Des del mes de setembre (amb el Marc des de l’octubre ) fins al mes de març vam estar fent teatre. El confinament, com a tothom, ens va agafar per sorpresa i, d’alguna manera, va truncar el projecte: tot just acabàvem d’iniciar la lectura de les primeres escenes que ens vam haver de separar. Ja no podíem fer teatre pròpiament ni podíem continuar amb la festa que era anar cada dilluns a la Sala Garcilaso a trobar en Marc. S’havia de buscar un camí, un nou camí, però de camins no n’hi havia, no n’hi havia per fer teatre. Pensàvem que només teníem dues opcions: donar per finalitzat el projecte, sense haver-lo acabat; o fer alguna cosa, buscar algun sender, sabent que no podia ser el mateix, que seria una altra cosa, però almenys seria quelcom. I vam decidir amb el Marc i el Víctor gravar-nos, gravar les vint escenes que en Marc ja havia acabat d’escriure, fer vídeos, autoeditar-nos…, i que la Sala Beckett, amb el que poguéssim fer nosaltres, cadascú des de casa seva (i amb els mitjans i coneixements que tingués), mirés de muntar-los el més professionalment possible. Estem molt contents d’haver pogut fer de la necessitat virtut, d’haver après coses que no havíem pensat ni imaginat; estem molt contents fins i tot amb el que us presentem avui, malgrat que no sigui el que ens hagués agradat, portar l’obra a l’escenari de la Sala Beckett, ni sigui tampoc ja la festa que havia estat abans del confinament. Ara sou vosaltres, però, a qui toca jutjar el resultat. Esperem que us agradi. Aquí el teniu:
Tothom qui vulgui assistir, avui 12 de juny a les 16 h., com a públic al col·loqui ho podrà fer seguint aquest enllaç: https://us02web.zoom.us/j/83658301407
Per fi ha arribat la nostra pel·lícula. La veritat és que no soc l’única que segurament hagués volgut interpretar les escenes al teatre, tot i que encara ens faci vergonya. Però aquesta és una altra manera de fer el nostre projecte. M’alegro molt d’haver pogut obtenir aquest resultat de l’optativa. Ha estat una nova experiència inolvidable, de la que me’n porto records i molts moments divertits. Dono les gràcies per haver descobert que al Marc, a la Marta i a l’Alejandro els agraden els meus poemes i per haver fet que perdi una mica de la meva vergonya. Us desitjo a tots un bon estiu i que passeu el confinament amb tranqui·litat i salut. M’agradaria poder repetir aquesta experiència l’any vinent. (Estefany Padilla)
Dilluns passat en Marc ens va demanar que alguns repetíssim alguns vídeos i que els que no havíem enviat encara els nostres vídeos ho féssim. Aquí en teniu els resultats:
Escena 1a. Kolna. Començar.
Escena 2a. Adrián. La benvinguda.
Escena 4a. Hui. A oscuras.
Escena 5a. Cristian. El sorteig de les pors.
Escena 6a. Laia. D’aquí vint anys.
Escena 7a. Kaixin. Los animales.
Escena 10a. Mara. Una carta.
Escena 11a. Xiaoyu. Las emociones.
Escena 12a. Estefany. El poema.
Escena 16a. Sebas. Una festa.
Escena 17a. Carlota. Dues cartes.
Escena 18a. Clara. Hermione Jean Granger.
Escena 19a. Ramandeep. No quiero hacer la escena.
Com ja vaig dir sobre els vídeos anteriors, em sembla molt bona idea gravar-ho, ja que no es pot fer presencialment. Amb les noves tecnologies, l’edició de vídeo és més assequible per tothom, i es poden fer més coses. La gent edita molt bé i tenen idees molt originals, que compaginades amb l’originalitat de les escenes que va escriure el Marc, fa que quedin uns vídeos molt divertits. Ara, hem de fer la gravació definitiva. Jo l’hauré de fer amb el Marc. Cadascú gravarà la seva part, i després ho ajuntarem tot. Tinc ganes de veure el resultat final, ja que serà molt diferent de com ens esperàvem a principi de curs. (Ivan Egido)
Les segones gravacions, jo aquí ja no hi entro. Bàsicament perquè en Marc no em va demanar que repetís ni tornés a fer res sobre la meva escena, que estava molt bé. No calia una altre gravació igual. Que descansés i amb els requisits ja podia anar fent la gravació final, en un fons lo més possible blanc o neutre. Em sembla una molt bona idea continuar així el projecte, cosa que ja he dit anteriorment. Llàstima que no es pugui veure presencialment, això sí, continuem amb molta il·lusió per poder-ho acabar. Amb tots els materials d’avui en dia pot sortir una “pel·lícula” feta per nosaltres bastant guai i vulguis o no fa bastanta il·lusió poder veure el nostre treball d’aquest any. Ara per ara ja hem gravat les escenes finals, en uns dies ja estarà a Youtube o a alguna altra plataforma com en el blog del Marc i el nostre, quelcom semblant. La meva escena, com podeu saber, la faig amb en Marc: ell m’ha passat les seves gravacions on parla, igual que l’Ivan, que diu dues petites frases. La meva escena també és la darrera, la final, la última, la que tanca l’obra. Un petit secret: sortim tots fent alguna coseta graciosa, amb una mica de vergonya, tot s’ha de dir. Tinc ganes de veure el resultat final i com queda tot junt. (Laura Martí)
Com he dit a l’entrada de “primeres gravacions”, em sembla molt bona idea gravar les escenes, i aquestes segones són molt xules. Encara que jo no vaig fer una segona, bueno, si que l’he feta però aquella ja és la final. Crec que tots o gairebé tots els meus companys i companyes han corregit molt bé el que el Marc els hi havia dit i les gravacions han quedat encara millor. Estic molt trista perquè fer tot això en persona i a dalt d’un escenari hagués quedat molt bé, però a la vegada també estic contenta de que haguem pogut fer alguna cosa. Els vídeos han quedat genials, hem fet molt bona feina! (Jana Rodrigo)
Jo les gravacions dels meus companys les miro un cop al blog i m’han semblat genials. El Marc ens va corregir unes coses la setmana anterior i ens va dir a alguns que tornéssim a fer l’escena. Vaig buscar un programa perquè no se’m veiés que estava llegint i crec que funciona prou bé. M’agrada veure els companys com cadascú fa el seu format i com queden, molt originals. (Laia Herrero)
Avui era el dia que teníem que gravar per segona vegada les nostres escenes perquè així el Marc ens pogués dir què millorar. Jo crec que la vaig fer millor que l’última vegada que vam gravar escenes. Però encara no m’acaba de agradar. Espero que la definitiva gravació em surti molt millor. (Adrián Brosel)
A la gravació anterior el Marc ens va dir (a la Marina i a mi) que millor que cadascú gravés la seva part, i després ho editéssim de manera que semblés que estiguéssim parlant. I així ho vam fer. El Marc ens va corregir que ho havíem de fer amb més alegria i que a vegades es notava una mica que llegíem. (Clara Ferrarons)
La segona gravació la vaig fer des del meet amb l’Alejandro i amb el Jordi, i va ser millor i mes ràpid. L’Alejandro ens va trucar pel meet i va fer una gravació de pantalla mentre nosaltres llegíem l’escena. (Carlota Enseñat)
Aquesta entrada consisteix en la segona ronda de vídeos de les escenes que van fer aquells alumnes als quals el Marc els va dir que milloressin alguns aspectes respecte a la primera gravació. Els vídeos dels companys no són els definitius encara, els defintius hauran de cumplir tots amb els requisits de la Sala Beckett. Jo faré el definitiu amb la meva companya Laura, i amb l’edició conjuntaré els dos vídeos fent que d’aquesta manera s’assembli el màxim possible a l’escena que havia escrit el Marc. La veritat és que estic molt il·lusionat amb el projecte i tinc ganes de veure el resultat final. (Jordi Aragall)
Ha estat bé tornar a gravar les escenes, així hem pogut corregir errors i fer tot el possible per millorar les escenes. Ara que ja les he vist totes crec que ens ha sortit força bé, ha sigut divertit veure com cada company i companya s’ho muntava per gravar-se. Crec que aquest cop m’ha quedat millor que l’altra vegada, he aconseguit que no se’m vegi llegint i he intentat interpretar-ho una mica millor. (Marina Giménez)
Aquesta vegada havien de tenir el gairebé definitiu. Jo vaig fer dos perquè el volum del primer era molt baix. Ho havíem de fer molt bé perquè ja no podíem repetir més. Vaig enviar els vídeos d’altres parts on sortia amb els meus companys i companyes. (Estefany Padilla)
La darrera vegada que ens vam veure va ser durant una sortida al Parc de la Barceloneta, a l’espai que ocupava un antic dipòsit de gas, on vam veure (i “participar”!) l’assaig de l’espectacle Eufòria, de la companyia de dansa vertical i aèria ‘Sacude’.
Dins d’una estructura rectangular suspesa en l’aire per una gran grua, els ballarins anaven dansant i fent acrobàcies, mentre nosaltres ho vèiem bocabadats.
Des del terra, un Dj anava posant música electrònica i animant-nos a ballar.
Quan va acabar l’espectacle, vam xerrar una estona amb el creador i director de la companyia ‘Sacude’, el Samuel Delgado.
I després vam anar a la platja a esmorzar.
