Mes: març de 2025

En aquesta visita al Mercat de les Flors, vam fer el mateix camí de sempre per a arribar al Mercat de les Flors. Vam agafar la linea verda per baixar a Poble Sec i caminar uns 10 minuts fins arribar-hi.

Vam esperar uns minuts fins que ens van cridar per a entrar a la sala. Era la mateixa sala de l’última vegada, la MAC, ens van situar a la primera i segona fila on es veia molt bé a la companyia. Van apagar els llums i nou ballarins i ballarines estaven disposats en línia recta i es deixaven caure una mica, però reaccionaven abans de caure totalment i posaven el peu. Anaven per l’escenari d’esquerra a dreta. Tots estaven tan sincronitzats que semblaven un. Feien això unes quantes vegades més i una de les ballarines, de sobte, n’agafa un altre mentre que el grup continuava fent el mateix. Quan s’aproparen a les dues que s’havien separat, les tornaven a integrar en el grup. Repetien això i es dispersaven per l’escenari. Tots i totes estaven fent coses diferents, en parelles, en trios i solos. Alguns es deixaven passar pels aires, feien acrobàcies, piruetes… L’obra, la major part era així, agregant-hi elements com el so dels peus quan queien, les ombres que es reflectien al fons de l’espai. 

La visita va finalitzar amb col·loqui amb la companyia: uns eren de Mèxic, altres de França, o del Líban. A la ronda de preguntes, es va preguntar quin significat tenia l’obra, ja que tots vam coincidir que era alguna cosa relacionada amb el mar, però no, ells no volien representar res.

Quan vam acabar, vam tornar a l’institut.

L’anècdota va ser que ens vam asseure en uns seients que no estaven a prop del nostre grup. Un dels assistents es va posar al nostre costat. En acabar, ens va preguntar què ens havia semblat l’espectacle i li vam respondre que molt bé. Ens va explicar que era de París i que un dels ballarins era el seu amic. Ens va sorprendre i vam preguntar-li quin de tots i ens el va assenyalar durant el col·loqui.

En aquesta sessió vam estar en els mateixos grups que a la sessió anterior per a acabar de decidir i dissenyar les llums, el vestuari i acabar d’escriure la sinopsi. 

A continuació vam fer un cercle per a poder parlar en general i vam escoltar la sinopsi que havia fet un dels grups i vam posar totes les idees en comú. Vam decidir que el nom de la peça seria Dolphins Z. El grup de vestuari va decidir que vestiríem amb l’estil dels anys 2000. També vam decidir la ubicació de les llums on estarien disposades, quan s’encendrien i de quin color serien.

Després de la posada en comú,  vam repassar la coreografia des del principi i vam inventar-nos una “pose” per la primera part de la peça.

Vam continuar treballant amb les cadires.

Aquesta sessió no vam treballar gaire sobre moviment i dansa, ja que ens vam centrar en muntar un disseny de les parts més globals de la peça final que presentarem al maig al Mercat de les Flors com, per exemple, les llums, la roba, el títol i vam crear una sinopsi per a la peça.

A mi em va tocar a un grup amb el Juanma, l’Alba i la Marian en el qual havíem de crear una sinopsi sobre l’espectacle i havíem d’inventar-nos un nom per a la peça. Ens va costar bastant trobar un nom per a la peça. Vam decidir fer una pluja d’idees on van sortir moltes propostes. Una de les propostes era que volíem que tingués relació amb els dofins, ja que la nostra classe és una mica com els dofins, perquè semblen molt adorables i bons, però, en veritat, tenim la nostra part de caos, descontrol i de dimonis. Com que no ens aclaríem, li vam donar el paper a l’Aina i li vam demanar que decidís ella què li agradava més i què quedava millor.

I per la part de la sinopsi, que també ens va costar bastant, primer vam fer un text en el qual anàvem molt directes explicant el que es podria veure a la peça, llavors el Quim ens va proposar començar la sinopsi amb una història o un text més inventat i amb comparatives, a poc a poc ens van anar sortint noves idees i quan vam acabar de tenir l’estructura apuntada ens van dir que l’acabaríem a la següent sessió. 

Vam aprofitar el final de la classe fent un parell de repassos de la peça sencera amb els canvis que havíem fet la setmana anterior i vam marxar a casa.

Vam sortir de l’escola a les 10:30 per agafar la línia verda fins a arribar a la parada Poble Sec. Vam caminar uns 15 minuts fins a arribar al Mercat de les Flors. Anàvem a veure un espectacle de la coreògrafa Mette Ingvartsen. Vam estar esperant una estona al hall del Mercat i ens vam dirigir cap a la sala MAC on havien instal.lat un Skatepark, que també era el nom de la peça. Abans de començar amb el veritable espectacle, vam veure uns dotze nois i noies de diferents edats que vivien a Barcelona i que algú de la producció havia escollit, fent skate.

Hi havia una noia amb la cara pintada que es deia Júlia i tenia molt protagonisme, ja que al principi de l’espectacle anava pujant a les grades amb una música en uns auriculars i ballava enmig del públic.

A l’espectacle de veritat, podíem veure setze patinadors i skaters de Brussel·les. 

L’espectacle va ser bastant repetitiu perquè a la majoria de l’espectacle, els skaters i els ballarins van estar pujant i baixant les diverses rampes de la pista. També feien diferents trucs amb l’skate. En alguns moments, els skaters interactuaven amb el públic i, a la meitat de l’espectacle, ja hi havia més interacció entre ells i més espectacle amb coreografia i parts específiques. 

