Dimarts 4 de juny, diem adéu a l’Anna, no volem ja que ha sigut un any ple d’emocions, gràcies a l’Anna , encara que hagi costat, hem après a ser un equip ple de confiança, aquest any en el nostre grup hi ha hagut rialles, mals rotllos, llàgrimes i molts més sentiments que no es poden descriure, hem fet coses fantàstiques amb les que ens hem divertit moltíssim, ja sigui en grup o individualment, els passis de l’obra van sortir més bé del que m’esperava, ens ho vam passar genial, sobretot abans del segon i tercer pase on l’Anna ens va posar musica i vam tenir que corre per tot l’espai. Al començament l’Anna no podia fer classe fins que no passessin deu o vint minuts, ja que no callavem, fins que un dia va venir ens va donar un paper i va dir-nos que teniem deu minuts per escriure el primer que ens passes pel cap, i a partir d’aquell dia vam començar a fer el nostre diàleg per a la funció.
“Adeu no significa sempre un final, a vegades significa un fins després”
Mireia Serrano