Aquell dia, va ser l’últim dia de cole, abans de la quarentena. Vam anar a la Barceloneta a veure un espectacle molt especial. Una companyia estava estrenant el seu nou espectacle, però no era una companyia normal, era una companyia aèria. Vam anar a una plaça, i allà hi havia una construcció molt estrambòtica. Primer, ens van presentar la companyia i el que farien. Quan va començar l’espectacle, vam quedar embadalits. Es va alçar una construcció a l’aire, i els actors i ballarins de la plataforma es van posar a ballar al ritme de la música. Va ser molt divertit i interessant. Només tinc dos pegues de l’actuació. Feia molta calor, i gairebé m’agafa “tortícolis” de mirar cap a dalt. Després vam anar a la platja a descansar, jugar a pilota i passar l’estona. Va estar molt bé. (Ivan Egido)
Aquell dia va ser molt divertit i interessant. Ademés va ser l’ultim dia d’insti i va ser una bona manera d’acabar. Em va agradar molt i em va semblar una idea divertida i interessant que ballessin sobre una construcció que s’anava movent per l’aire. La música no em va agradar molt però quedava bé amb l’espectacle. Em va agradar que els que estaven dins la construcció escriguessin Dansa durant l’actuació. Després vam anar a la platja i ens ho vam passar molt bé. (Marina Giménez)
Recordo aquell dia amb bastanta il·lusió, va ser l’últim dia que vaig estar amb tots els meus companys, just aquell dia es va anunciar el tancament de les escoles. Quan vam arribar allà em va sorprendre que no hi haguessin més escoles per veure l’espectacle. L’espectacle tampoc era el que m’esperava, era una dansa aèria de gran muntatge, els ballarins i ballarines ballaven sobre una caixa transparent subjectada per una grua molt alta. Abans de que comencés l’espectacle, el seu propi creador ens va demanar que estiguéssim actius i que balléssim. La música electrònica de l’espectacle ens va ajudar a ballar seguint els passos dels protagonistes. Al acabar l’obra, el mateix home ens va demanar consell per millorar, ja que allò encara no era l’obra definitiva. Li vam dir que crèiem que podria ser més espectacular per la nit, i ell ens va explicar que estava pensat per fer-se a les nits d’estiu. (Jordi Aragall)
Aaai, que guai va ser aquell dia en realitat. A mi personalment em va agradar molt i m’ho vaig passar d’allò més bé. Va ser la darrera vegada que ens vam veure i ja torno a tenir moltes ganes d’estar tots junts i riure molt. A la Barceloneta, on vam anar a fer una excursió per veure ’Sacude’, una companyia voladora. Aquell especatcle va ser al·lucinant, de debò ho dic. Cada cop anava pujant més i més amunt l’estructura on els artistes, els ballarins, es trobaven. En un principi ens van demanar que participéssim en l’espectacle, però no sabíem ni enteníem com fer-ho. Vam acabar ballant i copiant els passos que feien aquelles personetes d’allà adalt. La música acompanyava a tot el muntatge i animava a aixecar-nos del terra on estàvem estirats per poder contemplar millor l’escena des de baix. Va ser un dia interessant i mogudet, ens ho vàrem passar molt bé, jo crec. Aquell dia van anunciar els tancaments de les escoles a Catalunya i com a mínim vam poder gaudir de la platja amb els nostres companys. Tant de bo poguéssim estar allà un altre cop, sense preocupacions com les d’ara. (Laura Martí)
Ara que ho penso, aquell va ser l’últim dia d’institut i l’últim dia que ens vam veure abans de que arribés el confinament, i escolta, vam “acomiadar” l’institut de la millor manera possible anant a veure un assaig d’un espectacle i anant a la platja. El que vam veure em va agradar molt, traient el fet de que em vaig quedar sense coll de mirar cap a dalt. Potser se’m va fer una mica llarg, però va ser molt xulo, encara que m’ho imaginava diferent, no sé com m’ho imaginava en realitat, però així no. També he de dir que veure els ballarins allà dalt sobre aquella construcció em va semblar molt interessant. Després de l’actuació un home ens va explicar moltes coses de la companyia, i em va sorprendre que en els pocs mesos que portaven assajant, 3 o 4 crec recordar, els hi hagués sortit tant bé. M’ho vaig passar molt bé, em va agradar fer una sortida tan original i anar a veure una cosa tan diferent al que estem acostumats a veure quan anem amb l’institut. (Jana Rodrigo)
Aquell dia recordo que ens van portar a una espècie de parc i ben bé no sabíem què anàvem a fer. Ens van dir que veuríem un espectacle amb altres escoles i jo pensava que era en algun teatre o algun lloc així, i de cop, ens porten al mig d’una plaça on hi ha una estructura i gent vestida per fer un espectacle. Ens vam seure allà i ens van dir que després de l’espectacle podríem parlar amb el director. El director va venir també abans de començar i ens va explicar que l’havien practicat des de feia poc i que necessitaven la nostra ajuda, que necessitaven que balléssim i que els animéssim. Sincerament no m’agrada molt ballar ni res d’això però vam estar aplaudint i animant. L’estructura aquella era gegant i feia impressió. A l’acabar va venir el director i ens va dir que un dia pensant se li havia acudit fer una estructura així gran per ballar dins a l’aire i que a partir d’aquí van fer tota la resta. Em va agradar aquell dia. (Laia Herrero)
L’últim dia que ens vam veure vam anar a veure aquest espectacle que va ser impresionant. Mai havia vist una cosa així, a part de ser xulíssim el que van fer va ser molt entretingut. Jo no podria haver fet el que van fer aquests nois. Va ser increïble. (Adrián Brosel)
Aquest dia va ser l’últim que ens vam veure, ja que el dia següent ja érem a casa confinats/des. Vam anar a la platja, i vam passar tot el matí allà. Només arribar vam tenir una estona lliure per esmorzar, i després vam veure un espectacle de dansa, que em va agradar molt. Em va semblar molt original. L’únic va ser que hi havia molt de sol i gairebé no es veia res. Ja ens van explicar que normalment es faria de nit, però en el nostre cas el vam veure a la pitjor hora, però em va agradar molt. A l’acabar l’espectacle, vam anar a la platja i ens vam quedar allà, fins l’hora de marxar. De camí cap a l’isnstitut va ser quan ens vam assabentar de que el dia següent estariem ja confinats/des. (Clara Ferrarons)
Quan ens van portar al parc, hi havia una caixa molt gran al mig i no pensava que en cap moment anés a volar, però així va ser, la caixa es va enlairar amb les persones dins. Em va agrada l’actuació que van fer, perquè no només era un ball com qualsevol altre, sinó que ho feien a l’aire, sense tocar de peus a terra. Se’m va fer una mica llarga, però va ser divertit. També va ser l’últim dia a l’Institut, i em va agradar que abans de tancar-nos a casa poguéssim passar una estona a la platja. (Carlota Enseñat)
Aquest dia no vaig poder anar a l’excursió i va ser últim dia de classe amb l’optativa. Però per les fotos i pel que comenten s’ho van passar molt bé. I van anar a la platja. Com m’hagués agradat haver-hi estat! (Estefany Padilla)
Com que no podem anar-hi a la nostra enyorada Sala Garcilaso, els dilluns ens trobem per vídeoconferència amb el Marc. El darrer dia vam estar llegint les escenes de l’obra que ens ha escrit, Cinc mil dies, i, a l’acabar, en Marc ens va demanar que continuéssim practicant a casa i que li enviéssim una gravació. Avui dilluns les comentarem, les analitzarem, les polirem… per tornar-les a gravar de nou seguint les seves indicacions. Aquí en teniu el primer lliurament:
CINC MIL DIES
Escena 1a. Kolna. Començar.
Escena 2a. Adrián. La benvinguda.
Escena 3a. Jana. L’àvia.
Escena 4a. Hui. A oscuras.
Escena 5a. Cristian. El sorteig de les pors.
Escena 6a. Laia. D’aquí vint anys.
Escena 7a. Kaixin. Los animales.
Escena 8a. Jordi. Les cartes d’amor.
Escena 9a. Ivan. El poder de la ficció.
Escena 10a. Mara. Una carta.
Escena 11a. Xiaoyu. Las emociones.
Escena 12a. Estefany. El poema.
Escenes 13a i 14a. Quique i Marina. D’aquí vint anys.
Escena 15a. Alen. El sorteig de les il·lusions.
Escena 16a. Sebas. Una festa.
Escena 17a. Carlota. Dues cartes.
Escena 18a. Clara. Hermione Jean Granger.
Escena 19a. Ramandeep. No quiero hacer la escena.
Escena 20a.Laura. Els comiats.
