Reiterat rei tarat

El dia 10 de desembre, hem pogut conèixer i gaudir aquesta història amb una interpretació teatral contemporània. A la sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc hem pogut sentir els dos personatges en un espai quasi fosc, minimalista, íntim i molt proper. Canvis d’il·luminació que anaven accentuant diversos episodis dramàtics, vestuaris i colors que ajudaven a caracteritzar els personatges, objectes absents i presents potenciaven les accions… El Reiterat rei tarat és una obra on els actors expressen amb els seus personatges (pare-filla, rei-princesa) un cúmul de sentiments caiguts en desgràcia, amb monòlegs i diàlegs directes i enèrgics que ens atropellaven de tan a prop que estaven dels espectadors.

Després d’una hora intensa, hem canviat d’escenari. Ens han convidat a veure les entranyes del Teatre Lliure per entendre tot allò que fa possible la representació d’una obra teatral.

El que més ha sorprès és la sala gran (anomenada Fabià Puigserver) per les seves dimensions, la seva decoració, l’interior de l’immens escenari i, sobretot, la polivalència de transformar l’espai de butaques en escenaris diferents.

Cada cop som més a prop de viure la nostra pròpia experiència teatral i, visites com aquesta ens fa entendre la feinada que hi ha darrera de qualsevol espectacle, alhora que veiem tot el que ens falta encara per assolir-la de manera satisfactòria.

ACTIVITAT PER A LA TERCERA HORA

Durant la sessió setmanal que fem sense l’artista, on tenim dues hores per a treballar tot allò que ens demani el procés de creació on ens trobem immersos, realitzem també activitats de cohesió i coneixença del grup per a treballar millor com a companyia. Ara explicarem una d’aquestes activitats:

QUÈ FEM?

Repte col·lectiu i cooperatiu de maximitzar l’espai en un lloc molt petit o comprimit. Es fan diverses seqüències a partir d’unes normes explícites (ho explicarem al “Com?”). 

El joc comença amb una cadira menys que el nombre de participants, i a cada seqüència  es va eliminant una cadira. 

A cada seqüència, tots els participants intentaran agrupar-se a les cadires , fent una figura compacta amb la condició de trobar l’equilibri sense deixar els peus a terra. 

AMB QUI I AMB QUIN MATERIAL

Alumnat i supervisor. Materials: cadires i cronòmetre.

COM HO FEM?

Es comença per explicar les instruccions, que són molt breus i molt clares: 

 1r silenci absolut, la comunicació entre companys i companyes no pot ser verbal, però  sí gestual;  

 2n temporització:  a) 60 segons per la preparació (definir les estratègies per arribar a l’exit, cap persona  pot quedar exclosa);  b) 60 o 90 segons per portar a terme l’acció (si és necessari s’amplia el temps a  mesura que hi ha menys cadires, ja que l’acció és cada cop més complexa);  c) 10 segons per mantenir la figura final. 

Funcions del/la supervisor/a: 

 A) distribueix les cadires com vol (però totes juntes, sense deixar cadires separades o   allunyades de la resta); 

 B) elimina una cadira per a cada seqüència i redissenya el conjunt de cadires; 

 C) controla el temps. 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Foment de la cooperació entre el rol docent i l’artístic/creatiu. 

• Aprofundiment i consolidació dels aprenentatges de l’alumnat. 

• Contribució a la reflexió conjunta de tots els implicats en el procés creatiu i d’ensenyament aprenentatge. 

ALTRES CRITERIS ESPECIFICS A L’ACTIVITAT

Treball cooperatiu per assolir un objectiu comú.
Trobar estratègies de comunicació no verbal i generar un ambient d’entesa i comprensió.

Com dèiem al principi aquesta és una de les activitats i, depenent de les necessitats que el grup vagi tenint, anem proposant d’altres.