TEIXINT IDENTITATS. Una exposició tèxtil al Centre d’Art Tecla Sala

5 desembre

Hem anat a l’Hospitalet per veure obres d’una exposició titulada Teixint Identitats. L’exposició recull el treball de 31 artistes que recuperen tècniques artesanals tèxtils tradicionalment associades a dones.

Quan vam entrar vam veure una mena de sofà fet amb fusta i tela i allà va ser quan tots nosaltres vam treure el mòbil per fer fotos a aquelles obres tan originals, tan boniques. Allà ens va rebre l’Úrsula i ens va explicar que cada obra era d’una artista diferent i que venien de diferents països i utilitzaven moltes tècniques tèxtils. Vam veure moltes obres impressionants, com una xarxa feta amb els filferros que tanquen les bosses de pa de motlle, un casc de guerrer representat en un didal, també vam veure un vestit fet a partir de cables, un quadre on estava brodada una carta d’amor cosida de baix a dalt… Totes les obres tenien un sentit, tant per l’autor com per nosaltres, molt interessant (i tu pensaves, quina paciència fer això!).

A tots ens va agradar l’exposició i en ho vam passar molt bé.

Quan vam acabar de veure totes les obres i de parlar una mica d’elles, vam escollir l’obra que més ens va agradar a cadascú i vam escriure les dades importants a la llibreta que portàvem.*

També vam fer una activitat amb cadires i fils on l’objectiu era saber i acceptar que tots som diferents.

Lucia L., Anna, Candela i Rut

*Algunes de les obres que vam triar:

– M’agraden totes les obres, però especialment:  ¿Yqué? 2014 de Fanny Galera (València, 1973). Fil de coure amb bany de plata. 60x12x12. Sobre la duresa de la vida i la capacitat de l’esser humà de refer-se. A mi m’ha transmès esforç i que a vegades un pes molt gran et cau a sobre i només penges d’un fil, però a vegades hi ha un “forat” on hi pots sortir i t’ho fa més fàcil. JOANA JORBA

– He escollit l’obra El Bordado (declaración de principios) de Carmen Marcos i Victòria Bahenà perquè és una de les meves obres preferides, quan he sabut que era un homenatge m’ha agradat encara més, aquesta obra té brodades moltes paraules en anglès, cada paraula d’un color (crec que com és tan acolorida fa que a la gent li agradi més, això és el que m’ha passat a mi). Aquest detall és una cosa que m’agrada de l’obra. M’agradaria veure més com aquestes.  RUT BARRIOS

– Rocío Garriga (Albacete 1984) Is there anybody in there? Una referència als bombardejos sostinguts que van tenir lloc a Londres durant la 2a guerra mundial. M’ha agradat molt perquè és bastant abstracte i explica bastant bé tot el que va passar, també m’agraden les formes de les peces, el significat i com queden posades. GISEL·LA SERRA

MADE IN. El mapa de les etiquetes

Novembre

La Vanesa i la Maria ens han demanat que portéssim les etiquetes de la nostra roba i avui hem dedicat la classe a investigar. La Maria ens ha ensenyat a la web Seampedia.com “la etiqueta obligatoria en la ropa” les diferents etiquetes i el seu contingut.

Després hem llegit la informació que porten les nostres etiquetes sobre la composició, el rentat, l’origen, la marca, la talla i el lloc on l’han fabricat. Al fer-ho ens hem fixat en el país d’on venia la peça de roba, tot i que no és obligatori posar el país de fabricació  a l’etiqueta. I hem decidit que les classificaríem pel lloc de la seva fabricació, el “Made in”, i les hem unit cosides per països.

(El pare de la Lucia L. fabrica tela per fer etiquetes, quina casualitat! Ens en portarà un tros).

Després entre tots hem fet un mapa del món per penjar les etiquetes.

Hem decidit que ho faríem amb unes xinxetes i un fil vermell que representi la sang i l’esforç que van fer les persones al fer aquest treball. Hem vist que la nostra roba no es fa al nostre territori, que es fa molt lluny, en altres països i en altres condicions, per exemple amb més pobresa i masclisme.

Podem canviar aquesta injustícia?

Joana J, Lucia V, Claudia D, Dani R, Hugo M

UN XIC DE TOT SOBRE EL TEXTIL. Qui fa la roba?

31 d’octubre

La darrera sessió vam estar parlant sobre la qualitat laboral en alguns països com la India, la Xina, l’Afganistan, etc…, la Vanesa i la Maria ens van ensenyar uns documentals que parlaven sobre les condicions laborals en les que s’havia fet la nostra roba.

Això ens va impactar perquè les condicions eren pèssimes i perquè mai havíem pensat que la nostra roba estigués tacada de sang.

Els documentals mostraven el masclisme que les dones patien a les fàbriques, les jornades laborals infinites per una mísera moneda, empreses multimilionàries buscant el lloc més barat possible sense tenir en compte les condicions laborals. Eren moltes les coses que mostraven.

El primer vídeo, “Xina blue”, relatava la vida d’una noia xinesa que feia texans. A aquesta noia li pagaven 5 cèntims de dolar cada 2 texans, cada texà li costava de fer 30 minuts.

Després vam veure un documental que parlava de com es tenyien les robes i vam veure que els manipulaven els tints treballaven amb condicions inhumanes i no cobraven quasi res.

Després vam veure un altre que comentava sobretot el masclisme laboral, (per exemple, que els homes tocaven les parts íntimes a les dones) i ens vam adonar que les dones eren treballadores i els homes tenien més poder a l’empresa.

Per últim vam veure un tràiler d’una pel·lícula que parlava de com es manifesten pacíficament els treballadors per voler implantar una llei perquè el seu sou fos millor i com la policia pegava als manifestants.

Ens va semblar molt interessant i molt injust que hi hagués unes condicions tan pèssimes en alguns països.

Després vam projectar el llençol de paraules i vam escriure a sobre més paraules que ens venien a la ment. Es va crear el silenci i moltes ganes de sortir a escriure paraules.

Dani, Edna i Hugo