Uns dels deures que en Marc ens va posar aquesta setmana va ser fer un vídeo de la nostra escena per poder veure com ho fem i comentar amb nosaltres per millorar. No sabia que això era després per fer un muntatge de tots i presentar-ho com si fos l’obra. En Marc m’ha dit algunes coses a millorar i ara tornaré a fer el vídeo i, quan ja cregui que està bé, faré la definitiva per enviar i adjuntar amb el dels companys. Aquest vídeo em sembla una bona manera de seguir amb la matèria a part de les trucades setmanals. (Laia Herrero)
Els deures d’en Marc aquesta setmana han estat fer una gravació de la nostra part. Per així, al gravar-nos i veure com representem l’escena, fer-nos algun comentari per poder millorar-la i fer-la el millor possible. La veritat és que m’ha agradat molt fer aquests deures, ja que a mi tot això dels vídeos, gravar-me i haver-ho d’editar, m’agrada bastant. Ens han comunicat que malauradament no es podrà fer la lectura dramatitzada, la nostre estimada obra de teatre presencialment, i a canvi d’això es farà a través d’una pel·lícula la qual cadascú gravarà a casa seva. Com, per exemple, hem fet aquestes petites gravacions. Així anirà la cosa pel que es veu. Personalment opino que pot quedar molt guai i és un remei força bo per no repetir tant la paraula “molt”. Pot quedar molt guai entre tots i tinc bastantes ganes de veure el resultat final. Les trucades setmanals per poder seguir amb el projecte i la matèria ens està ajudant molt, jo crec. A mi personalment m’agrada i ho trobo divertit. El Marc no m’ha dit que millori res del vídeo, així que suposo que estarà bé tal com el vaig fer. Tinc ganes de tornar a l’Institut i m’hagués agradat poder fer l’obra presencialment. (Laura Martí)
Malgrat estem confinats a casa, cada dilluns a les 11, fem una video trucada amb tots els de l’optativa “creadors en residència”, per parlar sobre la nostra obra de teatre. La setmana pasada, el Marc ens va d’ir que practicaríem les històries per videotrucada, i encara que ho vam poder fer, no va ser la mateixa sensació de fer-ho en persona. De deures, el Marc ens va fer fer un video representant les nostres escenes. He vist les escenes dels meus companys, i m’he rigut molt. Els meus companys tenen una imaginació molt gran, i els vídeos han quedat molt bé i són molt originals. Jo, particularment, estic content amb el meu resultat. Havia de representar el meu personatge i també el del Marc. Em vaig vestir de maneres diferents, per deixar clar que no som el mateix personatge. Després vaig fer un bon treball d’edició, i em va quedar prou bé. (Ivan Egido)
El Marc ens va posar de deures gravar les nostres escenes. Em sembla bona idea que les gravem perquè així ho comencem a fer com si estiguésim practicant a classe. Sincerament ho prefereixo així, ja que si t’equivoques ho pots repetir. Em fa pena que no puguem representar l’obra en persona però així no em donarà tanta vergonya. (Marina Giménez)
El Marc ens va demanar que gravéssim la nostra escena de l’obra de Cinc mil dies. Teníem llibertat absoluta a l’hora de triar el format, podíem triar de fer-ho sols, amb algun familiar, amb amics o fins i tot la persona amb la que compartim l’escena. Jo vaig triar de fer la meva escena amb la Laura, l’actriu que el Marc va triar per fer l’escena amb mi. Al principi ho vam gravar amb videotrucada, però vam veure que no quedava gaire bé, i és per això que li vaig demanar a la Laura que gravés tot el seu text; jo vaig fer igual. Un cop vaig aconseguir les duess gravacions, a través de l’edició vaig fer tot el muntatge. Crec que la meva escena va quedar bastant bé. El Marc em va felicitar però ens va dir que havia pensat que pel projecte final seguiríem el model de l’Ivan o la Laura, entre d’altres. Tot i que crec que no és el mateix que fer-ho dalt d’un escenari, crec que ens pot quedar bastant xulo si ho treballem bé. (Jordi Aragall)
El Marc ens va dir que havíem de fer un vídeo de la nostra escena, cosa que em va semblar molt bona idea ja que no podrem fer-ho en persona. Ràpidament em van venir moltes idees al cap de com podria fer-ho i editar-ho perquè quedés guai. Vaig quedar bastant satisfeta del resultat final i crec que el Marc també ja que va dir que estava gairebé tot molt bé. Veure els vídeos dels meus companys m’ha agradat molt, hi ha alguns de molt divertits i currats; un que m’ha agradat molt i m’ha fet molta gràcia ha sigut el de l’Ivan. Encara que sigui una m****, perdó per l’expressió, no poder fer-ho, almenys gravar els vídeos i muntar-los ens permet veure una mica com hagués quedat. (Jana Rodrigo)
Hoy hemos entregado las primeras escenas grabadas: tengo que decir que lo podría haber hecho mejor y que a partir de los próximos días iré mejorando en la interpretación de mi personaje y sé que al final lo conseguiré hacer bastante bien. (Adrián Brosel)
La primera gravació de la meva escena la vam gravar (la Marina i jo) per vídeoconferència a l’skype. Va sortir millor del que em pensava… (Clara Ferrarons)
Quan el Marc ens va dir que havíem de gravar la nostra escena a casa, sols, no sabia com fer-ho, i va ser estrany, però li vaig dir a la meva germana que m’ajudés i al final va ser divertit gravar-lo amb ella. Ho vam haver de fer 3 cops abans que sortís bé, perquè, quan ens miràvem, ens rèiem. (Carlota Enseñat)
El Marc ha dit que hem de començar a gravar les nostres escenes per saber com quedaran. La veritat és que tenia ganes de gravar-me. I no vaig quedar tan malament. M’ha agradat molt poder veure els vídeos d’alguns company@s. (Estefany Padilla)
Des de casa, tancats i aïllats, amb les incerteses i els entrebancs del moment, tractem de continuar el projecte que vam començar al mes de setembre. Us deixem aquí paraules de viva veu, entranyables i emocionants, que reflexionen sobre el moment que vivim i sobre el nostre projecte.
La Jana.La Laura.L’Ivan.La Laia.L’Estefany.El Cristian.El Sebastián.
Malgrat estem tots confinats a casa, les classes de creadors en residència no s’aturen. Aquests dies estem practicant el guió entre tots, i parlant sobre el nostre estat d’ànim. El Marc no es relaxa i ens segueix posant deures. Els deures que ens va posar són fer vídeos parlant d’aquesta optativa, i parlant sobre el nostre estat d’ànim. Jo no sabia com fer el vídeo, però, després d’alguns intents, em vaig posar a parlar, i crec que el vídeo està prou bé. Pensava que el vídeo em duraria poc, però, quan et poses a improvisar i a dir el que realment penses, tot surt millor i més ampliat. (Ivan Egido)
Una altra setmana més a casa, confinats. Aquesta entrada fent un vídeo: m’ha semblat una bona idea poder seguir pujant videos i/o fotografies al blog, per no deixar-lo mort, tot i que continuem les classes virtuals tant amb l’Alejandro i la Marta com amb en Marc. Les classes les estem dedicant a llegir els textos i tot el guió ja preparat pel nostre estimat dramaturg. M’agradaria molt poder fer l’obra pensada i processada que està en ment. Tinc angoixa i vull tornar ja a les classes i a les dues hores dels dilluns, on fem petar sempre la xerrada i el riure mai falta. Ho enyoro molt tot en general. En el meu vídeo no vaig preparar res per parlar, ni molt menys. M’hi vaig posar davant de la càmera i amb fluïdesa vaig començar a parlar i a parlar. Hi ha moltes, moltíssimes preses falses; normal en mi, la veritat. En Marc no s’atura: aquesta setmana ens ha posat els deures de gravar-nos llegint el nostre propi text, la nostra pròpia part del guió. A veure com surt tot. De moment, anem fent. (Laura Martí)
Tot i estar confinats i confinades, el Marc ens va posar uns deures que eren fer un vídeo explicant qui som, quin curs fem, per què vam triar l’optativa i com ho portem això d’estar a casa tants dies. Tot i que a molts no els hi agrada seguir fent deures, a mi ja m’està bé que en Marc ens posi aquesta mena de deures perquè aixi fem alguna cosa i estem per l’assignatura, i un vídeo tampoc són molts deures, així que em sembla bé. Al principi vaig començar a fer el vídeo amb un petit guió sobre què voldria dir, sobre què volia parlar i al començar tota l’estona m’entrebancava, i llavors vaig parar-me a pensar en què era la optativa i com l’havia escollit i em va sortir així. (Laia Herrero)
Encara que estem tots a casa confinats, seguim treballant per videotrucades. Estem practicant l’obra cada dilluns i ens segueix posant feines. (Marina Giménez)
El Marc no ens està deixant descansar durant el confinament, ens està seguint demanant treballs de tot tipus, des de videos fins a cartes d’amor o inclús de desamor. La meva escena està basada en la carta de d’amor i de desamor que vaig escriure per en Marc creant una noia fictícia, la Carla. (Jordi Aragall)
Ja que podem fer poc des de casa ens van proposar fer un video on expliquéssim per què havíem escollit aquesta optativa, com estavem passant els dies de confinament…, en resum, un vídeo de nosaltres parlant. Em vaig riure molt de mi mateixa ja que em sentia una mica ridícula però, en fi, almenys em vaig entretenir. Encara que ara el veig i em faig bastanta vergonya, m’ho vaig passar molt bé! (Jana Rodrigo)
Aquesta activitat no la vaig poder fer perquè els primers dias de confinament estava una mica tímid i no el vaig gravar, però ara que hem començat a fer videotrucades ja estic perdent la vergonya i estic començant a gravar les escenes sense vergonya. (Adrián Brosel)
Aquests dies estem fent les classes d’optativa per vídeo-conferència, i encara que és estrany, és entretingut. L’obra de teatre la gravem amb els/les companys/es que surten amb nosaltres i les enviem a l’Alejandro que li envia al Marc. Després, el Marc les comenta a classe i en gravem una altra. Ara ja tenim el vídeo final amb totes les escenes juntes, i d’aquí poc el podrem veure. (Clara Ferrarons)
La veritat és que em feia molta vergonya gravar aquest vídeo i de veritat penso que si pogués repetir-lo ho faria millor. Això del confinament és molt estrany, ha sigut tan ràpid, sembla una pel·lícula. Si hagués sabut que ocurriria això, segurament hauria anat més vegades a la platja. Espero que tot passi ràpid perquè tenia molts plans amb la meva família i amics. També espero poder tornar a fer una abraçada a gran part de la meva família. Poder celebrar aniversaris. La veritat és que no soc capaç de celebrar el Nadal sense ells. Espero que tot torni a la normalitat el més aviat possible. (Estefany Padilla)
El dia 9 de març va ser un dia molt especial, malgrat que encara no ho sabíem: va ser el darrer dia que ens vam trobar tots plegats amb el Marc a la Sala Garcilaso.
Abans de fer-nos conèixer les quatre noves escenes que ens portava de l’obra que estava escrivint, en Marc va començar a llegir els deures: les nostres cartes dirigides a aquells que serem d’aquí 20 anys.
Però com que aquell dia costava una mica entendre l’escriptura d’algú,
va decidir que llegíssim nosaltres mateixos les nostres cartes:
Mentre la resta de companys escoltava:
Ese día lloré un poco cuando Marc leyó mis deberes. No fue porque sintiera vergüenza o estuviera nerviosa, fue porque el estado de ánimo de mi carta me hizo llorar. Es la carta para de aquí a 20 años: yo he explicando todas las malas noticias que he pasado hasta ahora. Creo que hay gente que piensa que me estaba riendo o no sé qué que me había pasado, me da igual. Igualmente cuando los compañeros han presentando sus escenas, me he reído un poco, porque era muy divertido. (Kaixin Ji)
I després vam passar, per fi, al moment més esperat i emocionant, la lectura de les quatre noves escenes: la del Kolna, la de la Jana, la de la Xiaoyu i la de l’Estefany.
