En poques paraules, vam seguir amb la creació del guió. Hem pensat un munt d’idees noves i hem perfeccionat les principals. Hem realitzat els moviments més curiosos i inimaginables per travessar l’escenari i mostrar tota la nostra llibertat. Reflectíem l’emoció, i la por i els nervis per actuar van ser velats.
Més tard, hem interpretat algunes escenes més desenvolupades: la introducció, el primer monòleg, el manifest i uns diàlegs curts. Alguns van iniciar el guió d’altres.
A més, el David va agafar una pluja d’idees interrogant-nos amb preguntes més profundes i confuses, com per exemple, què és ser adult. Ens imaginem que encara tot està al futur, i ens sorprendrem moltes vegades més.
Som l’Érika i la Noemi i us volem explicar que demà tenim el taller de contaminació on ensenyarem el que fem a les classes amb la sònia. Ens vindran a veure el professorat de primer d’Eso i segon i algú de l’ajuntament . El millor de tot la pizza que menjarem avans i que ens conviden. Ja us explicarem com ha anat. Adéu
Després de la contaminació del dia 1 de febrer, vàrem tenir dues sessions de treball per perfilar la fase de producció.
El dia 3 de febrer, després de la contaminació, hem estat veient algunes obres documentals i de performance i hem estat acotant quines produccions artístiques portarem a terme durant tots aquests mesos i per a l’exposició del Born. Les temàtiques de treball giren entorn de la seducció i la vestimenta. Per a tot això entrevistarem a l’alumnat i el professorat del centre, perquè ens expliquin com sedueixen o com seduïen quan eren adolescents, i, d’altra banda, explorarem les diferents modes en la vestimenta al llarg de diferents moments històrics, anant més enllà de l’estètica i tenint en compte els eixos culturals, socials, etc, que les atravessen.
La següent setmana, el dia 10 de febrer, hem presentat el projecte als dos professors substituts, i es nota que la contaminació els hi ha servit per entendre i poder contar què hem fet fins ara hem focalitzat en temes de producció
Hem treballat per grups: unes han escrit l’email que enviarem al professorat per tal de convidar-lo que participi en les entrevistes que volem fer sobre les formes de seducció a l’adolescència; i els altres dos grups han estat realitzant cadascun un mapa visual de forma plàstica sobre la vestimenta en diferents èpoques històriques, relacionant-la amb el valor socio-cultural, històric, simbòlic que ha tingut.
S’ha generat un debat molt interessant sobre com poden afectar-nos les tendències de la moda en la relació amb el mateix cos i a nivell psicològic, sobre l’elecció personal, i sobre com es construeixen les estructures socials. S’estan començant a obrir els grans melons
Finalment, el dia 17 de febrer, vàrem visitar la mostra del MACBA: Apunts per a un incendi dels ulls, on vàrem visitar i parlar de diversos formats de producció artística contemporània, de formes de presentar peces d’art i de diverses temàtiques que tocava la mostra.
Hem fet un time-line o línia del temps del projecte per anar fent memòria de totes les coes que hem estat treballant amb en Martí Madaula.
Hi hem posat imatges i textos. També les postals dels artistes contemporanis que hem estat treballant. Ens ha fascinat descobrir obres d’art tan diferents:
Maman, 1999 de Louise Bourgeois (Paris, 1911 – Nova York, 2010)
Bihar, 2021 de Rubén Orozco (Xalapa, 1962)
The Weather Project, 2003 d’Olafur Eliasson (Copenhague, 1967)
Turno de noche, 2015 de Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979)
Vam anar al Cosmocaixa, on primer, vam explorar una mica per el nostre compte i després vam entrar al planetari.
Vam haver d’apuntar com a mínim 3 coses que apareguessin, ens intereses o ens hagués sorprès mentre exploravem els diferents apartats que hi ha al Cosmocaixa.
