Quan no estiguem junts no sera el mateix

Per mi residencia a sigut  un lloc on em pogut aprendre a valorar nos  a nosaltres mateixos al grup. Em  fet diferents activitats  cadascú a tingut la seva preferida. Jo he sigut una persona molt vergonyosa  i tímida a partir de ara ja no perquè amb vergonya no aconsegueixes res .

Ara amb aquesta optativa crec que ens a ajudat  ajuntar els dos 3r que des de que el principi de curs sempre ens haviem portat malament.

Gracies Anna per tot lo que es fet per nosaltres, el dia de la obra sobretot abans de començar la funció i tot …. sempre ens pots vindrà visitar

NEREA

 

2004

En estos nueve meses con la Anna, he aprendido mucho: a ser mas expresivo, a tener menos vergüenza, etc… Es una experiencia que sin duda volveria a repertir, con Anna  y con mis compañeros, me lo he pasado muy bien hasta el dia de la obra donde acaba todo. Hicimos 3 pases en un dia y en todos empece nervioso y acabe muy satisfecho y contento de como nos salio a todos nosotros, desde que salimos con las sillas en la cabeza hasta lo ultimo donde tocabamos flauta mal. Fue algo increible esta experiencia que sin duda volveria a repetir.

JULIÁN

EL TEMPS QUE EM PASSAT JUNTS

MARC

Durant tot aquest curs hem anat fent l’optativa de residència amb l’ajuda d’una gran artista que s’anomena Anna Serrano.

L’ Anna Serrano ens a ajudat a desenvolupar el nostre talent com a artistes i ens a ajudat a crear una obra espectacular anomenada ” A VECES ME DAN GANAS DE SOLTARLO TODO EN ESTE PAPEL”.

Des de el principi la meva idea sobre aquesta optativa  era que durant aquestes dues hores jo podía  treure la meva part artística i tenir llibertat per deixar els meus sentiments o sensacions en aquella aula.

Gràcies a l’Anna Serrano les meves idees s’han desenvolupat i he après nous conceptes i moltes coses.

Una de les coses que he après es que no totes les obres son tretes a traves d’un llibre sinó que també pot ser treta  a traves de situacions personals i que no fa falta intepretar a un personatge d’un llibre sinó que pots fer una obra a interpretant-te a tu mateix.

Una altre de les coses que he après es que qualsevol lloc es bo per desenvolupar la nostre obra.

I una de les coses que ha aconseguit
l’Anna es que tothom ens sentim artistes i ens a unit com a un equip d’artistes.

Gràcies Anna per les teves ensenyances.

El temps que estiguem junts

El dimecres 22 de maig vam anar a veure una obra de teatre fora de l’horari escolar amb acompanyament de mares i professores/ors.

La obra es titulava ” El temps que estiguem junts”  de la Kompanyia Lliure.

Vam tenir dificultats per entendre-la  però igualment ens va agradar.

Els actors treballaven molt bé perquè tenien la capacitat de canviar d’emocions en poc temps  a la perfecció.

I així comença l espectacle…

El temps que estiguem junts

serà diferent

perquè serà nostre

i sencer

i obert

tot serà possible

tot serà probable…

Quines paraules més boniques!!!!

https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/tots-els-espectacles/el-temps-que-estiguem-junts

 

 

I la ceba per a què?

A una de les escenes que interpretem a la nostra obra final titulada ” A veces me dan ganas de soltarlo todo en este papel” hem d aconseguir plorar mentres alguns de nosaltres llegirem mostres d escriptura automàtica  fetes al moment i  també cantar així que estem fent provatures amb  ceba…

Tot un repte…a veure què surt!

 

 

ANEM A LA BECKETT A VEURE: THIS IS REAL LOVE

Aquell dia per la nit vam anar a veure una obra de teatre de l’Anna Serrano la nostra artista . Ens van acompanyar professors i families. Vam entrar i es van donar indicacions una de elles era que era un espectacle sense poder seure, estar tota l’obra de peu i seguint les indicacions que deien els actors.

 

 

 

 

 

                                                     CRÍTICA ” THIS IS REAL LOVE”

TIME OUT BARCELONA

“Llavors Elena i Max han trencat de veritat?” Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són / eren parella i formen part de Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartida per dos espectadors a la sortida de la Beckett es troba la fortalesa i la debilitat de ‘This is real love’, el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denúncia. En aquest cas, la instrumentalització per part del capitalisme de la necessitat de ser estimat, apreciat i reconegut. Amor és poder.