Durant aquesta sessió i l’anterior vam decidir (i ara ens empenedint!) no gravar en vídeo les lectures de les escenes per no anticipar-vos res. Però com la situació és la que és, us mostrem, malgrat la mala qualitat, les preses falses d’aquella sessió, com a recordatori d’aquell dia:
Ja no vam tornar a la Sala Garcilaso… Com ens trobem a faltar!
Aquell dia, va ser l’últim que vam fer l’estimada optativa. El Marc ens va donar 4 escenes més, que representarien els meus companys a l’obra de teatre. Com jo ja tenia la meva escena, només havia d’escoltar els meus companys llegint les seves, i no va ser tant divertit com els altres dies. La veritat és que em vaig avorrir una miqueta, però és lògic, i l’activitat s’havia de fer. La veritat és que el teatre m’està agradant bastant, i les escenes són molt divertides i molt entretingudes. La veritat és que els dilluns m’ho passava molt bé a la sala, i és una de les coses que trobo a faltar. (Ivan Egido)
Aquell dia va ser igual que el passat en sentit de que vam fer lectura de les escenes de 4 companys. Les emocions i això no van ser iguals ja que les escenes eren de temes diferents. Hi havia textos molt bonics i sentimentals. No em vaig avorrir tant perquè com ja ho havia fet el Marc va fer el mateix però més agilitzat perquè no ens avorrísim, suposo. Em va agradar molt el text de la Jana, és molt bonic i està molt ben escrit. (Laia Herrero)
L’esperat dia de la meva escena: quan el Marc va dir que portava 4 escenes més, no sé per què, però m’esperava que una fos la meva, i així va ser. També va portar les escenes del Kolna, l’Estefany i la Xiaoyu. Totes em van agradar molt, sobretot la meva, em semblava molt maca, encara que em va fer bastanta cosa fer-la; llegint el text se’m va fer un nus al coll molt gran, però això no treia el que m’agradava. A part, tenia un pressentiment de que el meu text sigués aquest, quasibé igual que el que vaig escriure per una classe del Marc. Em sembla molt maca, i deixant a part la tristesa, em fa molt feliç recordar moments com el de l’escena. Vull destacar l’escena de l’Estefany perquè em va agradar molt la idea que li va proposar el Marc de que llegís el seu poema, em va semblar molt original. Per cert, aquell va ser l’últim dia que vam anar a Garcilaso i, en fi, mira que jo no soc una persona que diu molt aquestes coses, però he de reconèixer que ho trobo una mica a faltar. (Jana Rodrigo)
No n’estava assabentada de que aquella va ser l’última classe; realment les dues hores dels dilluns les enyoro molt, igual que moltes altres coses. Sempre acabàvem rient i passan-t’ho d’allò més bé. Fent memòria, recordo que aquella classe va estar tranquil·leta, al principi vàrem llegir els deures; una carta a la jo d’aquí 20 anys. Seguidament vam passar a escoltar els nous relats que ens havia portat en Marc per quatre altres companys. Novetat: el meu no hi era. Tot i així m’agrada molt escoltar i llegir tot allò. Poc vaig fer, estar atenta a les noves parts de l’obra que el Marc, amb molt de gust, les havia estat treballant. Vull destacar una petita cosa de la part d’una companya, la de la Jana. Em sembla molt bonica i molt interessant. Impacient per veure si al final la funció podrà ser exposada o no. Tinc ganes de sortir a l’escenari amb tot el grup. (Laura Martí)
Marc había escrito 4 escenas más para mis compañeros, y era bastante aburrido ya que solo tenía que escuchar y ver las escenas de mis compañeros, pero estaba un poco emocionada que ya pronto todos iban a tener sus escenas y en unos meses presentaríamos nuestras escenas. (Hui Wang)
Pues igual que en la anterior sesión: me hubiese gustado que ya tuviese mi escena lista, pero no pudo ser, aunque me gustaron las escenas que había hecho. (Sebastián López)
Aquell dia el Marc va portar 4 escenes més de diferents companys, va ser un dia una mica avorrit, però escoltar les històries dels demés va estar bastant bé. Espero que el pròxim dia porti més escenes i puguem seguir treballant. (Adrián Brosel)
El 9 de març va ser l’últim dia que vam anar a la Sala Garcilaso abans del confinament, encara que nosaltres no ho sabíem. Vam llegir les cartes per al nostre jo d’aquí 20 anys. Aquesta activitat em va agradar molt, i quan la llegeixi d’aquí 20 anys, me’n recordaré d’aquesta optativa, del COVID-19, i d’aquest any tan surrealista en general. Després vam llegir quatre escenes més, la del Kolna, la de la Jana, la de la Xiaoyu i la de l’Estefany. Em van agradar bastant totes, i va ser interessant veure com els meus companys i companyes llegien (i practicaven) les seves escenes. (Clara Ferrarons)
Van ser les primeres escenes que vaig escoltar perquè el dilluns anterior no vaig anar, i em va agradar perquè no pensava que serien així, no pensava que serien tan de diàleg. (Carlota Enseñat)
Aquell dia, sense que ningú s’ho esperés, va ser un dels més especials de l’optativa ja que va ser l’última sessió presencial a la Sala Garcilaso. Vam escoltar i llegir QUATRE ESCENES MÉS. Com es pot observar a les imatges, jo m’ho vaig passar bastant bé, m’agraden molt les escenes que ens fa el Marc i crec que són molt divertides. Quan finalment em va donar la meva, al principi em feia vergonya fer-la però ara ja m’agrada bastant. La veritat és que ara m’agradaria molt fer una cosa que abans era rutinari, fer classes a la Sala Garcilaso, les trobo a faltar moltíssim. (Jordi Aragall)
Aquest dia va ser l’últim que vam passar a la Sala Garcilaso abans del confinament. Teníem deures de fer una carta pel nostre jo d’aquí 20 anys, les vam llegir totes i va estar bé. Em va agradar molt aquesta activitat, potser fins i tot em guardo la carta per obrir-la als 34 anys. Crec que és divertit fer-te preguntes sobre el teu futur, i més encara si en un futur la llegeixes i t’enrecordes d’aquesta optativa tant divertida. Després vam llegir quatre noves escenes que va portar per la obra i després van practicar algunes de les que ja teníem. Em van agradar molt i em van semblar força originals. Espero que tot això tingui un bon final i que quedi bé. (Marina Giménez)
Quan el Marc va arribar i va dir que portava quatre escenes més jo estava una mica nerviosa per si portava la meva. Va dir els noms i em vaig quedar més tranquil·la, hi era la meva. Els meus company@s van llegir les seves escenes i em vaig donar compte que eren molt boniques, especialment la de la Jana. A mi la meva escena al principi no m’agradava molt perquè havia de sortir sola, però pels demés era molt bonica i podia dir el meu poema i demostrar que a vegades els que menys esperem ens donen sorpreses. (Estefany Padilla)
El 2 de març (que lluny sembla ara!) en Marc ens va dir que ja tenia enllestides, provisionalment, però, quatre escenes de l’obra que estava escrivint inspirat en nosaltres (cada escena té com a protagonista a un de nosaltres). Sense dir-nos quines eren, va començar a llegir-les, i nosaltres a escoltar-lo expectants i nerviosos.
El Marc al centre, i al fons i de grog la Kaixin.
A mesura que anava llegint, anàvem descobrint de qui es tractava: primer l’Adrián, després el Quique, a continuació l’Ivan i, finalment, la Hui. Aquí teniu algunes de les cares que feien mentre escoltaven la seva escena:
L’Adrián i el Quique.
L’Adrián i el Quique.
Quan el Marc va arribar i va dir que ja tenia 4 escenes, vaig pensar que segurament no tindria la meva. Després va dir que tenia la meva, la de l’Ivan, la de l’Adrián i la de la Hui. Jo, quan va dir el meu nom, vaig pensar a veure com es, i vaig començar a pensar en què havia posat. Pensaba que havia escrit alguna cosa del beisbol o alguna cosa així, però em va sorprendre i em va agradar molt la idea. (Quique Pons)
L’Ivan.
La Hui (al centre, envoltada de la Mara, a l’esquerra de la imatge, i de la Ramandeep, a la dreta de la imatge).
