I JO, QUÈ ESPERO? POTSER TROBAR LES PARAULES

Aquestes sessions hem continuat treballant la improvisació. En una hem afegit un nou conflicte:

L’espera. 

Totes som a l’escenari, totes esperem alguna cosa, però cap sap el motiu pel qual esperen la resta.

L’espera és cansada.

L’espera és avorrida.

L’espera és irritant!

Però alhora és motor, motor de nous conflictes, i a aquests els sumem les motivacions (secretes) que totes tenim. Es munta un bon sarau a l’escenari. 

L’espera també pot generar diversió, de vegades.

En una altra sessió hem treballat el dilema, però sense que ambdues parts el sàpiguen. Es tracta més de conviure amb el dilema, però, sense comunicar-lo, per una banda, i, per l’altre, reaccionar al dilema mateix però sense entendre’l.

De fet, aquests plantejaments, esperar sense saber què, o voler comunicar-nos sense trobar les paraules,  s’assemblen força al nostre dia a dia… ups!

GENERAR UN MALENTÈS: TROBAR UN CONFLICTE

El dilluns d’aquesta setmana, sense alarmes de pluja imminent, hem pogut començar per fi el taller amb la Daniella de Vecchi, i la Sandra Sas. 

Totes dues han contestat un munt de preguntes que havíem preparat per conèixer-les.

Més tard, inspirades pel treball de Peter Brook i la seva obra “L’espai buit” hem estat fent exercicis d’improvisació: situacions ben rares, que ens han deixat una mica desquadrats, sense saber ben bé on posar-nos, situacions en les quals podíem alterar l’espai sense necessitat de trobar-li un sentit, buscar objectes que ens amagàvem i fer-nos preguntes només amb la mirada sense donar-nos cap més informació: cap gest, cap paraula, només amb els ulls…

Tot ha estat força estrany. 

Queda clar que haurem d’investigar qui és Peter Brook.

Ens quedem amb aquesta frase que ens va dir la Daniela: «Generar un malentès, trobar el conflicte, això és l’essència del teatre».