Fer i aguantar el riure, i més…

Ja havíem jugat a no riure, però avui en Marc ens ho possava una mica més difícil: havíem de no riure i de fer riure en duels per parelles (avui per fer riure es pot fer de tot menys tocar l’adversari: parlar, moure’s, però també no dir res…).

El més del títol ho deixem per a la propera entrada…

Kolna i Sebas.

Al principi em va costar una mica perquè em feia una miqueta de vergonya, però, bueno, al final no em va costar res. (Kolna Smith)

Mara i Marina.
Mara i Marina.
Mara i Marina.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Sebas i Laura.
Sebas i Laura.
Sebas i Laura.
Sebas i Laura.

Aquesta activitat va ser molt divertida, tractava de posar-nos en parelles i intentar fer riure al nostre company o companya. Qui guanyava (no reia o reia després) seguia endavant, pel que cada cop anava pujant el nivell i també les ganes de riure. Al principi només podíem mirar-nos, després podies fer gestos i més endevant fer sorolls.
Em va sorprendre que a molta gent li costava més fer riure que no aguantar-se’l; jo no, jo em ric fàcilment, així que era el que més em costava, però també em costava molt fer riure ja que o no tenia idees o passava vergonya. Però aquesta activitat em va fer perdre la vergonya en alguns instants ja que vaig ser capàç de fer el ridícul sense estar pensant que m’estaven mirant. Agraeixo molt al Marc que ens faci fer aquestes activitats ja que un dels meus propòsits que em vaig fer quan vaig apuntar-me a aquesta optativa era perdre la vergonya. Però crec que tot i que a vegades està bé competir, aquell no era un dels casos, ja que a molts ens van eliminar ràpidament i no vam tenir l’oportunitat de perdre la vergonya i gaudir tant, encara i així de públic també et reies molt. M’ha agradat molt aquesta activitat i la tornaria a fer.
(Marina Giménez)

L’exercici de riure va molt bé, encara que no m’agrada gaire i no el faig gaire bé ja que em dóna bastant de “corte”. Et fa treure la vergonya i en algun cas divertir-te, encara que no mentiré, jo no em diverteixo gaire… Però igualment és una manera de ser cada cop menys vergonyós i fer una mica el “ridícul”, encara que no el facis. Espero que amb el temps millori, perquè m’agradaria treure’m aquesta cosa de “donaré pena” o aquesta por a fer el ridícul. (Jana Rodrigo)

Si hi ha alguna cosa que no es pot controlar al teatre, aquesta és el públic. Amb aquest joc has d’intentar fer riure al teu rival deixant de costat el ridicul que puguis fer davant de l’altra gent al teatre. Algo bastant dificil és aconseguir provocar un somriure al públic. (Jordi Aragall)

Aquesta activitat és la dinàmica que més m’ha fet riure. Era un no parar. Vaig estar rient tot el matí després de fer l’activitat. L’activitat consistia en posar-se un darrera l’altre, donant-se l’esquena. Aleshores, al que li tocava començar, es pensava una forma de fer riure al rival, només amb gestos. Llavors li tocava l’esquena, es miraven, i la persona feia el gest. L’objectiu era fer riure a l’altre, i no riure. M’ho vaig passar MOLT bé veient l’activitat. La gent feia coses molt originals i inesperades, que eren una obra d’art. Va ser molt graciós poder riure dels moviments de la gent, i que ells acceptessin que la gent rigués amb ells. (Ivan Egido)

L’activitat d’aguantar el riure m’ha agradat i ha estat divertida.  En aquesta activitat ens mirem en parelles, mirem els ulls de la persona que està davant de tu. No podem riure; si et rius, perds, i si guanyes, vas a una altra banda amb les persones que també han guanyat. I es fa una mica més complicat amb totes les persones que han guanyat. Jo estic empatada amb la Carlota, però no donava temps en aquell dia: el Marc va dir que seguiríem la setmana que ve, pero ho ha oblidat, i per tant no vaig sortir a fer aquelles activitats. Les persones que van sortir van fer gestos que han estat molt graciosos. Cada persona ha fet els seus gestos. (Kaixin Ji)

En aquesta activitat, en la qual vaig arribar primer a la semifinal amb l’Estefany, va ser difícil a l’hora de fer riure i no sé per què s’em va fer tan difícil. Soc una persona la qual fa tonteries molts cops i faig riure, i en aquell moment no sabia com fer riure-la. Al final vaig fer que es rigués. A la final amb el Sebas, va ser difícil no riure ja que ell sempre em fa riure, però vaig concentrar-me i pensar en altres coses, com un examen de biologia que tenia i anava recitant les coses per dintre. Ja se m’havien acabat les idees i no sabia com fer riure al Sebas ja que ell també es podia concentrar molt i ni somriure. Finalment ell em va fer riure a mi, era molt complicat aguantar-se’l. (Laura Martí)

Aquesta dinàmica se’m dona bastant bé. Es tracta de no riure mirant fixament a l’altra persona. Quan ja tens això dominat, el que has de fer és també fer riure a l’altra persona i aguantar el riure quan l’altra t’intenti fer riure. Vaig anar passant de rondes però no se’m dona tan bé fer riure com aguantar-lo. Va ser molt divertit veure el que feien algunes persones per fer riure a la resta. Els que estàvem mirant hi havia vegades que no ens en podíem estar de riure. (Laia Herrero)

