La Vanesa i la Maria ens han demanat que portéssim les
etiquetes de la nostra roba i avui hem dedicat la classe a investigar. La Maria
ens ha ensenyat a la web Seampedia.com
“la etiqueta obligatoria en la ropa” les diferents etiquetes i el seu
contingut.
Després hem llegit la informació que porten les nostres
etiquetes sobre la composició, el rentat, l’origen, la marca, la talla i el
lloc on l’han fabricat. Al fer-ho ens hem fixat en el país d’on venia la peça
de roba, tot i que no és obligatori posar el país de fabricació a l’etiqueta. I hem decidit que les
classificaríem pel lloc de la seva fabricació, el “Made in”, i les hem unit cosides
per països.
(El pare de la Lucia L. fabrica tela per fer etiquetes, quina casualitat! Ens en portarà un tros).
Després entre tots hem fet un mapa del món per penjar les etiquetes.
Hem decidit que ho faríem amb unes xinxetes i un fil vermell
que representi la sang i l’esforç que van fer les persones al fer aquest
treball. Hem vist que la nostra roba no es fa al nostre territori, que es fa
molt lluny, en altres països i en altres condicions, per exemple amb més
pobresa i masclisme.
La darrera sessió vam estar parlant sobre la qualitat laboral en alguns països com la India, la Xina, l’Afganistan, etc…, la Vanesa i la Maria ens van ensenyar uns documentals que parlaven sobre les condicions laborals en les que s’havia fet la nostra roba.
Això ens va impactar perquè les condicions eren pèssimes i
perquè mai havíem pensat que la nostra roba estigués tacada de sang.
Els documentals mostraven el masclisme que les dones patien
a les fàbriques, les jornades laborals infinites per una mísera moneda,
empreses multimilionàries buscant el lloc més barat possible sense tenir en
compte les condicions laborals. Eren moltes les coses que mostraven.
El primer vídeo, “Xina blue”, relatava la vida d’una noia xinesa que feia texans. A aquesta noia li pagaven 5 cèntims de dolar cada 2 texans, cada texà li costava de fer 30 minuts.
Després vam veure un documental que parlava de com es tenyien les robes i vam veure que els manipulaven els tints treballaven amb condicions inhumanes i no cobraven quasi res.
Després vam veure un altre que comentava sobretot el masclisme laboral, (per exemple, que els homes tocaven les parts íntimes a les dones) i ens vam adonar que les dones eren treballadores i els homes tenien més poder a l’empresa.
Per últim vam veure un tràiler d’una pel·lícula que parlava de com es manifesten pacíficament els treballadors per voler implantar una llei perquè el seu sou fos millor i com la policia pegava als manifestants.
Ens va semblar molt interessant i molt injust que hi hagués unes condicions tan pèssimes en alguns països.
Després vam projectar el llençol de paraules i vam escriure a sobre més paraules que ens venien a la ment. Es va crear el silenci i moltes ganes de sortir a escriure paraules.
Vam començar la classe fent activitats en moviment i ens ho vam passar molt bé. Primer vam jugar a un joc que consistia en posar-nos per parelles i mentre un tenia els ulls tancats, l’altre l’havia de guiar per l’espai. Després vam fer el mateix però unint-nos amb un fil agafat per la punta, un guiava a través del fil i l’altre havia d’anar amb els ulls tancats. I després canviàvem de parella. Una altra activitat consistia en fer grups i lligar-nos fent una forma units amb fils. A la forma li havíem de posar un nom. També vam fer escultures amb el company.
Vam acabar de brodar totes les paraules. Després sobre un
llençol blanc vam escampar les nostres paraules cosides, les vam ordenar com
ens va semblar que es relacionaven millor i les vam cosir al llençol.
Candela i Erika
Un altre dia, cadascú va pensar i escriure una frase amb una de les paraules del llençol
Les artistes van entrar per la porta amb una capsa i una bossa. Tots ens vam preguntar què hi havia. Van treure teles de colors i un costurer amb molts fils i agulles.
Havíem de cosir a un tros de tela una paraula de les que
havíem escrit l’anterior setmana a la pissarra. Primer calia tallar un tros de
roba i dibuixar la paraula, després enfilar una agulla, fer un nus al fil i
començar a brodar la paraula.
