Per una educació en llibertat. Visita al Born CCM 16 desembre.

Des de Cos Col·lectiu EN RESIDÈNCIA

DIJOUS 16 DESEMBRE! Dijous passat vam visitar l’exposició ‘Per una educació en llibertat’ al Born CCM, i com ve sent ja tradició, ens vam trobar amb l’Àlex, l’educador que ens va fer la visita.

Entre molts riures i molt d’humor, les noies es van endinsar en les històries que ens va anar explicant l’Àlex, amb el que ja hem fet 3 visites diferents del Born. Vàrem poder informar-nos de com era l’educació en el període de 1908 i la Segona República, que recursos s’oferien i com va canviar bruscament amb el cop d’Estat. LA mostra va servir per pensar que model educatiu tenim, hi havia i com estaven els grups de joves en aquests dispositius pedagògics.

Vam tancar el dia fent un mapa visual en el qual recollir individualment diferents aspectes que podien trobar en l’exposició relacionats amb els temes que hem anat explorant al llarg d’aquests mesos a l’aula i que volen explorar a partir d’ara (objectes quotidians, vestimenta, maquillatge i transformació corporal, referents, etc).

Objectes i vincles

Des de David Franch EN RESIDÈNCIA

Aquest dia ens van demanar que portéssim un objecte. Vaig venir amb una calavera. Intuïa des del principi que es tractava sobre el tema de la normalitat, com gairebé totes les sessions passades. I a més, ho vaig escollir per la inspiració que em dóna a seguir endavant amb el que vull estudiar, la medicina forense. Després d’explicar el perquè, vam intercanviar aquestes possessions i vam tenir que inventar una història relacionada. Personalment, en el moment, no vaig agafar prou il·lusió per les claus (l’article que vaig agafar), així que m’he quedat amb la sensació d’insatisfacció i set per l’acció. La idea va ser interessant, i anhelo que el tractat es desenvolupi encara més amb el pas del temps. (Eva Vibliani)

Avui hem hagut de portar un objecte especial per a nosaltres o que ens aportés inspiració. Desprès, cadascú ha hagut de dir què significava per ell/a l’objecte que havia portat. A continuació, hem hagut d’agafar un dels objectes que no fos el teu. Quan cadascú ha tingut un objecte, hem començat a improvisar. L’activitat consistia en explica una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Júlia Güell)

Avui a classe de teatre havíem de portar un objecte cada persona, no importava qual. Jo vaig portar una funda de mòbil. A continuació ens vam reunir i vam haver de parlar d’aquest objecte i comentar una cosa que no era normal d’aquest. Després vam haver d’agafar l’objecte d’un company i a continuació anar sortint explicant un per un una història fictícia amb aquell objecte. M’ha semblat una classe molt divertida i entretinguda.  (Hugo Ledo)

Esta clase ha sido diferente porque estuvo Alícia, que estuvo orientándonos junto a David sobre una actividad bastante interesante y graciosa xD (desde mi punto de vista). Esta consistia en  que nosotros teníamos un objeto (aleatorio), y con este objeto debíamos crear una historia fantasiosa pero con un toque de realismo; total, que ha quedado súper bien y nos la hemos pasado bastante bien hoy, GG. Mi historia favorita ha sido la de Hugo y su abuelo, que murió hace 73 años, y sus historias que extrañaban a pesar de que murió hace mucho xD. (Dio Carbone)

Ahir vam tenir que portar un objecte per fer una activitat que tractava de sortir a l’escenari i inventar-te una història amb l’objecte d’un company. La veritat, al principi no volia sortir perquè no sabia què dir amb l’objecte que vaig agafar però al final em va convèncer l’Alejandro. (Brenda Díaz)

Avui, cadascú ha portat un objecte que representés inspiració o alguna cosa important per a ell/a. Cadascú ha explicat als altres què representa per a ell aquell objecte, per què l’ha portat… Després, hem deixat tots els objectes en un racó de l’escenari i cadascú ha agafat un objecte que no era seu. Tot seguit, un per un, hem anat pujant a l’escenari, i amb l’objecte que hem agafat ens hem inventat una història amb aquell objecte. Aquesta història l’hem explicat als altres companys davant d’un micròfon. M’ha agradat aquesta activitat ja que les històries dels altres companys eren molt divertides. (Mireia Moliné)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després hem deixat els objectes i havíem d’escollir qualsevol objecte. Després hem creat una història amb l’objecte. (Gregory Júnior)