Després que el Marc ens fes la lectura dels textos que havia escrit, va arribar el moment de màxima tensió, inesperat malgrat molt esperat: cada protagonista havia de llegir en públic la seva escena. El primer a sortir a la palestra va ser l’Adrián:
Aquest dia va ser dels millors que recordo d’aquesta assignatura, per un simple motiu: el Marc ja tenia feta la meva història de la nostra obra de teatre. Em va fer molta Il·lusió que fos dels primers en tenir la seva història. El que em va sorprendre era que em coneixia molt bé per que tot el que surt a la història; són coses que m’agraden i coses que no m’agraden. La meva història en general em va semblar súper xula. Gràcies, Marc!!! (Adrián Brosel)
A continuació, li va tocar al Quique:
Després, a l’Ivan:
Quan el Marc va dir que tenia 4 escenes enllestides, i que les practicaríem una miqueta amb ell, no sé per què però tenia el pressentiment que la meva era una d’aquelles 4. I, efectivament, la meva la va llegir la primera (si no recordo malament). Pensava que faria alguna cosa sobre les que he escrit, alguna sèrie, pel·lícula o llibre. Però em va sorprendre amb un diàleg amb el “mismísimo” Marc Artigau. Faríem una conversa sobre que si ell era el guionista, els personatges hauríem de fer el que ell digués, i que no ens podríem revolucionar, a no ser que ell ho escrivís al guió. És una mica enrevessat, però em va fer gràcia i em sembla molt dinàmic. (Ivan Egido)
I finalment, a la Hui:
Les quatre primeres escenes van ser les de la Hui, la Jana, l’Adrián i el Quique. Em van agradar molt, sobretot la de la Hui. Vam estar pràcticament tota la classe llegint i practicant les escenes. Sincerament, pensava que aquesta part de la classe seria bastant avorrida, però va ser entretingut veure (i escoltar) a alguns/es companys/es practicant les seves escenes. (Clara Ferrarons)
Va estar molt guai que en Mac portés ja algunes de les històries de les que està escrivint. Em van semblar molt interessants i em vaig quedar amb ganes d’escoltar-ne més. (Marina Giménez)
Este día Marc trajo los cuatro primeros guiones de la obra de teatro. Estuvieron bastante chulos y me quedé con ganas de escuchar más guiones. Lo que hicimos fue representar los guiones y elegir quién saldría en algunas partes. A mí me gustan las escenas en las que salgo y en las que digo alguna frase. Fue divertido. (Mara Solé)
Aquell dia en Marc ens va portar les primeres escenes de 4 de nosaltres. Les vam llegir i comentar, i la veritat és que em van agradar bastant i anava entenent la idea que duia a terme el nostre escriptor. Va ser divertit, i potser vam fer algun que altre canvi. No era cap de les escenes meves, encara que en la de l’Adrián faig de “professora de xarxes socials”. Em va agradar bastant escoltar i anar practicant a l’hora que millorar els gestos i el diàleg. Mentalment vaig prendre algun apunt per saber com podria gesticular millor quan fos la meva escena. Pensava que seria una mica avorrit però no ho va ser: em vaig quedar amb ganes d’altres parts de l’obra. A mi m’agrada parlar i sortir, així que jo encantada si he de fer algun personatge més. (Laura Martí)
Ese día fue muy divertido escuchar a los compañeros y compañeras que leyeron cada uno su parte. Y no sé por qué salí en la foto [la primera]; me parece un poco rara mi cara y me ha dado la risa al verla. Me han gustado mucho los guiones que ha hecho Marc, porque algunos son muy divertidos, algunos son individuales, algunos son grupales. Y el mío, que es sobre animales, me ha gusta mucho. (Kaixin Ji)
Aquell dia al principi molava perquè ens portava ja les primeres escenes que faríem però alhora, com vam estar fent allò tota la estona, em vaig avorrir una mica. La meva no la va portar, i dic que em vaig avorrir perquè jo no havia de fer res, només mirar. Mirar també estava bé perquè feien gràcia algunes escenes i el companys interpretant-les. Encara que al final ja estava cansada d’estar asseguda i no fer res, va resultar divertit i “emocionant” veure unes de les primeres escenes de la lectura dramatitzada. (Laia Herrero)
Si soc sincera em pensava que aquell dia es faria avorrit o llarg, ja que va ser el dia en el que en Marc va portar les 4 primeres escenes. Però quan el Marc va llegir les escenes de l’Adrián, en Quique, l’Ivan i la Hui, em van semblar molt entretingudes. Sobretot la de l’Ivan em va fer molta gràcia, la veritat. També l’escena de la Hui em va semblar molt maca i original, i que anava molt bé amb ella. La de l’Adrián i el Quique també m’agradaven molt. En resum, que em vaig sorprendre, ja que pensava que m’avorriria i em vaig quedar amb ganes de saber més escenes, i sobretot de saber la meva, ja que em van encantar. (Jana Rodrigo)
¡ESTABA MUY EMOCIONADA! Marc ya tenía mi escena escrita; estaba muy nerviosa y, cuando leí mi parte, al principio me gustaba la idea pero luego no me gustó mucho ya que, bueno, básicamente el escenario estaría a oscuras y sería como si no estuviera, pero una parte de mí dice que está bien ya que estaría muy nerviosa en el escenario y seguramente estaría tartamudeando. (Hui Wang)
Cuando Marc dijo que ya tenía unas escenas listas, me hubiera encantado que fuese la mía entre ellas, pero no. Yo tenía muchas ganas de ver de qué iba esto de la obra, cómo sería y tal y quedé muy satisfecho, me gustó mucho. (Sebastián López)
Jo aquell dia no vaig anar, i no vaig sentir les primeres escenes. (Carlota Enseñat)
Este día Marc trajo las primeras cuatro escenas. Todos estaban nervios@s por saber si traía su escena. Después se descubrió los nombres de los cuatro afortunados. Empezaron a leer mientras Marc les daba las instrucciones. La que más me gustó fue la Hui, ya que lo había de hacer a oscuras y eso provocaba cierta intriga. (Estefany Padilla)
Abans de acomiadar-nos, en Marc ens va dir que el proper dia portaria quatre escenes més…
Feia unes setmanes que en Marc ens havia dit que un dilluns no vindria ell, que vindria un actor, un actor de la Sala Beckett, un amic seu, actor professional, que es deia Jordi. Només sabíem això. El 17 de febrer, de la ma del nostre mediador, el Víctor Muñoz, va arribar a l’Espai Garcilaso en Jordi. Ens va demanar que seguéssim fent una rotllana i, després de presentar-se breument, i presentar-nos també nosaltres, ens va animar a que li féssim totes les preguntes que volguéssim.
La veritat que aquell dia va ser dels meus preferits de l’optativa, ja que vam estar amb un actor professional. Em vaig bloquejar bastant a l’hora de preguntar, ara penso i li hagués preguntat mil coses més i molt més interessants, ja que tinc molts dubtes d’aquesta professió i m’agradaria que algú que en sàpiga més les pogués contestar. En fi, apart del bloqueig que vaig tenir a l’hora de preguntar, totes les coses i dinàmiques que vam fer em van encantar. (Jana Rodrigo)
Després de preguntar-li un munt de coses (quan va fer la seva primera obra com a actor professional, què va estudiar, si és molt difícil la seva feina, si coneixia algun famós, si havia participat en alguna pel·lícula, si alguna vegada havia hagut d’improvisar…), en Jordi ens va proposar diverses dinàmiques.
Aquesta primera el Jordi la va anomenar splunge (‘esbandir’): convertir el nostre cos en una esponja.
La “mini relaxació” que vam fer al principi em va agradar molt, encara que també em feia moltes pessigolles que la Laia em fes aquells massatges. (Jana Rodrigo)
La següent activitat semblava fàcil, però…: entre uns quants havíem de traslladar un company que es deixava completament anar… (aquí en teniu tres vídeos).
Mai m’ha agradat gaire aquest joc, i mira que és molt, massa famós. Es diu que és per agafar confiança, i bueno, què vols que et digui, a mi em fa una cosa caure’m… Crec que és un problema de confiança ja que no confiava gaire en els meus companys ni en mi mateixa, no confiava que m’agafessin perquè sentia que pesava massa com perquè em subjectessin. (Jana Rodrigo)
Vam continuar amb el joc de les cadires, però caminant al ritme que ens demanés el Jordi (els tres següents vídeos).
També el joc de les cadires em va semblar molt xulo i interessant, ja que t’havies de focalitzar en com caminaves i a on anaves; una pena que algunes persones només pensessin en guanyar anant ràpid… (Jana Rodrigo)
A continuació, en Jordi ens va proposar una activitat molt curiosa: dos personatges dialoguen però un d’ells ha de contestar el que li diguin amb gestos els companys que té darrera el altre personatge (els quatre següents vídeos).
