Aquell dia vàrem fer un assaig fora de l’hora d’En Residència, perquè a continuació faríem una Sessió Oberta on van venir tots els mestres i professors del claustre de l’Antaviana.




Vam començar l’assaig a les 12:10 per tenir temps per a assajar abans de la Sessió Oberta. El primer que vàrem fer va ser posar les cadires a la seva posició. Seguidament, vam repassar una vegada tota la coreografia sencera i després, mentre ens preparàvem i ho posàvem tot a punt, els professors anaven arribant. Vam començar al voltant de la 13:10. Quan ja havien arribat tots, l’Aina i l’Iby els van anar distribuint al voltant de l’espai on actuaríem. Després nosaltres vam anar agafant posicions en les cadires, per tots junts veure la peça que havia sigut gravada el dia anterior. Abans d’això, l’Aina i l’Iby els van explicar una mica de què tractava la nostra peça i el projecte d’En Residència. En acabar el video de la nostra peça vam començar en directe a mostrar tota la nostra coreografia.





Vàrem mostrar la peça sencera, bé, allò que teníem preparat per aquell dia i, en acabar, tot el claustre va aplaudir molt. També els vam fer participar de la peça ja que hi ha un fragment que es diu Soul Train on formem un passadís i fem que els assistents el travessin ballant. Quan vam acabar, ens vam asseure al terra enmig de tot el claustre per fer una ronda de preguntes, el públic, en aquest cas els professors i professores van preguntar coses com: us ha agradat fer la peça?, què us ha costat més? o quina és la vostra part preferida? Nosaltres vam respondre a les preguntes, no tots perquè ens feia una mica de vergonya, però alguns van respondre les preguntes i, en acabar, tot el claustre se’n va anar i nosaltres també perquè era l’hora de menjar. Aquella sessió la vàrem fer fora de l’horari habitual de En Residència.




A la tarda, ja en sessió habitual de l’optativa, vam fer poca cosa (res relacionat amb la dansa), ja que havíem estat tot el matí preparant i fent la mostra oberta pels profes.




Vam començar jugant al mocador i vam fer dues partides. Després, van proposar jugar al joc de les cadires i vam fer una partida bastant llarga. Per continuar, la Cris ens va proposar un repte que va ser jugar al mateix joc, però a l’invers, és a dir, en lloc d’intentar que els altres no tinguessin cadira, havíem d’intentar aguantar tots cada cop amb menys cadires, posant-nos junts, uns a sobre d’uns altres i, de qualsevol manera, amb l’objectiu d’ aguantar tota la classe cada cop amb menys cadires.
Va ser una tarda diferent.