L’ESPECTACLE MÉS GRAN DEL MÓN

Des de Emília Gutiérrez Epstein EN RESIDÈNCIA

Hola,

comencem la nostra Residència, amb La Central del Circ, avui us deixo la impressió d’alguns dels participants, en la propera entrada us parlaré de la Creadora i de La Central del Circ…

Hola, sóc en Wahid i la nostra Residència funciona així:

els dimarts fem una sessió d’estiraments i després fem com jocs amb el cos, tenim dues hores el dimarts.

El dijous només estem amb el Jordi i també està el Pedro. Lo que fem els dijous es parlar i escrivim tot lo que hem fet el dimarts passat. La noia que ens fa els estiraments és una noia que fa circ i es diu Emilia.

Hem fet una excursió a la central del circ hem pujat a unes cordes i a un trapezi ens tenim que posar en peu, va ser xulo. 

Hola, nosotras somos Arooba y Juana. En el proyecto de arte escénicas tenemos dos profesores, uno de ellos es Jordi Sánchez que trabaja en el instituto y la otra profesora se llama Emilia y solo viene los martes para esta clase. 

Emilia trabaja en la Central de Circ, está especializada en cuerdas.

Cuando ella viene nos enseña estiramientos para el cuerpo y actividades de relajación que nos parecen muy interesantes y entretenidas.

Los jueves estamos con Jordi y aprovechamos para hablar sobre lo que hemos hecho el día anterior y para escribirlo en una libreta, que ellos nos han regalado, también escribimos sobre lo que sea que nos venga a la mente.

Anteriormente hicimos una excursión a la Central del Circ y Emilia nos enseñó a utilizar cosas de circo.

Haremos más excursiones a sitios relacionados con la asignatura. 

Hola somos Mariama y Natalia y os explicaremos que hemos estado haciendo en artes escénicas. Hemos hecho estiramientos con Emilia (la especialista en circo), actividades de relajamiento, hemos ido a la Central del Circo (allí hemos practicado  diferentes actividades como por ejemplo: Cuerda, tela, trapecios…), también hemos elegido músicas para ponerlas de fondo en los ejercicios, ejercicios de concentración, escritura automática y ejercicios de relajación. 

Hola, somos Mariam y Víctor y vamos a explicar lo que hemos ido haciendo en residencia.

La monitora que nos ha tocado es Emilia, una chica que practica el arte del circo.

En las clases hemos hecho estiramientos, ejercicios de concentración, escritura automática y ejercicios de relajación.

También nos llevó a la Central del Circo, donde practica Emilia, allí hicimos ejercicios con la cuerda y con telas. Al final de la clase nos dieron unas libretas para ir poniendo las cosas que sucedían y hacíamos en clase.

En la última clase, hicimos un ejercicio en pareja, nosotros dos en trío con Juana, en el que teníamos que llevar a un compañero/a por la sala mientras llevaba los ojos cerrados y le hacíamos moverse por el espacio. Mientras hacíamos el ejercicio, todos los compañeros íbamos metiéndonos en el ascensor por diversión y mi grupo tuvo tan mala suerte que nos quedamos encerrados en el ascensor del instituto (sala de actos). Nos terminaron sacando y todos nos reímos de la situación aunque nos llevamos un gran susto.

Bueno, hasta el momento estas han sido nuestras sesiones de residencia, seguro que vienen más y mejores.

Dons…Apa, ja teniu el primer tastet!

La setmana vinent més….

Jordi Sánchez i Pedro Lara.

Professors.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.

Fotogrames

Des de David Franch EN RESIDÈNCIA

Avui hem creat fotogrames amb grups de 3 o 4. L’activitat consistia en què el públic tenia que triar un títol per després els que estaven actuant interpretessin mitjançant la improvisació. Una vegada triat el títol, els actors tenien que crear un fotograma (una petita escena sense moviment, com si fos una fotografia). Llavors, es preparava el teló i quan el teló s’obria i els actors estaven preparats, començava l’acció. També hem fet improvisacions amb parella creant un petit vincle i una situació. (Júlia Güell)

Em va semblar molt interessant i original aquesta activitat ja que mai l’havíem fet i em vaig divertir molt. L’activitat consistia en estar parats al començament i, quan ens diguessin ja, començar l’obra. En el cas de la meva actuació vam fer veure que jo atropellava algú amb un cotxe sense voler i al veure-ho cridava perquè algú em vingués a ajudar. Van venir dues persones a ajudar-me i a dir-me que per què no havia mirat si hi havia gent al davant abans de passar amb el cotxe, i jo, en comptes de seguir ajudant a la persona atropellada, em queixava i deia que no era culpa meva que ella s’hagués posat al davant. (Miró Humet)

Va ser molt xulo quan es van obrir les cortines i molt emocionant quan jugàvem, però vaig jugar amb una persona força forta i emotiva i em va semblar que s’estava superposant i cridant per sobre meu. (Azhar Khalel)

El 16 de novembre vam estar fent fotogrames. O sigui unes persones es posaven a l’escenari, d’una determinada manera, i a la que s’obria el teló, havíem de començar a improvisar a partir d’un tema que la resta del grup havia triat. També vam estar expressant-nos amb signes, o sigui, una persona feia signes i l’altre havia d’interpretar-la i mantenir una conversa amb una tercera persona. Aquesta activitat a mi em va agradar molt, ja que vàrem treballar diferents maneres, ja sigui gestos, veu, emocions… (Mireia Moliné)