I finalment, vam pujar a l’escenari a improvisar una escena a la consulta d’un mèdic (els personatges anaven canviant d’actors):
Com sempre, no em va agradar com vaig actuar en les dinàmiques on ho haviem de fer, no sé per què però quan vaig a teatre em sento més segura i em fico en el paper per complet gaire bé sempre; en canvi, a l’optativa, no em poso gaire en el paper i estic bastant fora de l’escena, i encara que a vegades em concentro molt per fer-ho, se’m segueix fent molt estrany. Crec que és perquè tinc associats els companys de curs amb els estudis i els companys de teatre amb el teatre i l’actuació, o potser no és per això, no ho sé… Deixant això de banda, les dinàmiques que va proposar en Jordi em van semblar molt entretingudes i guais ja que participàvem tots i totes. Em vaig riure molt! (Jana Rodrigo)
De veritat que aquell dia va estar molt guai. Vam estar una bona estona interactuant amb en Jordi i coneixent-lo així una mica més com actor professional que s’hi dedica al món del teatre entre algunes altres coses que fa. Ens va explicar moltes coses sobre ell i experiències d’algunes obres que havia presentat, tot molt interessant i seguit. A l’hora de les activitats em van agradar moltíssim, sobretot l’última que havíem d’anar fent una obra de teatre improvisada a mida que anàvem avançant, i el Jordi ens deia cada quan s’havia de canviar personatge per un altre de nosaltres. Una altra activitat que vàrem fer va ser una anomenada per ell mateix “splunge”, que pot significar esponja. Aquella em va relaxar i em va fer estar més tranquil·la. Les activitats que duia a terme el nostre convidat actor s’assemblaven a les d’en Marc, però ninguna va ser la mateixa. En general la vista d’en Jordi va ser molt productiva i tinc bones sensacions d’aquell dia. Esperem que poguem tornar a tenir l’oportunitat de que vingui un altre cop, i si no és ell per qualsevol motiu algun altre actor o personatge en el món del teatre. (Laura Martí)
Aquell dia, el Marc Artigau no va poder venir. Però, a canvi, ens va enviar a un amic seu, que és professional en el món del teatre. Ell era el Jordi Llovet. Primer se’ns va presentar, ens va explicar qui era i què feia, i ens va deixar temps per fer-li les preguntes que volguéssim. Després vam passar a l’acció, i vam fer activitats dinàmiques com les que fem amb el Marc. Una va ser molt entretinguda. Va agafar a un company que tenia la cama trencada, i ens va explicar una historieta que hauria de representar el nostre company, amb altres tres companys. A mesura que anava avançant la història, treia gent de l’escenari i posava de nous, creant, així, més rols de personatges. Va ser molt divertit veure com es desenvolupava la gent a l’escenari, i com els nous intentaven quadrar la història antiga, amb la seva actuació. (Ivan Egido)
Ese día yo no estaba pero mis compañeros me contaron que fue una sesión muy entretenida, que se lo pasaron muy bien. Me hubiera gustado estar. (Sebastián López)
Este día fueron interesantes las preguntas que le hicimos (hicieron) a Jordi Llovet. Yo no pregunté porque siempre que tengo que preguntar no sé qué preguntar, y entonces espero a que alguien pregunte y que me dé una idea para poder preguntar. Las actividades fueron bastante originales pero me dieron un poco de vergüenza. Había una actividad que era hacer una obra de improvisación y unos cuantos salieron a hacerlo, pero, de repente, Jordi me dice que salga y que diga una frase, entonces me puse muy nerviosa y le pregunté como 3 veces “¿qué era lo que tenía que decir?”. Salí diciéndome por dentro lo que tenía que decir pero también me decía que lo iba a estropear porque no sé improvisar, pero… no salió mal, bueno, la parte de ellos, la mía no me gustó nada. En resumen, fue divertido hablar con Jordi y hacer actividades con el. (Mara Solé)
Supongo que Jordi me pareció una persona agradable, como algunas otras gentes que conozco… Me pareció divertido el hacer clase con él, a decir verdad, pensaba que sería algo como ¿más serio? Bueno, lo que quiero decir es que me pareció interesante su clase. (Xiaoyu Liu)
Avui ha vingut el Jordi Llovet, un actor que jo personalment no coneixia. Hem fet una sèrie d’activitats molt xules (a mi allò d’improvisar em va agradar molt, i mira que a mi això no és que m’agradi molt). També vam fer una altra cosa en grups: es tractava d’agafar a una persona com si estigués estesa en una llitera i anar-la movent per tot l’espai. Al principi no em feia molta gràcia però després em va agradar molt. (Adrián Brosel)
La sessió d’aquest últim dilluns ha sigut diferent respecte a totes les altres que hem fet amb el Marc. En Jordi va decidir que primer de tot ens havíem de conèixer, i per això vam fer una ronda de noms. Fins i tot ens va deixar que li féssim una “entrevista”, i li vam preguntar bastantes coses. A mi em va semblar molt interessant el que va dir de la professió d’actor: “fer d’actor no és una feina, és un ofici, com la gent que fa ceràmica, has d’anar construint quelcom poc a poc”. Quan ja ens coneixíem una mica, vam pasar a l’acció. La primera dinàmica que vam fer va ser una de les meves preferides de tota l’optativa. Aquesta dinàmica consistia en que un grup de companys t’agafaven i et portaven per la sala estirat a l’aire; molts companys no es van atrevir, però jo ho vaig fer i em va semblar molt agradable la sensació. Per fer l’exercici era molt necessari confiar en els companys, ja que eren ells els que et portaven. Per acabar la sessió, vam fer un exercici d’improvisació bastant graciós. Tot i que m’agraden molt les classes amb en Marc, em sembla perfecte que també vinguin altres professionals del teatre. (Jordi Aragall)
Este día fue bastante bien con Jordi porque nos contó cosas muy interesantes, que él ha hecho películas y ha estado con muchos famosos. Escuché y aprendi cosas que no sabía. Ese día no vino Marc pero igualmente nos divertimos mucho con Jordi. Lo mejor fue cuando nos contó lo de los famosos. Nos lo pasamos muy bien y esperamos más clases con Jordi. (Ramandeep Kaur)
Va ser interessant poder parlar amb un actor de veritat perquè vam poder fer-li preguntes i parlar amb ell; ens va explicar moltes coses i va contestar a les nostres preguntes. Després vam fer improvisacions amb el que ens anava dient en Jordi i va ser molt divertit. (Carlota Enseñat)
Ese día fue muy divertido con Jordi, hemos hecho muchas actividades divertidas y me ha gustado mucho. Ese día me pareció muy largo, porque hemos hecho muchas dinámicas/actividades deferentes. (Kaixin Ji)
El dia que no va poder venir el Marc el va substituir en Jordi. Vam fer unes “dinàmiques” més estranyes del normal, i després vam fer improvisacions. Anava sobre un hospital, en el que hi havia un pacient al que havien operat malament i estava buscant al/la doctor/a, però aquest/a no volia venir a ajudar al pacient. Va ser divertit. (Clara Ferrarons)
Aquell dia m’ho vaig passar força bé, el Jordi em va caure bé i vam estar una estona parlant amb ell de com és la carrera d’un actor professional i després vam fer diferents dinàmiques. De les dinàmiques, algunes eren estranyes però està bé canviar de tant en quan. Finalment vam fer una improvisació molt divertida. (Marina Giménez)
Aquella classe m’ho vaig passar molt bé. Va ser divertit i a més en Jordi era molt amable. Vam fer dinàmiques vàries però em va agradar més la que vam fer al final de tot. Es tractava de fer un teatre improvisat i llavors ell el parava quan volia i canviava un dels que estava actuant per una persona de les del públic. Jo no vaig sortir a fer res però veure-ho des de fora era molt divertit. Van sortir combinacions molt “guais” de companys que s’entenien entre ells per improvisar. M’hagués agradat poder sortir però no tots vam fer-ho així que… També abans de començar tot li vam fer preguntes perquè ell és actor. Va ser una sessió diferent i divertida. (Laia Herrero)
Estaba bastante emocionada por que viniera otro profesional a la clase. Ese día no hicimos mucho ya que solo estábamos preguntando nuestras dudas sobre los actores. (Hui Wang)
M’ha agradat molt poder parlar amb algú que exerceix d’actor. Li hem fet moltes preguntes. Personalment m’ha sorprès molt que conegui algú que és famós; ara mateix no me’n recordo qui era però quan ho va dir sí que el reconeixia. Sincerament al principi pensava que no m’ho passaria bé, però va ser mol divertit i entretingut. Això de què em facin massatges no en feia molta il·lusió , però he de dir que al final em va agradar. I al joc de la confiança sí que ja havia jugat abans; menys mal que no vaig ser jo a la que havien d’agafar. M’ha encantat el joc de les cadires, va ser molt divertit i diferent, feia gràcia veure els demés caminant amb diferents ritmes i buscant cadires per seure’s. Vaig tenir sort i no vaig ser eliminada. He de comentar que anava en pijama perquè era la setmana de carnestoltes i esperava que més gent anés amb pijama. (Estefany Padilla)
Aquell dia no vam poder assistir-hi tots: els del 3A tenien una activitat d’anglès, de manera que érem un més que la meitat, és a dir, 11 de 20. Però al començament encara érem menys, només 6, els de 3B, perquè els del 3C van arribar mitja hora més tard. No podia ser, i no ho va ser, una sessió com de costum. Menys persones: més silenci, més concentració, més intimitat.
Vam començar amb el joc del telèfon però amb mímica, i afegint en Marc, a cada canvi de persona, una nova acció i, així, entre totes anar creant una petita història:
La Mara, la Marina, la Jana, la Ramandeep, la Hui i l’Estefany (per ordre d’intervenció).
Ja les 10 (perquè en Kolna tenia mal a un peu i va fer de càmera), vam repetir la dinàmica anterior:
La Jana, l’Estefany i la Hui (per ordre d’ontervenció).
El mínim detall, el més insignificant gest, pot ser decisiu per ben interpretar o malinterpretar el que vol significar la companya.
La Xiaoyu explicant l’encara incipient història a la Clara.La Clara (i el seu ball!) explicant la història a la Ramandeep.La Ramandeep explicant la història a la Carlota.Fragment de la intervenció de la Carlota interactuant amb la Marina.La Marina amb la Clara.I finalment la Mara explicant-li a la Kaixin tota la història.
Ja està!: sou capaços de reconstruir tota la història?
Elles ho van intentar i entre totes ho van aconseguir!
Després vam tornar a fer-ho però començant per la que havia estat abans la darrera, id est, la Kaixin.
En Marc i la Kaixin.De nou la Kaixin.La Mara i la Marina.El Marc, la Marina i la Carlota.La Carlota i la Ramandeep (i els peus de la Marina!)La Ramandeep i la Clara.En Marc i la Clara i la Xiaoyu.En Marc, la Xiaoyu i la Hui.L’Estefany amb la Jana (en primer pla, d’esquenes, la Mara, i al fons, el Marc).
