Ja portem unes quantes setmanes a Creadors En Residència i són moles les coses que han passat. Hem ballat, rigut, escrit , saltat, debatut…
A la primera sessió de Creadors En Residència, va vindre l’Alicia del Teatre LLiure i, junt amb els profes, ens va presentar el que treballarem durant tot el curs. També ens van explicar el que comportava estar allà, el compromís amb nosaltres i als altres i de l’espai que entre totes generarem.
Vam respondre en uns post-it a perquè vam escollir aquesta matèria, que esperàvem sobre aquesta i què és el teatre contemporani. D’alguna manera ja ens estàvem presentant, entre nosaltres i a l’artista, que encara no coneixíem, i en teníem ganes.
El segon dia vam anar per primer cop al Centre Cívic El Congrés-Indians, al costat de l’institut , i vam conèixer a l’artista d’aquest curs: la Carla Torres. Vam fer una dinàmica on ella deia un número i tots fèiem una acció a la vegada. Després van posar parelles a l’atzar i havíem de parlar i en acabat un presentava a l’altre i al revés a la resta.
Després ens van posar per grups i havíem d’escollir “Somnis i Merdes” de la nostra vida, o de la societat o una mica de cada.
La propera sessió la vam dedicar a classificar i filtrar els nostres Somnis i Merdes que vam triar la sessió anterior. Havíem d’escollir cinc somnis i cinc merdes que penséssim que eren els més importants per a nosaltres, també la raó per la qual els vam triar. I les vàrem comentar en una altre sessió amb la Carla. Això ens va portar a parlar sobre coses que ens semblaven injustes i sobre l’institut, els horaris, els treballs en grup… i altres temes molt més personals.
En altres sessions, o entre mig d’aquestes, hem fet activitats ben diferents, no només escrivim i discutim. Hi ha hagut activitats on la Carla ens va proposar que tots havíem de córrer al centre el més ràpid possible, i després apartar-se igual de ràpid; llavors ens vam adonar que vam crear un ritme per facilitar-nos la vida, i que això era la representació de les normes de la societat.
Ja portem unes quantes sessions parlant de les merdes i els somnis, de les injustícies o del que es per a nosaltres és la felicitat.
Amb tot plegat votarem què és el que trobem més interessant i a partir d’allà ja veurem cap a on anem.
Però això ara, cap a on anem, no és el que realment importa. El que importa és que hi anem plegats i, de moment, és divertit.