Alguns hem aprés a cosir i d’altres ja en sabien una mica. Ha
sigut molt divertit.
Algunes de les paraules triades han sigut: MODA, DONES, VIDA/LIFE, PASSAT, FILS, DEBAT, MONEY/DINERS, ÀVIA, ESFORÇ, DIFERENT, WORK, LIVE, RECORDS, DISSENY, TELA….
Oihane, Abril, Lucia i Gisel·la
Ha estat molt interessant observar com després del neguit per no saber enfilar una agulla o com començar a cosir, s’han anat relaxant i han començat a conversar de mil coses personals al voltant de la taula, sense deixar de cosir. Mercè.
Ahir estàvem molt nerviosos per conèixer les artistes i vam estar parlant de com volíem que fossin i com ens agradaria que fos aquest projecte. Avui ja són aquí. Seiem en rotllana per fer les presentacions.
La Vanesa és de Lugo, ha treballat amb el tèxtil, fent roba
i altres coses. La Maria és de Barcelona i ens fa una pregunta: Cosir és cosa
de dones? La mare, l’àvia,…
Qui del nostre entorn té relació amb el tèxtil?
L’àvia de la Lucia feia vestits de núvia a casa i al taller. A l’àvia de la Clàudia li agrada cosir i a ella també i fa mitja, ganxet i cus a màquina. La tieta de l’Abril li fa vestits i samarretes i ella va aprendre a cosir amb la màquina i fer mitja. A l’àvia de la Joana li agrada, però cus més la mare. A la Gisel·la de petita li agradava dissenyar roba i omplia llibretes, feia vestits i costura, però ara està més pels dissenys. Una àvia de la Lucia arregla roba i l’altra fa mitja i ganxet. A la Lizzy de petita li agradava cosir i dissenyar roba, però ara no, s’ha cansat i prefereix dissenyar anuncis. A la Lucia una veïna li fa coses de mitja i ganxet. L’àvia del Dani fa ganxet o punt (no sap la diferència) i per Nadal li fa bufandes. L’àvia de la Clàudia cus i de petita feia vestits amb ella per les nines. La Natàlia, quan era petita, l’àvia cosia fundes de coixí i feia ganxet. L’Hugo ens explica que la mare, el pare i l’àvia saben el suficient per arreglar roba, posar parxes, fer vores… A l’Edna li agrada fer polseres amb fils. Altres van cosir a l’escola fent murals brodats. Les profes també tenen molts records familiars relacionats amb el tèxtil.
Comencem una conversa sobre modistes i sastres, les grans
marques, els diners, el consum, la publicitat, reutilitzar la roba d’altres,
poder triar la roba que porten…
Llavors la Vanesa i la Maria ens passen fragments d’un documental sobre els inicis de Zara, empresa on treballava la mare de la Vanesa a Galícia.
L’Abril ens ho resumeix: “La gent es va quedar sense treball perquè les grans empreses volien que tota la gent treballés només per a ells, però quan les grans empreses van tenir màquines automàtiques (o enviaven la confecció a la Xina) els van dir que havien de marxar perquè no els necessitaven. Tots els tallers es van quedar sense feina i amb molts deutes.”
Arriben les
reflexions:
-Hi ha
persones darrera la roba que portem?
-Només hi ha
màquines, és absurd que hi hagi persones.
-La meva
tieta em diu que la roba feta a mà és millor.
-Cal tela,
persones que s’organitzin, transport… però la producció marxa a la Xina.
-Als
empresaris els importa els diners no la gent pobre.
-Treballa
tothom o els pobres?
-Hi ha dos
tipus d’empresaris…
……
Per acabar,
tothom escriu a la pissarra una paraula que ens resumeixi el que hem parlat.
Hola, som el grup d’alumnes de 1r d’ESO de l’institut Doctor
Puigvert que estem fent Creadors en Residència.
Nosaltres portem molt poc temps a l’institut i ens està
semblant una molt bona experiència. Tenim ganes de conèixer les artistes que
vindran a treballar amb nosaltres per fer una obra en comú.
En general, les coses que més ens agraden són: dibuixar,
veure Netflix, ballar, escoltar música i dormir.
Ens agradaria que aquest projecte fos creatiu, divertit i interessant i volem aprendre coses noves.
