim els dossiers als portaveus) Parlem sobre el canvi d’opinió. (forçar o no/permetre o no els canvis d’opinió)
  5. Preparem l’aula per l’arribada de la Vicky.
  6. Parlem sobre l’àgora i ens plantegem on seurà la directora. (tipus de cadira, localització…)
  7. “On seuran els portaveus?”
  8. Fem un assaig.
  9. Parlem sobre la responsabilitat de les mascaretes i sobre les vacunes.
  10. Preparem la càmera
  11. Últim assaig abans de que entri la Vicky.
  12. Ens relaxem, fem 2 minuts de silenci.
  13. Parlem amb la Vicky.
  14. Parlem de com ha sortit la negociació.
  15. Parlem sobre la sortida que farem.

Oleksiy Korbutyak 4tE (dibuixant)

Poders i virtuts

Des de David Franch EN RESIDÈNCIA

Sens dubte la millor sessió de totes. Va ser molt divertit veure com feien volar una companya o com m’intentaven fer invisible i com li feien ser un gos a un company. Després realment va ser una cosa bonica dir les virtuts dels altres; la meva autoestima va pujar molt després d’aquesta sessió. (Paula Moreno)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ada Aparicio)

Ahir, primer vam continuar amb allò dels poders. Per exemple, jo vaig dir que tenia el poder de volar, i entre uns quants m’havien d’aixecar. I després els companys ens deien les nostres virtuts i les havíem d’explicar. (María Fernández)

Avui hem fet unes activitats noves. Hem fet una activitat on havíem d’inventar un súper-poder i després les altres persones havien d’intentar fer veure que aquest poder era real. És a dir, si era la invisibilitat, havíem de simular que la persona que tenia el poder era invisible. Per últim, vam haver de dir les nostres qualitats i a més a més els companys ens deien d’altres. Desprès havíem de presentar-nos dient totes aquestes qualitats o habilitats. (Júlia Güell)

Avui hem començat fent una activitat que encara no l’havíem fet mai. Cada persona s’ha hagut d’inventar un súper-poder i l’havia de posar a prova; per exemple, una persona s’inventa que el seu poder es volar, i llavors amb un grup de cinc o sis persones, hem de fer que voli, per exemple aixecant-la amunt.  L’altra activitat que hem fet ha sigut pensar les nostres virtuts; com que no se’ns acudíem, els altres companys ens han ajudat a pensar-les. Tot seguit hem hagut de fer com un monòleg explicant les nostres virtuts. (Mireia Moliné)

Avui hem estat parlant sobre les virtuts de cada persona. Sortia una persona a l’escenari i la resta li deia les seves virtuts. Després aquella persona sortia i feia un monòleg sobre les seves virtuts representant una mica tot el que havíem dit la resta. Van sortir coses molt positives de tots. (Martina Ollero)

Avui hem improvisat que teníem súper-poders. Havíem de dir que teníem súper-poders i entre algunes persones havíem de fer que aquest súper-poder es pogués fer a la realitat. Després vam anar sortint dient súper-poders que tenim a la vida real, qualitats, com per exemple, simpatia, etc.; i si no sabies les teves qualitats, els espectadors t’anàvem dient algunes, i després havies d’interpretar un personatge que tenia molta seguretat i sabia les seves qualitats. (Júlia Padonou)

Doncs ahir hem fet això: cada persona havia d’escollir un súper poder i cada persona havia d’exercir aquest súper poder amb tots els companys. Després cada persona havia de buscar virtuts i expressar-les davant del públic, i el públic havia de dir virtuts de la persona també. (Gregory Junior)

Ayer salió una persona al escenario diciendo que tenía un poder, y una compañera salió diciendo que tenía poder de volar y entre 6 personas la agarraron para simular que estaba volando. Y despues salió una persona al centro del escenario a hablar sobre sus virtudes y los demás le ayudaban dicéndole virtudes suyas. (Santhiago Ubilluz)

En poques paraules, es tractava d’inventar-se súper poders al principi, i que altres actors es veiessin influenciats per ells. Però, al final de la classe, semblava un càsting. Una persona es col·locava en la cadira i altres li disparaven compliments. Després, amb tota la seguretat que es pot tenir, el personatge surt i explica tot el que havia escoltat, d’aquesta manera recomanant-se. Òbviament, en l’últim cas, s’intentava combatre la nostra vergonya tan poc ferma que no ens deixa mostrar tota la nostra capacitat ja que raonem que no som el suficient.  Va ser molt curiós observar com es mou l’escenari des de la càmera, en l’estat de confinament. M’ha fet repensar moltes coses, i entendre què contempla l’espectador estàtic.  Molts sorolls, crits, gent parlant de fons, actuacions boges, caos. A vegades, tot es submergia en un silenci, i de cop, veia en la pantalla agressions tan realistes que a vegades pensava que era de veritat, i on estan els professors per parar-ho! (Eva Vibliani)

Hoy la sesión estuvo bastante entretenida, y algo inesperada. Empezamos con un ejercicio de improvisación simulando que teníamos superpoderes, cada uno tenía algo único y especial, y lo pusimos en práctica con los demás, interactuando con ellos como si fueran reales (porque para nosotros lo era). Luego hicimos un ejercicio que, desde mi punto de vista, ayuda un poco a la autoestima, al menos indirectamente: cada uno subía al escenario y decía las que creía que eran/son sus virtudes; cuando acababa de hablar, el público tambien le decia cosas buenas de su personalidad y de esa persona, ya fueran físicas o sentimentales. En fin, otro día más improvisando con cosas random que te sacan un poco de la rutina del cole y te hacen tener otro punto de vista de las cosas… Básicamente xD. (Dio Carbone)

I si fem unes sabatilles d’estar per casa?

