Mes: abril de 2025

Una part fonamental de l’obra que estem preparant amb la Carla són les coreografies. No només ens expressem amb paraules, també ho fem amb el nostre cos.

Hem muntat diverses coreografies per expressar els nostres sentiments.

Una de les coreografies les vam crear fent parelles, ensenyant-nos les nostres vides en una coreografia. Després es van ajuntar dues parelles i van crear una peça de ball.

Una vegada tots estàvem en grups de 2,4,5 persones ho vam ajuntar tot i va sortir la coreografia de la nostra vida. 

Després d’explicar les nostres vides fem una mena de monstre tapant a unes persones, simulant com si fossin invisibles a la societat, com si no volguessin que existissin.

La segona coreografia expliquem de què va l’obra, mentre una persona diu una frase els altres han de fer uns moviments que concorden amb el que diuen i així tota l’estona fins que tothom diu alguna cosa.

Una de les altres peces que tenim és la de les activitats quotidianes, és una peça en què expliquem les coses que fem en un dia a dia. Uns fan esports, altres estudien, alguns estan a casa i els altres a l’institut.

Mentre que unes persones diuen el text els altres estan fent una coreografia que es diu banc de peixos, que consisteix a ensenyar activitats de la nostra vida, fent-ho cada cop més ràpid, i això simula l’estrès que ens provoca.

TIC-TAC, TIC-TAC, TIC… la data d’estrena s’apropa inexorable i els nervis són cada dia més presents… TAC.

El passat dilluns 24 de març la Carla ens va portar una amiga, la Lauri, component del duo Las Ninyas del Corro.

Ja feia dies que li donàvem voltes a incloure una peça musical amb les diverses frases que hem anat generant durant totes les sessions d’aquest procés. La Carla ha construït la lletra per ser cantada i la Lauri ens ha a regalat una de les seves bases per fer-ho en un rap.

Mentre s’escoltava el rap la Laura ens anava marcant com es pronunciava cada cosa. Si alguna cosa s’accentuava més o si havíem d’arrossegar algunes paraules. Anàvem apuntant aquestes coses al guió que ens havíem imprès per no oblidar-nos al moment de rapejar.

Cadascú feia les seves anotacions a la seva manera i amb la forma que resultava més fàcil. El rap el vam repartir, però primer ho vam cantar tots junts.

Hi havia petits grups on cada grup cantava una part d’aquell rap, i la Lauri anava grup per grup ajudant-nos amb tot. Passava pel primer grup i els explicava com s’havia d’entonar cada paraula. Mentre els altres grups esperaven. I així amb tots els grups. Vam practicar-ho moltes vegades. Llavors ho anàvem ajuntant. Havíem passat de cantar-ho tots a què cada petit grupet, que eren de dos a tres persones, rapeges la seva part individualment i respectant el seu ordre.

Aquest rap tracta temes que qualsevol adolescent es podria sentir identificat com la soledat en l’institut o l’assetjament escolar. Tristesa, ràbia, frustració… És un rap que transmet moltes emocions a la vegada, que sacseja. Com moltes coses que estant apareixen aquí, en aquest procés que cada dia que passa està més a prop d’estrenar-se.