Avui hem fet fotogrames, és a dir, hem posat un títol a la interpretació (obra) i després hem tancat el teló. Quan s’ha tornat a obrir el teló, els actors i actrius estaven quiets a l’escenari i han hagut d’improvisar segons el títol que havien assignat. Ha sigut divertit ja que han hagut alguns títols molt raros. (Gisela Núñez)

A la classe d’ahir vam fer actuacions a partir de fotogrames: es posava una situació en l’escenari i es tancaven les cortines, després els que estaven dintre es col·locaven de la manera que fos per crear el fotograma i es tornaven a obrir les cortines, i llavors començava l’actuació. Va ser una activitat entretinguda i amb dinàmica. Cada cop més persones de la classe hi volen sortir a actuar i estem perdent molt la vergonya. (Martina Ollero)

Avui hem fet improvisacions, hem començat fent grups de quatre persones, el públic deia un títol per l’obra, es tancaven les cortines i, quan s’obrien, estaven col·locats com si estiguessin en un fotograma, i després havien de començar a actuar des d’aquella posició. Després hem fet improvisacions en parelles en les que el públic decidia el vincle de les dues persones i elles actuaven a partir del vincle que tinguessin. (Júlia Padonou)

Aquell dia vam fer una activitat que tractava d’improvisar una escena. Però tenia una gran diferència respecte de les activitats que fèiem en el passat. En aquest cas, abans de començar, havíem de parar en una imatge en front del públic, i arrencar la nostra actuació només després d’un senyal. La dificultat més gran amb la que em vaig d’haver-hi d’enfrontar és el fet de com donar inici a la trama. Qui és el primer o primera que farà el moviment? Aquestes preguntes em plantejava estant en el escenari sense ni tan sols respirar pels nervis. D’aquella introducció depenia tot.  (Eva Vibliani)

Aquell dia vam fer una activitat en la que sortien unes persones a l’escenari i els hi deien un títol, llavors es tancaven els telons i quan s’obrien estaven col·locats com si fos un quadre i començava la història. (María Fernández)

El Fuster en Residència

Des de Raquel Cors i Carlota Grau EN RESIDÈNCIA

Us portem una sèrie de treballs artístics que els nostres alumnes de segon d’ESO estan visquent i sentint, i dic sentint perquè per ells i elles és nou.

Agafem càmeres i gravadores i acció: triem parcs que els nois i noies han marcat en un mapa del barri per anar-hi i recordar el que es veu i el que no. Hi havia una fàbrica, però ara les fotografies i els àudios ens diuen que és un espai natural dins de l’atrafegada ciutat.

Observen, escolten, dibuixen i escriuen tots aquests racons, llegeixen poemes relacionats amb fonts, arbres, vent, soroll de fàbriques i nois i noies de la seva edat que treballaven en aquella fàbrica dels anys 60 ja desapareguda; entrevisten gent que passeja (amb gos o sense) i s’ho passen bé.

Les artistes els ensenyen quins tipus de fotografies es poden fer amb una bona càmera. Aquesta activitat els encanta i

AVUI TERRAT 13-10-21

Des de SiteSize EN RESIDÈNCIA

Avui hem pujat al terrat, allí farem la classe!!

Primer unes activitats d’escalfament( ens passem un capdell de llana i anem dient el nostre nom i com ens sentim) desprès fem diferents recorreguts pel terrat a varies velocitats.

En grups comencem a observar i treballar en espais diferents del terrat. Primer mirem l’horitzó per reconeixer edificis i llocs singulars, desprès els escrivim amb guix al terra , presentem la feina als altres companys i sobre un mapa de la ciutat marquem les localitzacions.

Surten idees per millorar el terrat i poder gaudir de l’espai.

La benvinguda a Inula

Des de Inula [Mcarmen G.Mahedero] EN RESIDÈNCIA

El dia 28 de setembre, va se la primera vegada a “En Residència”, va vindre a l’aula la Mari Carmen una artista d’art contemporani, acompanyada de la Noemí Tomas i la Mercé Jarque, mediadores de la Fundació Miró.

Ens va parlar i presentar del que fariem en aquests mesos en “En Residencia”.

Va presentar que no sempre has de dibuixar amb un llapis i una goma també pots dibuixar amb plantes o objectes. Vam haver de treure tot el que tenim a l’estoig i posar-ho tot a terra, seguidament vam escollir l’objecte amb el que mai t’aguessis imaginat dibuixar. Des del tipex, goma, clips, cola, regla…Ens vam adonar de que així també es podía dibuixar.

Les opinions d’alguns alumnes són:

-Leire: El que més em va agradar d’ahir va ser que al treure les coses de l’estoig tinguéssim que sortir al pati i dibuixar amb algo que mai haguéssim imaginat que dibuixaríem, en el meu cas un clip. 

-Lidia: El que més em va agradar ahir va ser quan vam sortir al pati a fer uns dibuixos amb el material de l’estoig que pensavem que no es podia utilitzar per dibuixar.

-Lucía: Que vam sortir al pati amb les professores, la Mari Carmen i la Mercè i ens van ensenyar a pintar amb cola, etc.

-Ona: Ahir al sortir al pati després de parlar amb l’artista, vam tractar de fer art amb el que hi havia al pati, i realment em vaig sorprendre de com moltes persones han fet coses molt boniques i la col·laboració que vam tenir.