Després vam entrar al planetari on vam veure una peli en 3d relacionada amb el projecte de l’espai en què estem treballant.
Quan vam sortir, vam anar a dinar i vam fer una posada en comú del que ens havia semblat, el que havíem après, o el que ens havia sorprès dins del Cosmocaixa.
Durant algunes sessions ens visita en Luca Carrubba, persona que col·labora sovint amb la Mónica Rikic´. En Luca es defineix com investigador i artesà digital, i és co-director d’ArsGames
“una entidad internacional sin ánimo de lucro que promueve y gestiona proyectos de carácter cultural relacionados con los videojuegos y las nuevas tecnologías a partir de áreas de acción transversales: arte, pedagogía y formación, investigación científica, inclusión digital y participación ciudadana.”
SESSIÓ 1
Amb en Luca despleguem una reflexió col·lectiva entorn als videojocs des d’una mirada crítica i alternativa al que entenem habitualment per aquests, i situem algunes qüestions :
-De jugadora passiva a crear el teu videojoc (programar)
-De competir a col·laborar (fer en comú)
-En relació als objectius : jugar, aprendre, pensar, la tensió / energia que hi ha entre el guanyar / perdre
-Com es poden transformar (hackejar) les regles ?
-Semblances i diferencies entre els avatars i les jugadores (persones). Quina identitat tenen? Què projectem sobre els personatges que construïm? Quins models / estereotips / cànons seguim?
Després de posar en comú, per grups imaginem i plantegem propostes de videojocs seguint aspectes a tenir en compte : objectius / durada / regles / reptes / avatar
SESSIÓ 2
Amb en Luca, continuem explorant aspectes relacionats amb les pràctiques artístiques i les noves tecnologies compartint el projecte Videojuegos. Los dos lados de la pantalla
“Con la metáfora de la pantalla como base, la exposición muestra los límites entre el mundo físico y el virtual de los videojuegos, adentrándose en sus implicaciones económicas, socioculturales, científicas y artísticas.”
Una proposta digital acompanya l’exposició : La Galería Virtual Videojuegos (la programació de la qual ha estat creada per la Mónica) i en Luca ens convida a participar-hi. Vivim una experiència física i virtual, activem recorreguts lúdics entre els àmbits i continguts de l’exposició amb avatars que hem escollit i interactuem mitjançant un xat (únic espai reservat a la conversa). L’acció es desplega entre el dins i el fora compartint les veus i els cossos en els dos costats de la pantalla.
“una plataforma multi-usuario desarrollada por Arsgames … a través de la cuál descubrir y mejorar nuestras competencias digitales. A medio camino entre un scaperoom educativo y una aventura gráfica … nos sitúa en un entorno multiusuario ludificado que pondrá a prueba nuestro conocimiento sobre competencias digitales, permitiéndonos formarnos, explorar libremente, colaborar e incluso crear nuestros propios memes, videojuegos o realidad aumentada.”
En aquest cas, per problemes d’accés que no vam poder resoldre en el moment, ens va quedar pendent jugar plegades.
Vam anar al pati a veure on plantar les llavors quehavíem agafat a l’obra del Martí Madaula “Plantar un jardí volador”.
El nostre grup (Ari, Arlet, Jordina i Amanda) vam fer un mapa de l’Institut per triar on plantar les plantes. Un cop triat on posariem las plantes, vam triar un test de la mida que voliem, després el vam emplenar amb terra, vam fer un forat a la terra i ficat les llavors, i les vam tapar, un cop tapades vam posar uns trossos de escorça perquè així no es morien pel fred de l’hivern, un cop aplicada l’escorça amb aguda dels companys, vam regar la planta i anem la vam deixar al seu lloc.
A la classe vam estar debatent on volíem plantar els girasols, hi havia 3 opcions:
Plantar girasols a l’institut i a fora de l’Institut, només a l’institut.
Vam tenir problema amb el sol… se’ns van assecar les plantes amb el sol.