Jo aquell dia no vaig assistir a la classe de Creadors en Residència, però després d’haver vist els vídeos, em sembla una classe divertida i entretinguda. El primer exercici va ser el del telèfon amb mímica. El primer representa una paraula, verb, història… amb mímica. El següent la torna a representar, i així successivament, fins que arriba a l’últim, que haurà d’endevinar quina paraula és. Si aquesta activitat ja és prou difícil, el Marc va afegir una complicació més. Ell afegia un fragment més a la història a cada persona que li tocava, perquè al final quedés una petita història. Sembla molt bonic tot, però la veritat és que no sé si jo ho hagués pogut fer bé. Sembla complicat i em faria un embolic. (Ivan Egido)
Estuvo muy bien, y la dinámica fue muy divertida, me ha gustado mucho. Tenía que pensar en cómo lo inventaba, y me preocupé por si lo había hecho bien o si la compañera había entendido lo que había hecho. Pero era fácil esta dinámica, solo que al final teníamos que decir todas lo que había pasado, y eso era un poco difícil, porque algunas cosas no las había entendido muy bien. Lo más interesante fue cómo se cambió lo que había pasado durante toda la vuelta entera de historia. (Kaixin Ji)
Aquesta és l’única sessió que m’he perdut de moment, no vaig poder-hi estar. Tota la meva classe estava fent un escape room d’anglès que estava programat des de feia temps. La veritat és que, veient les dinàmiques que el Marc va proposar, hagués preferit fer la classe de Creadors en residència abans que l’escape room. La dinàmica principal de la sessió va ser el telèfon amb mímica. Aquesta activitat ja la havíem fet algun altre cop. Consisteix en expressar verbs o històries simplement a través del moviment, i sovint es pot veure com evolucionen els moviments a mesura que van passant per la gent. En aquesta ocasió, el Marc li ficava una dificultat afegida: cada cop que ho feia algú, li afegia un petit segment a la història. Evidenment, hi havia alumnes que ho feien millor que els altres, per això els últims participants mai sabien amb exactitud què volien expressar tots els moviments. En el teatre, molts cops has d’expressar coses o sentiments sense cap ni una paraula. Em sembla un exercici divertit i sobretot molt útil. (Jordi Aragall)
Jo soc una de les de 3rA que aquell dia no va assistir a la classe de Creadors enresidència. He pogut observar en els videos que la cosa va estar entretinguda i divertida. Sincerament hagués preferit estar-hi allà el dilluns que fer l’escape room, però com ja estava planificat des de fa temps no es podia fer res. Les dinàmiques que en Marc presentà aquell dia ja les vàrem fer algun altre cop, però potser una mica diferents: la part d’incorporar una cosa més a mida que van passant les persones no la recordo. Bàsicament és el joc del telèfon i, com ja he dit, en Marc anava incorporant paraules o oracions petites a mida que van avançant. Sempre hi ha gent que té més dificultat per expressar-se, i d’altres que no. M’hagués personalment agradat poder haver fet l’activitat perquè és una de les coses que m’agraden molt, expressar-me. Tot i així sempre des de fora sembla que la cosa és molt senzilla i ja us ho puc dir jo que fins que no et trobes en situació no saps ben bé com actuar, potser a tu et toca la difícil i no saps com continuar, o bé, la fàcil i creus que tot és molt ràpid i avorrit però realment no ho és. (Laura Martí)
Els de la C vam ser els primers en fer l’scape room a les primeres hores, vam arribar uns 20 minuts tard. Les de la B estaven jugant al “telèfon” amb mímica, però una mica canviat; era com una història, cadascú feia el que li representaven, i després afegia una acció que el Marc ens deia. Després cadascú explicava el que havia entès. Els de la C ens vam afegir al joc després de que ens fessin un exemple. La primera vegada em va anar bastant bé, però la segona no vaig entendre gairebé res, ja que només ho podíem fer una vegada, a més, gairebé no m’enrecordava de res, i quan em tocava a mi representar-ho, per dir-ho d’alguna manera, la vaig “cagar” :). Abans de marxar, si no recordo malament, vam jugar al joc de passar la corrent, no va funcionar gaire bé, però va ser divertit. (Clara Ferrarons)
Aquell dia la nostra classe va tenir una activitat d’anglès i no vam poder fer Creadors enResidència. Pel que m’han explicat van estar jugant a un joc del telèfon o alguna cosa així. Voldria llençar el temps enrere per poder anar a aquella classe de Creadors en Residència. (Adrián Brosel)
Aquell dilluns el Marc ens va explicar una història que el seu professor li va explicar. Hi havia una vegada en un west un home que va entrar en un bar. L’home va demanar un whisky, i quan va rebre el whisky, el va agafar i li va dir a un home que estava assegut a una taula “tu i jo a mitjanit tindrem un duel”, i l’altre home contestà “vale “. La gent estava nerviosa perquè hi havia un duel. Passen les hores i s’apropa el moment: l’home que havia desafiat a l’altre entra al bar i demana el mateix però també deixa unes claus; el duel comença i el que va desafiar va morir. L’important d’aquesta historia és que les claus estan allà per alguna cosa. (Kolna Smith)
Jo a aquella classe no vaig poder assistir però, llegint els comentaris dels meus companys i companyes i veient els vídeos, a part de veure que s’ho van passar molt bé, veig que van jugar al telèfon i el Marc va afegir una complicació per fer-ho més interessant, suposo. A cada persona que venia li afegia un tros d’història. M’agradaria haver anat a aquella classe. (Laia Herrero)
Aquell dia tenia una actividad d’anglès i com soc del 3rA no vaig anar-hi. (Sebastián López)
Ese día éramos muy poca gente y… la verdad, es que me sentía mejor, porque de la gente que estaba ahí conocía a la mayoría. Me fue más fácil hacer las actividades con menos vergüenza. Fue divertida la actividad, trataba de ponernos en un círculo abierto (en forma de “U”), las que estaba en las puntas, una empezaba y otra acababa. Marc tenía que decirle una acción, y la que empezaba tenía que hacerla con gestos y sin hablar, pero las otras no la veían, y entonces tenía que hacerle el gesto a la de delante suyo (la segunda), y la segunda tenía que avisar a la de delante suyo y hacerle la acción que le había hecho la primera más lo que el Marc le dijese, y así con todos, formando una historia. La última tiene que hacerlo todo y decir lo que ha entendido. (Mara Solé)
No sé qué decir, tal vez… que ¿ese día se sintió más tranquilo de lo habitual? Bueno, ahora que lo pienso, tampoco es tan malo hacer clase sin el ruido habitual por un día. Ahora sí que no sé que decir, ya que hicimos lo que hacemos cada lunes, actividades de clase. Y, como siempre, me gustaron las actividades… y fue un día tranquilo (también en las otras clases, no sé por qué). (Xiaoyu Liu)
M’ha agradat molt aquesta classe. Aquest dia no vaig tenir tanta vergonya. Crec que va ser perquè érem poques persones. Primer érem tot noies i amb totes em sentia còmoda ja que em portava bé amb elles. Vam fer una activitat que era passar una història, cadascú feia una representació i el del costat feia el mateix. Era divertit perquè n’hi havia persones que canviaven els moviments, o d’altres que no feien bé la representació, semblava una altra cosa, i la història variava segons anava arribant al final. Per exemple, va passar que anar caminant mentre plovia va acabar sent que s’anava a la dutxa. Primer ho vam fer amb poques persones i després van arribar més. Aquesta classe ha estat unes de les més tranquil·les, segurament perquè érem menys, però també m’ho passo molt bé quant hi són tots. (Estefany Padilla)
Jo vaig ser una de les persones que va arribar més tard. Va ser un dia diferent ja que érem menys persones, i a més érem les persones que són una mica més vergonyoses, i llavors no parlàvem tant. Va ser una sessió divertida, vam estar tota la estona jugant. El joc del telèfon amb mímica se’m va fer pesat ja que va durar massa temps i se m’oblidava el que havia fet el de davant perquè era una història molt llarga. (Carlota Enseñat)
Aquell dia vam fer una classe bastant estranya, érem poca gent, però he d’admetre que em va agradar, ja que, si som menys gent, és més fàcil fer classe, hi ha silenci, no fa tanta vergonya i podem fer més activitats. Estàvem la classe B i la C. Vam jugar a un joc molt divertit i interesant. Era una mena de telèfon però amb mímica i explicant una història. Consistia en que el Marc et deia una cosa que afegir a la història que et passaven les teves comanyes i finalment s’havia de descobrir la història. (Marina Giménez)
El joc del telèfon sempre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt divertit, però aquest joc era una mica diferent, era com el telèfon però amb mímica. La veritat és que va costar una mica, perquè, creguis o no, era molt complicat, sobretot si eres de les últimes. Reproduir tota la història i a sobre afegir el que el Marc ens havia dit a l’orella costava, ja que el mínim que et deixessis, per petit que fos, podia canviar tot el relat. Però era molt graciós veure com havia canviat la història, i també veure les companyes fer-ho, ja que totes interpretàvem molt diferent els moviments, i els reproduíem també molt diferent. Va ser un dia que m’ho vaig passar molt bé, va ser divertit i curiós ser tan poques. (Jana Rodrigo)
Ese día al principio sólo éramos las de 3B y luego llegaron los de la 3C; la clase 3A no pudo participar ese día ya que tenía otra actividad. Estaba más relajada y tranquila comparado con las otras veces ya que había menos personas que me observaran y eso me hacía sentir menos nerviosa. (Hui Wang)
cada vegada més a prop, fins a un dit de la cara de l’altre,
fins a sentir l’alè del altre!