Des de Violeta Mayoral EN RESIDÈNCIA

Ahir vam fer unes sabatilles d’esta per casa súper xules! Les meves són de unicorn de brilli brilli, Teníem molts materials de colors, tacte, textures… diferents. També teniem dferents plantilles i farciments per posar a dins i que fossin més còmodes. No vam acabar ni una, anem súper lentes, bé una gairebé l’he acabat i l’altra ja la tinc a mitges. La meva amiga Erika va fer unes que també són molt originals.

Ainara

Ahir vam fer unes sabatilles d’estar per casa. Jo les vaig fer amb un bloc d’escuma que vaig haver de perforar per tal de poder posar el peu a dins. Seguidament les vaig folrar amb una tela taronja com de borreguet. La vaig enganxar amb una pistola de silicona. El proper dia farem un tall a la part superior per poder posar-hi el peu. Van quedar súper xules!

Erika

CCCB 17 de Novembre 2021

Des de SiteSize EN RESIDÈNCIA

Anem al CCCB a veure l’exposició “Ciència Fricció”.

A l’exposició ens trobem fangs, plàstics, diferents materials i moltes imatges abstractes. Al principi ens sobta però poc a poc anem entenen la gran relació entre art i natura a traves de les moltes i diferents obres que ens trobem a cada sala: pintures sobre la natura, com creixen les plantes, la relació amb el medi, la vida de les cèl·lules…

Hem d’escollir una obra que ens cridi l’atenció i explicar-la, podem també fer fotos i dibuixos.

La sortida ha estat molt interessant, ens ho hem passat molt bé i hem après que hi ha altres maneres de comunicar-se a traves de les plantes i la natura i sobre tot aquesta intensa relació entre art i natura.

Reflexiones de los alumnos sobre el programa…

Des de Marilia Samper EN RESIDÈNCIA

¿Qué sentís cuando estáis en el escenario?

«Cuando estoy en escenario siento libertad de expresar cómo me siento, lo que pienso, e incluso cómo me gustaría actuar en ciertas ocasiones de la vida real.

Me gusta mucho poder interpretar a otros personajes. Se me hace muy difícil entrar en el papel de hacer papeles de personajes muy complicados, pero aun así me gusta mucho.

La verdad es que cuando el programa empezó no tenía ni idea de lo que era el teatro ni mucho menos del proceso que conllevaba, ahora lo sé y aunque no es algo que ame con todo mi ser, me gusta mucho.»

Darek y Stefany

«Cuando estamos en el escenario nos sentimos algo nerviosos por la presión del público,y algo preocupados por si nos quedamos en blanco.

Lo que más nos gusta es que nos salga bien y la satisfacción de hacer bien nuestro papel,cuando estamos con los amigos pasándonoslo bien.»

Roc Cerqueda y Eloi Sapiña

«Cuando estamos en el escenario nos sentimos nosotras mismas y escuchadas por el público, como si toda la sala estuviese atenta a lo que decimos.

Lo que más nos gusta es interpretar a un personaje ficticio con una personalidad totalmente diferente a la nuestra, ya que nos sentimos cómodas haciéndolo.

Para nosotras lo más difícil es controlar el nerviosismo que nos invade al principio cuando salimos al escenario.

Hemos notado que desde que estamos en este programa hemos perdido vergüenza al hablar y cada vez nos expresamos mejor. También hemos conocido mejor el mundo de la interpretación, el cual nunca antes habíamos experimentado».

Núria Mugra y Martina Huélamo

«Cuando estoy en el escenario del teatro siento que tengo a mucha gente pendiente de mí, lo que hace que tenga como una sensación de pánico porque sé que si me equivoco todos lo verán.

Lo que me resulta más difícil es actuar con naturalidad mientras interpreto a un personaje a la vez que tengo que controlar los nervios que me provoca saber que tengo a toda la gente mirándome»

Oriol Sorribas.

«La sensación que experimento cuando estoy en el escenario es una sensación muy guay, aunque hay ciertos nervios a la hora de actuar. Una de las cosas que creo que a todos nos ha gustado es cuando estamos haciendo una ronda donde cada uno hace reflexiones sobre lo que le gusta y lo que no. Respecto a actuar, a todos nos cuesta un poco porque los nervios nos invaden»

Gisela Camp López

«Desde el principio sabia que seria un programa divertido para aprender castellano de una manera diferente»

Joel Canals.

ESPAIS VERDS DELS BARRI, DINS DE L’AULA/TALLER

Des de Inula [Mcarmen G.Mahedero] EN RESIDÈNCIA

En aquesta sessió vam començar veient parcs del barri, que després la Inula ens va proposar dibuixar-los a escala. Vam fer els seguents:

Jardins ca L’Alena

Jardins dels Drets Humans

Jardins de Can Sabater

Jardins de l’Arboreda

Primer ho vam dibuixar en un full de paper per fer la prova.

Reservem les formes dels jardins amb cinta de carrosser i pintem amb un líquid que ens porta preparat amb plantes dels jardins que hem dibuixat i d’altres amb germinants.

Gravem un “Time Lapse” mentre pintem.