‘Sacude’: la companyia voladora

La darrera vegada que ens vam veure va ser durant una sortida al Parc de la Barceloneta, a l’espai que ocupava un antic dipòsit de gas, on vam veure (i “participar”!) l’assaig de l’espectacle Eufòria, de la companyia de dansa vertical i aèria ‘Sacude’.

Dins d’una estructura rectangular suspesa en l’aire per una gran grua, els ballarins anaven dansant i fent acrobàcies, mentre nosaltres ho vèiem bocabadats.

Des del terra, un Dj anava posant música electrònica i animant-nos a ballar.

Quan va acabar l’espectacle, vam xerrar una estona amb el creador i director de la companyia ‘Sacude’, el Samuel Delgado.

I després vam anar a la platja a esmorzar.

Aquell dia, va ser l’últim dia de cole, abans de la quarentena. Vam anar a la Barceloneta a veure un espectacle molt especial. Una companyia estava estrenant el seu nou espectacle, però no era una companyia normal, era una companyia aèria. Vam anar a una plaça, i allà hi havia una construcció molt estrambòtica. Primer, ens van presentar la companyia i el que farien. Quan va començar l’espectacle, vam quedar embadalits. Es va alçar una construcció a l’aire, i els actors i ballarins de la plataforma es van posar a ballar al ritme de la música. Va ser molt divertit i interessant. Només tinc dos pegues de l’actuació. Feia molta calor, i gairebé m’agafa “tortícolis” de mirar cap a dalt. Després vam anar a la platja a descansar, jugar a pilota i passar l’estona. Va estar molt bé. (Ivan Egido)

Aquell dia va ser molt divertit i interessant. Ademés va ser l’ultim dia d’insti i va ser una bona manera d’acabar. Em va agradar molt i em va semblar una idea divertida i interessant que ballessin sobre una construcció que s’anava movent per l’aire. La música no em va agradar molt però quedava bé amb l’espectacle. Em va agradar que els que estaven dins la construcció escriguessin Dansa durant l’actuació. Després vam anar a la platja i ens ho vam passar molt bé. (Marina Giménez)

Recordo aquell dia amb bastanta il·lusió, va ser l’últim dia que vaig estar amb tots els meus companys, just aquell dia es va anunciar el tancament de les escoles. Quan vam arribar allà em va sorprendre que no hi haguessin més escoles per veure l’espectacle. L’espectacle tampoc era el que m’esperava, era una dansa aèria de gran muntatge, els ballarins i ballarines ballaven sobre una caixa transparent subjectada per una grua molt alta. Abans de que comencés l’espectacle, el seu propi creador ens va demanar que estiguéssim actius i que balléssim. La música electrònica de l’espectacle ens va ajudar a ballar seguint els passos dels protagonistes. Al acabar l’obra, el mateix home ens va demanar consell per millorar, ja que allò encara no era l’obra definitiva. Li vam dir que crèiem que podria ser més espectacular per la nit, i ell ens va explicar que estava pensat per fer-se a les nits d’estiu. (Jordi Aragall)

Aaai, que guai va ser aquell dia en realitat. A mi personalment em va agradar molt i m’ho vaig passar d’allò més bé. Va ser la darrera vegada que ens vam veure i ja torno a tenir moltes ganes d’estar tots junts i riure molt. A la Barceloneta, on vam anar a fer una excursió per veure ’Sacude’, una companyia voladora. Aquell especatcle va ser al·lucinant, de debò ho dic. Cada cop anava pujant més i més amunt l’estructura on els artistes, els ballarins, es trobaven. En un principi ens van demanar que participéssim en l’espectacle, però no sabíem ni enteníem com fer-ho. Vam acabar ballant i copiant els passos que feien aquelles personetes d’allà adalt. La música acompanyava a tot el muntatge i animava a aixecar-nos del terra on estàvem estirats per poder contemplar millor l’escena des de baix. Va ser un dia interessant i mogudet, ens ho vàrem passar molt bé, jo crec. Aquell dia van anunciar els tancaments de les escoles a Catalunya i com a mínim vam poder gaudir de la platja amb els nostres companys. Tant de bo poguéssim estar allà un altre cop, sense preocupacions com les d’ara. (Laura Martí)

Ara que ho penso, aquell va ser l’últim dia d’institut i l’últim dia que ens vam veure abans de que arribés el confinament, i escolta, vam “acomiadar” l’institut de la millor manera possible anant a veure un assaig d’un espectacle i anant a la platja. El que vam veure em va agradar molt, traient el fet de que em vaig quedar sense coll de mirar cap a dalt. Potser se’m va fer una mica llarg, però va ser molt xulo, encara que m’ho imaginava diferent, no sé com m’ho imaginava en realitat, però així no. També he de dir que veure els ballarins allà dalt sobre aquella construcció em va semblar molt interessant. Després de l’actuació un home ens va explicar moltes coses de la companyia, i em va sorprendre que en els pocs mesos que portaven assajant, 3 o 4 crec recordar, els hi hagués sortit tant bé. M’ho vaig passar molt bé, em va agradar fer una sortida tan original i anar a veure una cosa tan diferent al que estem acostumats a veure quan anem amb l’institut. (Jana Rodrigo)

Aquell dia recordo que ens van portar a una espècie de parc i ben bé no sabíem què anàvem a fer. Ens van dir que veuríem un espectacle amb altres escoles i jo pensava que era en algun teatre o algun lloc així, i de cop, ens porten al mig d’una plaça on hi ha una estructura i gent vestida per fer un espectacle. Ens vam seure allà i ens van dir que després de l’espectacle podríem parlar amb el director. El director va venir també abans de començar i ens va explicar que l’havien practicat des de feia poc i que necessitaven la nostra ajuda, que necessitaven que balléssim i que els animéssim. Sincerament no m’agrada molt ballar ni res d’això però vam estar aplaudint i animant. L’estructura aquella era gegant i feia impressió. A l’acabar va venir el director i ens va dir que un dia pensant se li havia acudit fer una estructura així gran per ballar dins a l’aire i que a partir d’aquí van fer tota la resta. Em va agradar aquell dia. (Laia Herrero)

L’últim dia que ens vam veure vam anar a veure aquest espectacle que va ser impresionant. Mai havia vist una cosa així, a part de ser xulíssim el que van fer va ser molt entretingut. Jo no podria haver fet el que van fer aquests nois. Va ser increïble. (Adrián Brosel)

Aquest dia va ser l’últim que ens vam veure, ja que el dia següent ja érem a casa confinats/des. Vam anar a la platja, i vam passar tot el matí allà. Només arribar vam tenir una estona lliure per esmorzar, i després vam veure un espectacle de dansa, que em va agradar molt. Em va semblar molt original. L’únic va ser que hi havia molt de sol i gairebé no es veia res. Ja ens van explicar que normalment es faria de nit, però en el nostre cas el vam veure a la pitjor hora, però em va agradar molt. A l’acabar l’espectacle, vam anar a la platja i ens vam quedar allà, fins l’hora de marxar. De camí cap a l’isnstitut va ser quan ens vam assabentar de que el dia següent estariem ja confinats/des. (Clara Ferrarons)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *