Per fi va arribar el moment. Nervis, molts nervis, perquè no era només que havíem de parlar davant d’un munt de persones, sinó que tots eren professors, allò estava ple de professors! Tants eren els nervis que ens vam equivocar i no vam saber gravar l’inici (quin greu ens sap!), la presentació que la nostra directora, la Isabel, va fer de l’acte i dels representants de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), en Carles Giner, l’Anna Pentinat i l’Elisa Díez, així com del nostre mediador, el Víctor Muñoz, de la Sala Beckett. Tanmateix, la Isabel ha tingut avui la gentilesa de deixar-nos aquestes paraules:
A continuació, teniu les intervencions del Víctor, i del Marc Artigau, el nostre artista en residència a l’Alzina:
Després, el Sebas, la Xiaoyu, la Kaixin i la Laura van llegir els seus textos:
Jo sóc una de les persones que llegeix i al principi estava bastant nerviosa perquè havia de llegir davant de tots els professors de l’Institut, unes 50 persones allà, però era diferent perquè davant de 50 companys no és el mateix. Així que em vaig permetre posar-me tan nerviosa, però això ho havia de canviar quan llegís. A l’hora de llegir mica en mica se’m va treure la vergonya i els nervis, i sobretot no vaig perdre el ritme en el que anava llegint. Personalment crec que el claustre va anar bastant bé, per no dir molt bé. Espero i crec que els professors van tenir una bona impressió del que és Creadors en Residència i vam tenir comentaris d’ells molt positius. (Laura Martí)
Per motius personals, a la Jana li va ser impossible a última hora assistir a l’acte. Aquí en teniu, no obstant, les lectures que va fer del seu text durant els assajos:
Encara que em va saber molt greu, aquell dia finalment no vaig poder anar al claustre de professors de l’Alzina. Tan de bo hagués pogut, perquè crec que el meu text hagués agradat als mestres, o això crec, i també penso que s’haguessin sorprés alguns professors, ja que crec que a vegades es pensen que sóc molt ‘borde’ o freda, i crec que aquest text els hagués fet canviar d’idea. Encara que em vaig posar molt nerviosa davant de l’optativa el dilluns i també m’hagués posat nerviosa al claustre, encara més, ho voldria haver fet. Va ser una pena… (Jana Rodrigo)
I per finalitzar, en Marc va voler mostrar al claustre un exemple de les moltes dinàmiques que fem amb ell els dilluns a la Sala Garcilaso:
Aquell dia estava una mica nerviós perquè estava veient tots els professors i havia de llegir. (Sebastián López)
Aquesta va ser per a mi l’activitat més especial que hem fet fins ara. Tot i que jo no vaig llegir, només al fer la dinàmica em vaig posar nerviós. El fet d’estar davant de tot el claustre de prfessors és impactant, ja que normalment ets tu qui els escoltes a ells. Va ser una bona prova, ja que va ser el nostre primer públic de veritat i crec que tots ens vam posar nerviosos. És important en el teatre controlar bé els nervis i que no t’afectin negativament. (Jordi Aragall)
El dimecres 22 de gener per la tarda vam anar a mostrar i explicar breument l’optativa de creadors en residència als professors de l’institut. Trobo que està bé que ho expliquem ja que és la primera vegada que es fa i no saben de què va aquesta optativa. El Marc va explicar una mica el que tenia pensat fer amb nosaltres i com ho faria; després alguns dels nostres companys van llegir un dels seus textos, ho van fer molt bé. I finalment vam fer la dinàmica del telèfon amb mímica davant dels professors. Va fer bastant vergonya però que tinguésim públic ens prepara pel que farem a final de curs. (Marina Giménez)
Aquell dia es tractava de presentar l’optativa i ensenyar davant del professors el que fem. Jo no havia de llegir i no vaig passar vergonya. Al fer la dinàmica tampoc em sentia nerviosa ni amb vergonya, no sé per què la gent si. Ens va sortir prou bé en realitat i alguns professors ens van felicitar i ens van dir que era un molt bona optativa i que els hi agradava que haguéssim fet allò. (Laia Herrero)
Això va ser a l’institut quan es van reunir tots els profes de l’institut per a que els expliquéssim el que fem en aquesta optativa. I va ser molt divertit i nerviós. (Ramandeep Kaur)
Feia impressió estar davant de tantes persones que eren els professors i sense saber el que el Marc ens faria fer. Després ens va dir que féssim el joc del telèfon amb mimica, i ens va posar una acció molt difícil i poca gent la va entendre. Va ser divertit. (Carlota Enseñat)