Avui, havíem de portar un objecte estrany cadascú. Un per un, vam dir quin objecte portàvem i que tenia de normal o no. Després, els vam deixar tots junts i vam agafar un objecte d’aquells que no fos el nostre. Vam sortir un per un a fer un (monòleg), a explicar amb el micròfon la rara història d’aquell objecte que havíem agafat, i ens podien fer preguntes… (Martina Ollero)

Aquest dia vam haver de portar tots un objecte que vam haver de comentar i després fer una obra improvisada amb ell. L’obra que havíem de fer era sobre inventar-nos una història amb l’objecte d’algú que no fos el nostre, i jo ho vaig fer amb una gorra. Va ser entretingut escoltar les històries dels demés i també fer la meva pròpia. (Miró Humet)

Havíem de portar qualsevol article de casa, i jo portava lents de contacte. Primer hem parlat de per què els hem portat i sobre si és normal o no. Després vam posar tots els elements en un sol lloc i els vam seleccionar. Vaig triar la sabata del meu company i vaig parlar de com ho vaig aconseguir. El meu altre company va triar el meu objecte i va dir que hi ha un dimoni dins d’aquesta capsa, i aquesta idea m’ha agradat molt! (Azhar Khalel)

A la sessió del 14 de desembre vam fer activitats relacionades amb uns objectes especials que cadascun vam portar a petició dels nostres referents en el teatre. Per començar vam formar un cercle i vam ensenyar tots els objectes, i seguit els vam deixar tots a un racó. Minuts després cadascun va agafar un objecte que no era seu i va haver d’improvisar una història amb aquell objecte. Van sortir històries molt interessants. L’activitat va ser molt divertida i creativa, em va agradar molt. Em va semblar molt interessant una història: es va actuar d’una manera en la qual un objecte va simbolitzar la identitat de la mort; aquesta la interpretava un company, que no podia parlar, només podia ser interpretat per altres tres companys que inventaven les interpretacions per donar un “missatge que volia donar”. (Martí Sepúlveda)

Avui hem portat objectes importants per a nosaltres i hem hagut de parlar d’ells. Quan tots vam parlar d’ells, els vam deixar al terra i després vam agafar un d’aquells objectes (que no fos el nostre) i vam fer una història on sortís aquell objecte. (Gisela Núñez)

Ens van dir que portéssim un objecte qualsevol, i cada persona havia d’explicar per què l’havia portat. Després cadascú va agafar un a l’atzar i ens vam inventar històries súper creatives, i em vaig divertir molt creant i escoltant els meus companys. (Giada Trapasso)

Avui havíem de portar un objecte interessant o que tingués valor o signifiqués alguna cosa per a nosaltres. Hem parlat sobre per què l’objecte tenia valor per a nosaltres, després cadascú ha agafat un objecte que no era el seu i hem hagut d’explicar una història real (també podia ser inventada) sobre alguna cosa que ens hagués passat amb aquell objecte. Ha estat molt bé. (Júlia Padonou)

Vam portar un objecte i havíem d’explicar què era i dir el que no era normal. Jo vaig portar una calculadora. (Ariadne Zuazaga)

Ayer tuvimos que traer unos objetos para comentar sobre ellos, y más tarde salimos al escenario uno a uno inventándonos una historia sobre de dónde había salido ese objeto. (Ada Aparicio)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després vam deixar els objectes i vam haver d’escollir qualsevol d’ells per després crear una història amb un. (Santhiago Ubilluz)

SOTRAC!

Des de Emília Gutiérrez Epstein EN RESIDÈNCIA

El dimarts 14 teniem sortida, anàvem al Circ d’Hivern, a l’Ateneu 9 barris…

…a veure un pre-estreno. SOTRAC.

El projecte Circ d’Hivern compleix més de 25 anys de trajectòria. Nascut el 1996, el circ ha estat la branca amb la qual han experimentat, oferint propostes a un ampli públic tot visibilitzant i fomentant la creació de companyies relacionades amb aquesta art escènica.

El projecte, per tant, continua apostant pel circ en un context en què, tal com ha afirmat l’equip, li falta suport i recursos per ampliar les seves programacions. D’aquesta manera, Sotrac es presenta inicialment al públic de Barcelona amb la voluntat d’impulsar el circ i revalorar-lo, donant a conèixer la qualitat artística i professionalitat de Catalunya.

