Aquestes sessions hem continuat treballant la improvisació. En una hem afegit un nou conflicte:

L’espera.

Totes som a l’escenari, totes esperem alguna cosa, però cap sap el motiu pel qual esperen la resta.

L’espera és cansada.

L’espera és avorrida.

L’espera és irritant!
Però alhora és motor, motor de nous conflictes, i a aquests els sumem les motivacions (secretes) que totes tenim. Es munta un bon sarau a l’escenari.
L’espera també pot generar diversió, de vegades.
En una altra sessió hem treballat el dilema, però sense que ambdues parts el sàpiguen. Es tracta més de conviure amb el dilema, però, sense comunicar-lo, per una banda, i, per l’altre, reaccionar al dilema mateix però sense entendre’l.

De fet, aquests plantejaments, esperar sense saber què, o voler comunicar-nos sense trobar les paraules, s’assemblen força al nostre dia a dia… ups!