Els meus companys van assistir al claustre fent una petita lectura que, per cert, era molt bonica. (Kolna Smith)
Teníamos que venir por la tarde al “Institut Alzina“ para enseñar a los otros profesores del Alzina lo que hacíamos en “Creadors en residència”. Estábamos casi todos, algunos faltaron por x razones. Estaba muy nerviosa ya que estaba delante de todos los profesores del Alzina, había muchos profesores que no conocía y a algunos sí. Había 5 compañeros que tenían que leer alguna de las redacciones delante de los profesores, pero una de ellas no había venido y realmente me hubiera gustado que los profesores hubieran podido oír su redacción, ya que hablaba de su abuela. (Hui Wang)
El 22 de gener vam anar a la reunió del claustre de l’Alzina a compartir la nostra optativa. El Marc els va començar a explicar una mica en que consistia, i 4 nens van llegir textos davant de tot el professorat. Després, el Marc va improvitzar una activitat molt dinàmica per fer davant de tots els professors. Era una activitat que potser coneixeu com el telèfon. La primera persona pensava un verb, substantiu o el que fos. Aleshores ho expressava en mímica al següent. Al final l’última persona havia d’endevinar quin concepte havia representat la primera persona. Feia bastant vergonya fer el tonto davant de tots els professors, imposa molt. Però en realitat em va fer molta gràcia veure tots els professors juntets, parlant entre ells. Aquesta activitat em va resultar molt divertida i agradable. (Ivan Egido)
Aquell dia m’ho he passat molt bé amb l’ajuda del Marc, de la Marta i de l’Alejandro. Ells em van dir que respirés una mica, i va passar tot bé. Al principi, quan estava davant del públic, de tots els professors i les professores i la directora, estava més nerviosa, però quan va passar 1-2 minuts, ja no estava tan nerviosa.
He parlat de respiració, és molt divertit, no és una dinàmica amb el Marc, és una feina que sempre fem amb la meva professora Marta, en la última classe del dimecres. I en aquell dia, abans d’anar al claustre, també l’hem fet a l’última hora, i jo respirava i em relaxava, i per tant, no estava tan nerviosa. (Kaixin Ji)
Va arribar el dia d’ensenyar als professors el que estàvem fent a l’optativa de creadors en residència; primer, 4 persones van llegir els seus textos, i després vam fer una dinàmica, la del telèfon amb mímica. Per mala sort em va tocar a mi començar… Primer el Marc em va dir la paraula nostàlgia, però sincerament no m’enrecordo que vol dir, així que la va canviar a memòria. Vaig fer com si recordés anar amb algú a nadar, o alguna cosa així, tampoc me n’enrecordo gaire. 🙂 Em va fer moltíssima vergonya. Segons el Marc ho vaig fer bé, però a mi em va semblar que ho havia fet fatal, i obviament, havia fet el ridícul. No em va agradar gaire l’experiència de que tots els professors m’estiguessin mirant, prefereixo passar desapercebuda. (Clara Ferrarons)
Ese día fue cuando la Laura, la Kaixin, el Sebastián y la Xiaoyu dijeron lo que hacemos en la optativa delante del “claustre”, y lo hicieron bastante bien. Después de ellos salimos todos a hacer una actividad, la actividad era la que nos teníamos que poner en fila mirando todos a un lado y el primero tenía que hacer con gestos una acción y representarla al de delante y así con todos y el último tenia que decir lo que había entendido. (Mara Solé)
Víctor presentó a Marc Artigau un poco por encima. Laura Martí, Sebastian, Kaixin y Xiaoyu leyeron unos textos que habían escrito. También jugaron a un juego que solemos jugar con Marc, ese juego es parecido al teléfono. (Alen Siradeghyan)
Alguns dels meus companys van exposar la seva redacció sobre la seva estància en aquesta optativa. Van parlar sobre les coses que havien après en aquesta optativa i la seva opinió. Jo penso que van expresar el que tots els que participem en aquesta optativa pensem. Al final van convèncer els professors de que apreníem, i estic molt orgullós d’ells. (Cristian Onarri)
Este día no pude ir porque era por la tarde y ese día estaba ocupada, pero me habría encantado ir. Por lo que me han contado mis amigas se lo pasaron muy bien y al claustro le encantó. También me han dicho que algunas personas que estaban nerviosas en los ensayos delante del claustro ya no lo estaban, que se lo han pasado muy bien y que seguro que al claustro le encantó. Hicieron varias actividades que se habían hecho en otras secciones. (Estefany Padilla)