Sotrac és el 26è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris. Un espectacle únic, amb el circ, la crítica i l’humor com a element central sota la direcció de Raül Garcia. Amb Sarah Anglada, Matias Plaul, Lara Renard, Mariano Rocco i Maria Solà. 

Aquest espectacle compta amb una alta presència d’artistes catalans i vinculats al mateix Ateneu. Lara Renard, especialitzada en trapezi amb una trajectòria lligada a l’Ateneu; Mariano Rocco, artista de circ argentí; Sarah Anglada, intèrpret formada en dansa i moviment; Maria Solà, clown i música; i Matias Plaul, actor i acròbata, són els artistes que, després d’una audició de 4 dies i més de 150 participants, han aconseguit pujar a l’escenari.

La proposta de circ contemporani s’alça barrejant diferents tècniques com són l’ús de la perxa xinesa, el trapezi i el cèrcol aeri, combinat amb dansa, moviment, acrobàcies, interpretacions i cant.

L’obra planteja una revisió irònica d’alguns problemes actuals per tal de qüestionar comportaments individuals i col·lectius. Una reflexió sobre com aprofitem el temps, com gaudim la vida i com afrontem la mort en una societat cada cop més distanciada per l’ús de les noves tecnologies. I també, una clara crítica a les economies de plataforma i com aquestes ens fan la vida insostenible. Risc, humor i crítica per a parlar de situacions quotidianes que ens porten a llocs imprevisibles.

Els nostres estudiants, van gaudir d’una magnífica obra que els va entusiasmar, a més de poder parlar i saludar alguns dels fantàstics actors i actrius.

NO US LA PERDEU!

Està fins el 23 de gener!

Jordi Sánchez.

Professor

Institut Barri Besòs. Barcelona

Parcs en moviment

Des de Raquel Cors i Carlota Grau EN RESIDÈNCIA

Avui sortim cap a la plaça de les Glòries amb la proposta de nous reptes, és l’últim dia i ens aventurem en un lloc nou, aquest parc tant temps en obres, per fi ha quedat un espai obert, verd i agradable on poder passejar, jugar, fer esport i és clar , també crear amb alumnat disposat a contribuir en l’art.

Ja han pensat els reptes en deu minuts i , comença l’espectacle.

Han de fer una fila en cadena tots agafat de les mans, el primer de la dreta agafa el full de records que han fet prèviament i en llegeix un, automàticament es deixa anar del company o companya del costat i se’n va corrent el més ràpid possible fins a l’altre extrem (esquerra). A continuació, el que hi havia al seu costat fa el mateix: llegir un altre record i anar-se’n corrents fins al final. Així, la cadena es va allargant per la dreta i s’acaba quan arriben a tocar de les plantes de la plaça.

El segon: fan una cursa de carretes, de dos en dos un camina amb les mans i l’altre agafa el seu company o companya pels peus, seguidament, han de buscar un objecte que algú ha amagat, que és qui ha guanyat la cursa. L’espai és una part de la plaça on hi ha cistelles de bàsquet i taules de ping-pong.

CARREGAR PILES

Des de Núria Lloansi i Pierre Peres EN RESIDÈNCIA

Durant aquesta sessió la Núria i en Pierre han posat per escrit allò que ja tenim.

Cal endreçar-ho tot per no perdre’ns.
Són moltes coses!!

Ja portem 11 sessions i hem fet moltes coses: hem cantat, hem ballat, hem fet demostracions de lluita lliure, hem fet pentinats, hem escrit i llegits texts escrits per nosaltres, hem jugat a futbol, a bàsquet, a ping-pong, hem patinat, hem fet música amb piano, flauta travessera, ens hem dibuixat mentre ho fèiem tot i moltes altres coses; algunes fa molt de temps que les vàrem fer i gairebé no les recordem.

La Núria i en Pierre miren que no les oblidem.
Aquestes són algunes de les moltes coses que hem fet des del primer dia.

Es tracta que cadascú de nosaltres s’emporti a casa alguna d’aquestes coses (o d’altres que sorgeixen a partir d’aquestes) i les treballi per què a la tornada de les vacances mantinguem el ritme.