Esta actividad ha sido de las más chulas que hemos hecho hasta el momento. Yo no me lo pasé muy bien porque hacer reír con gestos no se me da bien, pero ver lo que hacían los compañeros fue súper divertido. Me gustaría volver a repetirla para poder pasar un buen rato otra vez. La recomiendo mucho hacer con amigos porque os lo pasaréis muy bien y perderéis la vergüenza. 🙂 (Adrián Brosel)

En aquesta activitat vaig disfrutar molt. És una activitat molt interessant i entretinguda. (Kolna Smith)

Aquesta dinàmica em va semblar molt difícil. A la primera ronda, ja em va tocar amb la Marina i de seguida vaig quedar eliminada, perquè amb ella és impossible no riure (almenys per a mi). Igualment, em va agradar molt. Vam fer unes 3 rondes d’aquesta dinàmica. Un membre de la parella començava intentant fer riure l’altre, i a l’inrevés: si es feien riure mútuament o no reia cap dels dos, seguien, però si només reia un, aquest quedava eliminat, i l’altre passava a la següent ronda. Van haver un munt d’empats, però no va ser el meu cas. (Clara Ferrarons)

Hemos hecho otra actividad de miradas como la semana pasada, pero esta vez de dos personas. Me pareció muy gracioso las formas en que las personas intentan hacer reír al otro para ganar “la partida” y pasar la ronda. (Xiaoyu Liu)

Quan estàvem tots en fila amb la persona davant, no podia aguantar el riure, em posava nerviosa, però, quan ja estàvem d’un en un, no em va costar gens no riure perquè em vaig concentrar més. (Carlota Enseñat)

Aquesta activitat em va agradar molt perquè jo soc una persona que no aguanta el riure i em vaig haver d’esforçar. Encara que m’eliminessin en la primera ronda, va ser molt interessant veure com els meus companys anaven passant de rondes. (Quique Pons)

Per a mi aquesta és l’activitat més  difícil que he fet fins ara. Em feia molta vergonya. Mai havia fet tan el ridícul davant de tanta gent. Però va ser una experiència divertida i diferent. Era molt difícil fer riure a la Laura i era molt divertit pensar en què faria per fer-me riure. La tècnica que va fer servir la Laura per fer-me riure va ser molt bona. Jo puc aguantar el riure durant molt temps, però amb això de que una persona es rigui davant meu,  això sí que emfa riure; és com si en contagiés el seu riure. Va haver un moment que no vaig saber què fer i vaig fer una cosa rara amb les mans i molta gent va riure. Moltes persones reien darrera nostre. No hi vaig arribar a la final. (Estefany Padilla)

Fue entretenido ver lo que se le ocurría a la gente y muy gracioso. Me lo pasé muy bien y al final gané. Estaba nervioso y aguantándome para no reírme. Casi pierdo en varias ocasiones pero al final fue muy guay. (Sebastián López)

Aquesta actividad ja la vam fer abans i m’agradava molt. Quan la vam tornar a fer va ser molt divertit perquè el que vam fer amb el Marc era una cosa diferent i molt més divertida. Ara ens posàvem d’esquena i una persona es girava, li tocava a l’altra persona per a què es girés, i a aquesta persona que es girava l’havia de fer fer riure d’alguna manera. Mirar com ho feien era molt divertit, m’ho vaig passar molt bé. (Ramandeep Kaur)

Esta actividad tenía dos partes. La 1ª trataba de mirarnos fijamente e intentar aguantar la risa, y la 2ª era de hacer reír. A mí me gustó más la de aguantar la risa porque la de hacer reír me daba bastante vergüenza y también porque no sabía qué hacer para que la otra persona se riera. (Mara Solé)

Creo que es una de las actividades más vergonzosas que he hecho y una de las que menos me ha gustado como un 8/10. La actividad era simple, un compañero intentaría hacerte reír y si reías pierdes. Cuando solo era un espectador todo era “jijijaja”, HASTA QUE el Marc me eligió para participar y no me fue para nada bien, no sabia cómo hacer reír ni podía aguantar la risa, básicamente perdí en la primera ronda T-T. (Hui Wang)

Este ejercicio consistía en hacer reír al contrincante, Marc escogía 2 alumnos y se ponían de espaldas los dos. Una vez estaban los dos alumnos de espaldas uno tenia que pensar en un movimiento, cuando ya tuviese el movimiento en la cabeza se tenía que girar, tocarle el hombro al compañero y cuando se girase el compañero lo tenia que representar, y así continuamente hasta que uno de los dos se riese. (Alen Siradeghyan)

Vam fer com una competició. Aquesta dinàmica tractava de posar-nos davant d’una persona i aguantar el riure. Era molt difícil, hi havia moments que, si sorties a enfrontar-te, i et donava el riure, era molt difícil aguantar-te; hi havia moments que havia de sortir perquè em donava el riure i tenia que sortir fora per poder riure i no molestar els companys. Fora d’això, va ser la millor dinàmica amb diferència de les altres. (Cristian Onarri)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *