Quan sortim de l’institut… s’encenen llums

Molta gent ens ha preguntat com ha començat aquesta obra. I com totes les obres, té una història.

Un bon dia vam conèixer el Marc Villanueva. No sabiem qui era. Tot era nou per a nosaltres. Ens va fer escriure en un paper el que haviem pensat d’ell la primera vegada que el vam veure. També ens va ensenyar uns llibres i revistes molt estranyes.

Ha estat una experiència estranya, creativa, interessant i divertida alhora. També ha estat una experiència molt nova per a nosaltres, ja que molts relacionàvem el teatre únicament amb aprendre’s un guió i interpretar un paper. Mica en mica ens hem anat adonant que hi ha altres maneres d’estar damunt d’un escenari.

Hem jugat amb objectes, hem convertit patates i gots en personatges. Ens hem ficat dins dels nostres videojocs preferits i hi hem treballat. Hem après a manipular sons. Hem ballat. Hem escrit guions i històries en grup. Hem après la tècnica del Verbatim. Hem entrevistat a treballadores i treballadors. Hem construït edificis amb caixes de cartró…

Hem anat experimentant amb diferents tècniques que no coneixíem. Mai sabíem què faríem a la propera sessió. Així ha estat el nostre procés creatiu.

Tot això ens ha fet veure el teatre des d’una altra perspectiva. No ens ho esperàvem. Al principi no teniem res planejat, però poc a poc ens hem adonat que estàvem fent teatre. Al final ens hem trobat damunt d’un escenari, amb focus, amb públic, i amb aplaudiments.

Sara, Ninna, Armand, Lara, Berta, Mar, Mario, Valèria, Ona, Iker, Tadeo, Nisha, Muhammad, Maxi i Ziyu.