Durant alguns moments de l’espectacle s’anaven posant i traient diferents màscares. A part dels patinadors podíem veure dos nois que cantaven, a part de cantar, un tocava la guitarra i l’altre feia break i la Júlia, la noia amb la cara pintada, també cantava. L’espectacle, encara que era una mica repetitiu, va estar molt xulo i ens va agradar a la majoria, ja que no era un espectacle normal com qualsevol altre.

Quan l’espectacle va acabar, vam poder parlar amb la Mette Ingvartsen que era la coreògrafa de tot l’espectacle. I ja, finalment, vam tornar cap al metro per tornar.

En aquesta sessió, l’Aina no va venir i només ens va fer classe l’Iby.

El primer que vàrem fer va ser posar les cadires en la posició que estan en la nostra peça, per després repassar aquella part de la coreografia i seguidament crear més moviments per a la nostra peça. El moviment que vam crear consistia en fer una filera horitzontal de cadires i el primer començant per la dreta havia d’agafar la primera cadira que havia d’estar buida. A continuació passar-la a la següent persona, i quan la cadira arribés al final, posar-la al costat de l’última persona. Seguidament tots ens mouríem una cadira a l’esquerra, perquè la primera de la dreta tornés a estar buida i tornar a repetir el procediment fins arribar al final. Això ho vam provar algunes vegades, però al principi ho vam intentar amb les posicions inicials de les cadires i com que l’Iby veia que no funcionava, va fer que poséssim les cadires en la filera horitzontal, un al costat de l’altre.

Després de fer-ho algunes vegades, vam crear, o millor dit, vam extreure les cadires d’un altre lloc. Va ser el moviment del joc de les cadires que havíem fet en la sessió anterior. Havíem de pujar tots els alumnes en cinc cadires, uns a sobre dels altres, en el forat que deixen les cinc cadires al mig o tots drets, però d’alguna manera tots en les cinc cadires. Llavors, després d’aconseguir aquest moviment, vàrem intentar unir-lo amb l’altre moviment que havíem fet a l’inici de la classe. Vam haver de posar-lo just darrere del moviment de cadires i, per a acabar, ajuntar-ho tot. Ho vam provar diverses vegades i, quan ens va sortir, vam provar de fer-ho amb tota la coreografia. Després d’acabar d’intentar-ho algunes vegades i de perfeccionar moviments de la coreografia, va acabar la sessió.

Aquell dia vàrem fer un assaig fora de l’hora d’En Residència, perquè a continuació faríem una Sessió Oberta on van venir tots els mestres i professors del claustre de l’Antaviana.

Vam començar l’assaig a les 12:10 per tenir temps per a assajar abans de la Sessió Oberta. El primer que vàrem fer va ser posar les cadires a la seva posició. Seguidament, vam repassar una vegada tota la coreografia sencera i després, mentre ens preparàvem i ho posàvem tot a punt, els professors anaven arribant. Vam començar al voltant de la 13:10. Quan ja havien arribat tots, l’Aina i l’Iby els van anar distribuint al voltant de l’espai on actuaríem. Després nosaltres vam anar agafant posicions en les cadires, per tots junts veure la peça que havia sigut gravada el dia anterior. Abans d’això, l’Aina i l’Iby els van explicar una mica de què tractava la nostra peça i el projecte d’En Residència. En acabar el video de la nostra peça vam començar en directe a mostrar tota la nostra coreografia.

Vàrem mostrar la peça sencera, bé, allò que teníem preparat per aquell dia i, en acabar, tot el claustre va aplaudir molt. També els vam fer participar de la peça ja que hi ha un fragment que es diu Soul Train on formem un passadís i fem que els assistents el travessin ballant. Quan vam acabar, ens vam asseure al terra enmig de tot el claustre per fer una ronda de preguntes, el públic, en aquest cas els professors i professores van preguntar coses com: us ha agradat fer la peça?, què us ha costat més? o quina és la vostra part preferida? Nosaltres vam respondre a les preguntes, no tots perquè ens feia una mica de vergonya, però alguns van respondre les preguntes i, en acabar, tot el claustre se’n va anar i nosaltres també perquè era l’hora de menjar. Aquella sessió la vàrem fer fora de l’horari habitual de En Residència.

A la tarda, ja en sessió habitual de l’optativa, vam fer poca cosa (res relacionat amb la dansa), ja que havíem estat tot el matí preparant i fent la mostra oberta pels profes.

Vam començar jugant al mocador i vam fer dues partides. Després, van proposar jugar al joc de les cadires i vam fer una partida bastant llarga. Per continuar, la Cris ens va proposar un repte que va ser jugar al mateix joc, però a l’invers, és a dir, en lloc d’intentar que els altres no tinguessin cadira, havíem d’intentar aguantar tots cada cop amb menys cadires, posant-nos junts, uns a sobre d’uns altres i, de qualsevol manera, amb l’objectiu d’ aguantar tota la classe cada cop amb menys cadires.

Va ser una tarda diferent.

La sessió 17 podem dir que és la sessió definitiva. Van venir l’Aina i l’Iby. En aquesta sessió vam assajar totes les parts que apareixeran a la Sessió Oberta. Vam polir les coregrafies, les vam repassar més d’una vegada i vam assajar tots els moviments de la càmera per a la Sessió Oberta del proper dimecres 5 de març.

Vam assajar també amb les cadires i les cortines, Així com el Soul Train, ja que hi haurà una sorpresa final.