L’activitat protagonista d’aquesta entrada es basa en unificar cossos. A mi, personalment, em va semblar molt interessant, pot ser bastant impactant que un grup de persones es mogui tant juntes i igual. És un exercici de lo més semblant al fet anteriorment, els cors grecs, ja que també es tractava d’estar en un moviment unificat i igual. M’agraden molt aquest tipus d’activitats tot i que crec que són més útils per millorar l’expresivitat corporal més que el teatre. (Jordi Aragall)
En aquests exercicis de comunicació que vam fer, que per cert van ser una mica estranys però bastant divertits, t’entrava el riure a vegades, jo crec que és perquè en el nostre grup de companys també hi hagi encara més cohesió entre nosaltres. A l’hora de apropar-nos fins sentir l’alè de la persona del mitg havies d’estar centrat perquè depèn el company que tinguessis era fàcil riure.El joc de taló amb taló al principi, abans d’agafar com realment s’havia de fer, ens va costar una mica la sincronització, jo crec que per falta d’atenció dels nostres companys. (Laura Martí)
Ese día cuando alguien fallaba fallábamos todos y me pisaron y me estresé y me reí. Fue una mezcla de emociones muy fuertes. Me lo pasé muy bien. (Sebastián López)
L’exercici d’anar-nos apropant fins a estar el més apretats i junts possibles no em va agradar gaire, vull dir, és que ni em va agradar ni em va desagradar, simplement no li vaig trobar gaire sentit i no sabia per què servia; mentre el feia estava pensant quèestem fent? En fi, que va ser un exercici indiferent ja que, sincerament, no em va dir res. De fet, en alguns moments em vaig sentir una mica incòmoda estant tan a prop de la gent i crec que això va fer que no m’agradés gaire fer-lo. (Jana Rodrigo)
No sé per què vam fer aquesta activitat però va ser divertida. Quan les dues persones que tenia jo al costat s’anaven apropant a mi m’entraven ganes de riure i era difícil aguantar, i quan era jo qui m’havia d’apropar a la presona del davant, com ell era molt alt i jo i el Quique, que eren els que estàvem al costat, som baixets, li arribàvem per l’alçada de les espatlles. (Carlota Enseñat)
Aquest dia va ser molt divertit perquè el Marc ens va posar en tres files i les files del costat tenien que anar donant pasos i la fila del mig tenia que quedar-se parada sense moure’s, i era molt divertit perquè ens teníem que posar al costat de la cara de les persones que estaven al mig i era sense parlar i riure. Quan es van posar al meu costat, em vaig posar molt nerviosa. (Ramandeep Kaur)
Esta actividad fue un poco rara y me puse nerviosa cuando estaban a un dedo de mi cara. Se trataba hacer tres filas y las dos de los lados se iban acercando a la fila del medio, cada vez más cerca de la cara del de delante suyo; teníamos que ponernos a un dedo de su cara. Era más incómodo si eras la persona del medio que si eras la de los lados. (Mara Solé)
En aquesta activitat, el Marc ens va dir que havíem de seguir les seves ordres. Que representaríem un centpeus, que hauríem de juntar-nos tots, ens tendríem que coordinar tots perquè l’activitat sortís bé. (Cristian Onarri)
¿Puedo decir que no me gustó la actividad? Bueno, me da igual porque lo voy a decir. Nunca, que yo recuerde, me gustaron las actividades que se hacen a una distancia, cómo lo digo… muy… corta. Tengo como una especie de hábito de no acercarme tanto a las personas “conscientemente”, o sea, sabiendo lo que estoy haciendo. De hecho, por lo general, ni siquiera miro a los ojos de las personas a las cuales tengo muy cerca cuando les hablo…, pero ese no es el caso ahora. Simplemente, lo que quiero decir es que no me gustó mucho, pero tampoco es como que “ah, lo odio”, pero… no me gustó. (Xiaoyu Liu)
Era gracioso ver cómo todos nos intentábamos mover coordinados y después acercarnos más y más. Yo casualmente me quedé en el exterior pero supongo que el que estuviera en el centro estaría bastante mareado. Fue guay. (Sebastián López)
Acabades aquestes dinàmiques, el Marc ens va demanar pels deures. Havíem de portar tres frases memoritzades. Encara no sabíem per a què.
Una de les frases de la Jana.Les tres frases del Jordi.
(Paralingüística.) Havíem de dir les nostres frases amb l’emoció que ens digués el Marc.
Amb tristesa.Com si fos un secret.Demanant matrimoni.Acceptant-lo bojament.De nou demanant matrimoni.Més matrimoni.Matrimoni!Amb tristor.Amb alegria i atac de riure.Practicant el riure, seguint el Cristian.Més riure i stop!Amenaçant.Amb por.Emprenyada, i després enamorada.Amb desdeny.Amb molt desdeny.Amb alegria.Amb imitacions de moviments.Més emocions i imitacions de moviments.Molt contents.Emocions i imitacions de moviments.Conversa ballant a la discoteca.Imitació dels moviments de la converça ballant a una discoteca.
En aquesta activitat es tractava de que fèiem unes frases que ens les apreníem de memòria i les dèiem amb l’emoció que ens deia el Marc. Va ser divertit perquè hi havia una frase que algú deia que tenia ganes d’anar al lavabo a fer “caca” i li demanava el Marc que ho digués com si volgués demanar matrimoni i l’altre que li contestés amb la seva frase però intentant expressar que sí o que no. Va ser divertit aquella part. (Laia Herrero)
Les tres frases de deures que havíem de portar memoritzades no teníem ni idea de per a què eren, fins que en Marc a alguns de nosaltres ens va fer recitar-les amb un company, i ell, amb una d’aquelles tres que decidia, ens feia dir-la amb una emoció diferent. Va ser interessant i depèn la persona costava més expressar-se. (Laura Martí)
Vam començar la classe amb unes dinàmiques més estranyes de l’habitual… però van ser divertides, sobretot la primera; es tractava d’abraçar-nos, MOLT junts, i intentar caminar, com un centpeus, però amb bastants peus més. Després vam fer més dinàmiques. En acabar-les, el Marc ens va preguntar si havíem fet els deures (pensar-se tres frases i apendre’s-les de memòria), i d’aquelles persones que ho havíem fet, en va triar unes quantes, per fer una dinàmica. No vam sortir tots, però a vegades és bo veure les coses des de fora, sobretot si ets vergonyós/a, ja que pots veure com els altres també fan el “ridícul”, i no passa absolutament res. El que havien de fer aquestes persones era dir les seves frases, amb l’emoció, o de la manera que deia en Marc (exemples: demanant matrimoni, amb tristor o amb atacs de riure). (Clara Ferrarons)
Em va divertir molt actuar amb el Jordi, em va fer bastanta gràcia, encara que jo crec que ho vaig fer bastant malament i no em va agradar gaire com vaig “actuar”, de fet, en algun moment vaig passar bastanta vergonya, ja que fer activitats d’actuar davant de la classe a vegades em fa una mica de vergonya, cosa que he de millorar, ja que, si vull ser actriu i em fa vergonya actuar davant de la classe, doncs… ho porto clar xD! (Jana Rodrigo)
Aquesta activitat va ser divertida i molt interessant. A mi em va tocar sortir i vaig passar molta vergonya. Era força difícil, sobretot si et toca fer-ho amb una frase que no concorda amb l’emoció o la situació que et deia el Marc. (Marina Giménez)
En esta actividad Marc nos había puesto deberes, teníamos que traer memorizadas 3 frases. La actividad consistía en que Marc escogía a 2 alumnos y escogía una de las 3 frases de cada alumno y nos pedía que la dijésemos de diferentes formas (tristes, pidiendo matrimonio, felices…). Mi pareja fue Carlota. (AlenSiradeghyan)
Gracias a esta actividad me doy cuenta de lo importante que son las expresiones corporales, bueno, en realidad ya sabia de eso pero nunca le di tanta importancia. Estaba muy avergonzada pero que MUCHO, MUCHO: yo quería exagerar las emociones que me decía el Marc ,pero a la vez no quería porque me da mucha vergüenza y al final terminé no haciéndolo y ahora me arrepiento. (Hui Wang)
En aquesta activitat vam treballar la forma d’interpretar, a través de l’entonació, tipus d’emocions, amb unes frases que ja en teníem de pensades. Era dificil, a més era graciós, veure com interpretàvem emocions amb frases que no tenien res a veure. A una companya li va tocar demanar matrimoni amb una frase que no tenia res a veure. Ho vaig passar molt bé. (Cristian Onarri)
Vam acabar amb una nova dinàmica, una d’animals (amb sorpresa per a l’Ivan). Aquí els preliminars:
Una d’animals i l’Ivan…
En aquest recull de dinàmiques n’hi ha d’entretingudes, i de més avorrides, però totes són interessants a la seva manera. Una de les que més em va agradar va ser la de fer diàlegs i frases, aplicant emocions i sentiments que ens digués el Marc. El Jordi li demanava matrimoni a la Jana, però ho feia dient “tant se val d’on venim, si del sud o del nord”. Era massa graciós. Una altra activitat era caminar molt a poc a poc, amb l’objectiu d’apropar-te molt a la persona del centre, i estar molt a prop però sense tocar-la. Un altra va ser caminar en files, un darrera l’altre i a la vegada. L’última activitat va ser divertida, però no per a mi, sinó per als altres. El Marc em va fer sortir de la classe, i els hi va dir algunes coses als altres alumnes. Quan vaig entrar, em van dir que em tapés els ulls, i que seguís les indicacions. Ell deia que imitéssim animals, però jo m’ensumava que alguna m’estaven fent. Al final vaig veure que tots ho feien sense els ulls tapats, i es reien de mi. En realitat em va fer molta gràcia. (Ivan Egido)
L’activitat és la que més m’agrada perquè és la que més gràcia m’ha fet. (Kolna Smith)
La primera dinàmica ha estat bé, m’ha agradat, ha estat interessant, i també divertida. I l’última dinàmica ha estat molt graciosa, perquè només l’Ivan tenia tapat els ulls, i els demés miràvem què feia ell. La dinàmica de les tres frases memoritzades també ha estat interessant i divertida. Em va agradar tot el que es va fer aquell dia. (Kaixin Ji)
En la primera actividad me eliminaron primero porque hablé con mi compañero y no se podía hablar. En la segunda actividad hicimos 4 filas de 5 alumnos, teníamos que hacer lo que decía Marc, pero había una dificultad que era que teníamos que hacerlo todos a la vez. En la tercera actividad había 3 filas, uno a la izquierda, uno en el medio y otro a la derecha. La actividad consistía que los de los lados (izquierda, derecha) se tenían que acercar poco a poco al grupo del medio y quedarse a un dedo de distancia. Esta actividad me gustó pero me hacía mucha gracia cuando me acercaba yo o se me acercaban. (AlenSiradeghyan)
Hoy hemos hecho diferentes juegos, por ejemplo: nos hemos puesto en línea y nos teníamos que mover como un solo cuerpo; tengo que admitir que era un poco difícil. Después hemos puesto un grupo de compañeros en fila en medio de dos grupos; los de los grupos nos teníamos que ir acercando hasta estar a un palmo de la cara del grupo del medio, entonces tenían que evitar reírse. Yo conseguí aguantar la risa pero tengo que decir que fue bastante difícil. (Adrián Brosel)
Aquest dia jo no hi vaig anar però sembla bastant divertit. (Estefany Padilla)
Al Marc se li va ocórrer fer-li una broma a un company; ell havia sortit, i ens va explicar que li faríem una broma. Ens vam tapar tots els ulls amb ell inclòs, i vam començar a fer els animals. A mesura que passaven els segons, al final ens vam descobrir tots els ulls i només quedava ell interpretant animals. Hi havia moments que no podia aguantar el riure, va ser molt divertit. (Cristian Onarri)