De cop i volta ens plantegem que potser totes aquestes coses, d’una manera o un altre (i segurament estranya) forma part d’una cosa més gran: potser una obra de teatre. I el guió? Però què farem? On va tot plegat? Preguntes sense resposta de moment…

Potser aquestes vacances ens serveixin per agafar distància, una mica, i veureu tot plegat de lluny, per entendre-ho millor, i carregar piles.

Ens veiem després de les vacances. Bones festes a tothom!

Stalquegem l’Instagram del Roger…

Des de Roger Serret i Ricou EN RESIDÈNCIA

Abans de la primera sessió amb en Roger, tafanegem el seu Instagram i intentem imaginar com és el Roger artista, a partir de les seves publicacions.

I això escriu l’alumnat sobre les seves primeres impressions:

Em desperta curiositat i ganes de saber com és realment perquè crec que serà una persona diferent a la que sembla per instagram

El que fa és escolpir noms a les pedres de la platja amb el mar i també a les algues  a sobre i això em fa sentir super bé amb la tranquilitat de les onades…”

Penso que és un persona potser creativa, que gaudeix del que fa, que respecta les idees del mateix, que es diverteix compartint idees, les coses que fa.

“… sembla que té idees molt autèntiques. Té un concepte molt inusual de veure la vida, això ho penso per les fotos que penja, les seves descripcions i la forma de escriure.

Jo crec que serà un tio majo, serà divertit, ens escoltara i ens tractara de tu A tu. I a part no ens tractarà com si fos superior, (alguns profes ho fan).

Sobre l’artista, penso que té unes idees especials i una mica úniques, però a mi personalment no m’agraden. Però ho respecto, pot ser que altres persones els hi agradi i ho entenguin. El que m’esperaba era més escultures, imatges de cases, pintures… m’ha impactat una mica.

Penso que el Roger és una persona molt creativa. Te fotos molt diferents i molt originals. Em desperta molta curiositat.

Tinc la sensació que al Roger li agrada l’art abstracte, té molta inspiració per crear i té una ment oberta i liberal. Crec que a partir del seu instagram, no preten fer un art que agradi a tothom, sinó el que a ell li agrada.

El Roger em sembla una persona peculiar, i que segurament ens costarà entendre-l al principi, però segurament ens l’acabarem estimant i tot, crec que aprendrem molt amb ell.”

Crec que en Roger és una persona molt autèntica que veu el món des d’una altre perspectiva i que entén l’art de la seva pròpia manera…

Entrevistes, sons i imatges

Des de Raquel Cors i Carlota Grau EN RESIDÈNCIA

Hem creat entre tots petits grups de periodistes, amb unes quantes preguntes per fer a la gent que trobessin pel parc de la Pegasso. S’han dividit en grups i … a l’atac: s’han presentat tímidament, els vianants, alguns que portaven el gos a jugar, altres que s’estaven asseguts tranquil.lament contemplant un arbre, el vent que en movia les fulles, mirant el raig de l’aigua que sortia d’una font o les ombres del pont reflectides a l’aigua; tothom ha col.laborat de seguida en veure un grup d’adolescents que, indecisos , els feien preguntes sense apartar gaire la mirada del full. S’han mostrat molt comprensius, els responien aspectes que no havien preguntat fent referència a les seves memòries i vivències, fins i tot dels seus avantpassats o amics que havien treballat a l’antiga fàbrica i que s’havien adonat de la transformació del barri.

Una parella gran amb el carro de la compra, un treballador del parc que els ha alliçonat de quines diferències hi havia entre els treballadors del parc i els treballadors que es dediquen a la neteja de la ciutat. I la col.laboració especial d’un noi que en sentir que parlaven de quin any era el parc se’ns havia unit per dir-nos que s’havia construït l’any 1986.

Les fotografies dels vianants han quedat molt bé després que les dues artistes els expliquessin en una sessió anterior com s’utilitzava la càmera i els diferents plans, llum, espai, etc.

Tenim unes fotografies ben curioses de l’última sessió, el dia 30 de novembre, de llocs on els nois i noies tenien els primers records i n’han fet un mapa al gimnàs amb cintes aïllants, una blanca ampla i les altres de colors. Cada alumna es posava dret on volia en l’espai, marcava amb un gomet el seu nom i després amb la cinta blanca s’ajuntaven els noms de manera que quedava un dibuix fet amb línies. La segona part era que depenent del record s’ajuntaven cintes més estretes d’altres colors: per exemple, un record d’un accident al parc, un altre del primer petó, d’una actuació de dansa…