El passat dilluns 24 de març la Carla ens va portar una amiga, la Lauri, component del duo Las Ninyas del Corro.
Ja feia dies que li donàvem voltes a incloure una peça musical amb les diverses frases que hem anat generant durant totes les sessions d’aquest procés. La Carla ha construït la lletra per ser cantada i la Lauri ens ha a regalat una de les seves bases per fer-ho en un rap.
Mentre s’escoltava el rap la Laura ens anava marcant com es pronunciava cada cosa. Si alguna cosa s’accentuava més o si havíem d’arrossegar algunes paraules. Anàvem apuntant aquestes coses al guió que ens havíem imprès per no oblidar-nos al moment de rapejar.
Cadascú feia les seves anotacions a la seva manera i amb la forma que resultava més fàcil. El rap el vam repartir, però primer ho vam cantar tots junts.
Hi havia petits grups on cada grup cantava una part d’aquell rap, i la Lauri anava grup per grup ajudant-nos amb tot. Passava pel primer grup i els explicava com s’havia d’entonar cada paraula. Mentre els altres grups esperaven. I així amb tots els grups. Vam practicar-ho moltes vegades. Llavors ho anàvem ajuntant. Havíem passat de cantar-ho tots a què cada petit grupet, que eren de dos a tres persones, rapeges la seva part individualment i respectant el seu ordre.
Aquest rap tracta temes que qualsevol adolescent es podria sentir identificat com la soledat en l’institut o l’assetjament escolar. Tristesa, ràbia, frustració… És un rap que transmet moltes emocions a la vegada, que sacseja. Com moltes coses que estant apareixen aquí, en aquest procés que cada dia que passa està més a prop d’estrenar-se.