En aquesta visita al Mercat de les Flors, vam fer el mateix camí de sempre per a arribar al Mercat de les Flors. Vam agafar la linea verda per baixar a Poble Sec i caminar uns 10 minuts fins arribar-hi.


Vam esperar uns minuts fins que ens van cridar per a entrar a la sala. Era la mateixa sala de l’última vegada, la MAC, ens van situar a la primera i segona fila on es veia molt bé a la companyia. Van apagar els llums i nou ballarins i ballarines estaven disposats en línia recta i es deixaven caure una mica, però reaccionaven abans de caure totalment i posaven el peu. Anaven per l’escenari d’esquerra a dreta. Tots estaven tan sincronitzats que semblaven un. Feien això unes quantes vegades més i una de les ballarines, de sobte, n’agafa un altre mentre que el grup continuava fent el mateix. Quan s’aproparen a les dues que s’havien separat, les tornaven a integrar en el grup. Repetien això i es dispersaven per l’escenari. Tots i totes estaven fent coses diferents, en parelles, en trios i solos. Alguns es deixaven passar pels aires, feien acrobàcies, piruetes… L’obra, la major part era així, agregant-hi elements com el so dels peus quan queien, les ombres que es reflectien al fons de l’espai.


La visita va finalitzar amb col·loqui amb la companyia: uns eren de Mèxic, altres de França, o del Líban. A la ronda de preguntes, es va preguntar quin significat tenia l’obra, ja que tots vam coincidir que era alguna cosa relacionada amb el mar, però no, ells no volien representar res.
Quan vam acabar, vam tornar a l’institut.
L’anècdota va ser que ens vam asseure en uns seients que no estaven a prop del nostre grup. Un dels assistents es va posar al nostre costat. En acabar, ens va preguntar què ens havia semblat l’espectacle i li vam respondre que molt bé. Ens va explicar que era de París i que un dels ballarins era el seu amic. Ens va sorprendre i vam preguntar-li quin de tots i ens el va assenyalar durant el col·loqui.