Mes: març de 2022

Escribimos una felicitación de Navidad para Iván y también le llevamos la cesta que habíamos preparado. Con todo listo, fuimos donde estaba, sin embargo, no lo encontramos. Pero había una mujer que lo conocía que debería ser algún familiar, así que le dimos a ella la caja. Aprovechando que estábamos cerca de la Clota, pensamos que sería una buena idea seguir explorando la zona, pero nos llamó la atención un palacio que se llama JUSSANA y una persona muy amable de allí nos explicó que las entidades podían usar el espacio para reunirse y preparar actividades. También nos ofrecieron el espacio para una posible excursión de biología, ya que tenían un estanque que se limpiaba de forma natural y en el que se criaban sapos (tótils en catalán). Después volvimos a ver si había llegado Iván, pero no estaba y ya nos fuimos al instituto.

Volvimos al descampado para ver si vivía alguien en la cabaña de ropa que habíamos encontrado en otra deriva de la sesión 2. Para nuestra sorpresa, todo había cambiado, las obras acabaron con todo lo que había ahí. En contrapartida, conocimos a Iván, un joven que vive en un refugio a medio camino de la riera de Marcel·lí y decidimos que le llevaríamos una cesta con comida y varios detalles por Navidad.

Entre els mesos de gener i febrer hem estat explorant una nova proposta : jocs de taula artesans amb tecnologia.

Per grups hem construït artefactes a mig camí entre allò analògic i allò digital que, per una banda, activen una pràctica lúdica col·lectiva i per l’altra, incorporen un discurs crític generant una reflexió al voltant de la tecnologia.

“La idea és pensar al voltant de la idea de no deshumanitzar la tecnologia … Projectar la tecnologia des de les humanitats i l’art, ja que en aquests moments està projectada des de la violència simbòlica, el capitalisme i el control … Començar a establir una relació crítica amb la tecnologia que fem servir i introduir noves perspectives en els nostres discursos que ens ajudin a projectar noves possibilitats”.

Cada grup hem imaginat com hauria de ser el joc, pensant les instruccions i normes, dissenyant l’escenari, i programant el funcionament amb scratch i electrònica desenvolupant els propis comandaments.

TECNO BASQUET

.

LA BOMBA

.

EL LABERINT

.

LA CASA JUEGO

En esta sesión fuimos al Turó de la Peira. Por el camino tuvimos que pasar por el barrio de la Clota. Nos sorprendió mucho a algunos compañeros porque tiene callejones, huertos, casas antiguas y nos recordó a un pueblo. Había cosas interesantes en ese lugar y quizás volvamos para seguir explorando.

También cruzamos las calles del barrio de Horta. En la Plaza de las Masias de Horta había una torre muy curiosa que nos llamó la atención. Creíamos que se llamaba la Torre del Moro, pero después averiguamos que ese edificio estaba ubicado en otro sitio.

Cuando llegamos al parque, tuvimos que ascender por sus caminos para llegar a la cima. En lo alto hay una cruz llena de mensajes urbanos. Aprovechamos para hacer una reflexión sobre civismo.

Vam pujar als carrers de a dalt del nostre institut, i ens vam fixar en els noms que tenien. Vam fer una selecció per fer un treball que consistirà a fer una acció o una performance. Per inspirar-nos vam buscar informació relativa als noms dels carrers i vam pensar algunes idees.

Hem explorat molts camins però, finalment, sembla que hem trobat el nostre. La Contaminació, davant de tot el claustre de professors, va sortir molt bé.

La proposta va ser ocupar un espai. Es va decidir treballar amb el buit, construint un globus que ocupés mitja aula de dibuix. Enganxant bosses d’escombraries faríem un globus enorme amb la forma de l’espai de l’aula. El procés va ser lent a causa de la pandèmia, però ho vam acabar. El següent pas era veure si realment estava tot bé, intentant omplir-lo d’aire per veure realment la seva forma i si tot estava ben enganxat.

El passat dia 8 de febrer vam fer “la sessió de contaminació” davant de l’equip docent de 4t. En aquesta sessió vam muntar  una instal·lació-performance que feia referència al globus com a element lúdic i simbòlic. Creant una escultura viva i efímera formada per bosses d’escombraries unides, amb una estructura que representava mitja aula de dibuix, jugant amb l’espai, amb l’ocupació d’un espai, el buit, el moviment, l’aire que ens envolta… En aquest acte es va veure la participació i el treball dels alumnes a la creació d’una obra d’art contemporània guiats per l’artista Natalia Domínguez.

A partir de la pregunta de què és un globus vam arribar a diferents coses. Primer la definició de què és un globus; un objecte esfèric de plàstic ple d’aire  que serveix per decorar , jugar…inclús si l’omplim d’heli pot volar.

El nostre globus representa un espai que no hi havia en aquells moments. Per nosaltres simbolitza; la llibertat , la terra, l’infinit, la filosofia, el pulmó, el cerimonial, el joc o la diversió i l’aire que ens envolta…

El dia 19 de gener vam fer la primera sortida de l’any 2022 amb el Joan i l’Elvira, varem tornar al MNAC, la segona vegada del curs, però aquesta vegada en comptes de anar a veure els voltants i la zona, varem entrar dins del museu a veure l’exposició de Gaudi.

A l’exposició vam començar parlant sobre l’historia del barri de l’eixample, després vam veure els planells, fets per ell quan era un jove universitari. També vam veure peces arquitectòniques i mobles que ell va dissenyar, com ara mobles armaris, portes, cadires…

Una de les coses que ens van cridar més l’atenció del modernisme de Gaudí es la manera en la que treballava i unia l’art i la natura (font d’inspiració en totes les seves obres). Un altra cosa que ens va cridar l’atenció es que depenent del client que li feia l’encàrrec el seu estil canviava segons de la personalitat d’aquest.

L’exposició ens va agradar molt a tots els alumnes i ens va semblar fascinant.

Un grup d’alumnes de l’optativa que es fa a 2ⁿ Creadors en Residència de 2ⁿ d’ESO van mostrar el dia 1 de març al gimnàs de l’institut la feina feta durant els dos primers trimestres a un grup d’alumnes ex creadors de 3^r d’ESO a 2ⁿ de Batxillerat.

La mostra s’anomena Contaminació, pel fet que es dona a conèixer el treball que aporten a l’institut. Va consistir a ensenyar records a través de la memòria: fotografies, àudios, entrevistes fetes a persones que s’estaven al parc Pegaso, explicaven els records propis i els del parc, que fa anys havia estat una fàbrica de cotxes.

L’exposició mostrada consistia a exposar d’una manera artística aquests objectes: fotografies en colors dels parcs que van visitar i fotografies en blanc i negre de les persones a qui van entrevistar, làmpades, mocadors, plantes, cordes, ninos… També van posar cadires perquè el públic visitant s’asseiés per contemplar des de diferents perspectives la seva obra. La llum influïa a fer un espai íntim, ple de reflexos i ombres.

A part d’aquesta part visual, uns quants alumnes anaven explicant com era l’habitació ideal mentre un altre grup d’alumnes la construïen amb peces de fusta. Seguidament, dues alumnes explicaven el que havien treballat i el que a partir del segon trimestre treballarien; un tema diferent.

Per acabar, tothom va seure en rotllana, es va establir un diàleg interessant, preguntes i van escriure a les llibretes d’artista les seves impressions i records.