El discurs és molt potent i crític, però es dilueix en part al gran aparell d’accions concentrades en el lacti espai ‘sixty’ què els serveix d’escenari multifuncional. Una oferta reflexiva tan aclaparadora per la seva energia guerrillera -amb el desvergonyiment mestís d’un vídeo-clip de Rosalía- com frenada per la seva militància pop i la seva tendència al colegueo. I malgrat les seves imperfeccions, no hi ha res tan alliberador de passar per una experiència teatral passada pel seu filtre. Com a mínim cal aplaudir el seu inconformisme, la seva capacitat de reinventar-se i la gosadia d’allunyar sempre del que s’esperava.

EL PERIÓDICO

Què reflex de l’amor ens retorna una societat mercantilitzada i espectacularitzada? La pregunta no és poca cosa, i se la formula el jove Col·lectiu VVAA  en el seu últim espectacle, ‘This is real love’ , a la Sala Beckett fins al 10 de març. La seva joventut tampoc és un detall menor, perquè en la seva gosadia i pràctica crítica van a l’essència dels tics i Tocs contemporanis, s’acoblen amb frescor sentiments i algoritmes, egos i ‘likes’, i ens adverteixen des del púlpit de la no tan curiosa similitud entre matrimoni i patrimoni.

Alerta, la travessia requereix instruccions. En accedir a la blancor asèptica de l’espai dissenyat per  Marc Salicrú vam descobrir que no hi ha butaques, que el públic circula i actua -mòbil en mà- com massa no sempre crítica. I tranquils, que no es tracta d’una d’aquestes marcianades pensades per a museus -encara que es busqui l’ancoratge en mestres de la performance com Marina Abramović i Ulay-, aquí també hi ha història d’amor, la de  Elena Martín i Max Grosse Majench , protagonistes i exparella, segons ens expliquen, que han decidit regalar al públic l’espectacle de la seva ruptura.

Persona-personatge, punt de fuga principal d’una espiral de materials en la que giren sense complexos la retòrica nímia de les TED Talks – Sofia Gallarate  com xerraire supremacia amb la pornografia emocional del reallity disfressat de concurs televisiu. La música en directe esquinça el ventall des del trap i reggaetón fins al pop més triunfito. Encara queda lloc per a empalagarse de metafísica astral, i per coreografies ritualitzades per una secta ‘new age’, pregàries a la santíssima trinitat dels nostres dies: ego, amor i capital.

 

 

MARC GARÍ

LA MEVA CRÍTICA

This is real love protagonitzada per  Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata em va semblar una obra diferent a totes les obres que he vist.

Les meves expectatives sobre les obres de teatre són obres inspirades en un llibre o una història. En canvi this is real love es una obra que es basa en diferents temes que d’una manera molt reivindicativa ens fa pensar.

En el moment de la obra no vaig entendre molta cosa però després vaig començar a captar conceptes.

MIREIA SERRANO

LA MEVA CRÍTICA

This is real love em va semblar una obra bastant diferent, però em va agradar bastant perquè no és com les altres, o sigui no es tan “avorrida” sino que és més divertida, aquesta obra em feia pensar i comprendre el que passava en aquell moment.

ABDELMOGHIT EL BOUYOUSFI

LA MEVA CRÍTICA

This is real love va ser una obra molt interessat i diferent que les normals.

 

       

 

Diferents idiomes

Aquell dia l’Anna ens va preguntar quins idiomes parlem cadascú ; en la nostra classe hi han fins 10 idiomes. Ens va fer seure a tots en línia en un determinat  un  ordre perquè les llengües estiguin barrejades, perquè fessis com una mena de conferencia d’idiomes. Haviem d’explicar un dia del institut, en el nostre idioma.

 

Primers Assajos

L’ultima sessió vam començar a assajar tot allò que farem a l’obra fent servir els exercicis i activitats que em estat fent al llarg del curs.

Hem fet un banc de peixos però canviant una mica perquè aquesta vegada portàvem cadires a dalt del cap per desprès fer les servir per seure en fila i fer la següent activitat.

COR I CORIFEU

En aquesta sessió vam a agafar parts de diferents texts que vam escriure nosaltres i els vam representar en dos grups.  Cada grup tenia diferents parts per representar amb un corifeu.

L’Anna va  ajuntar diferents frases de la nostra escriptura automàtica i vam memoritzar -les  amb diferents tons de veu i moviments. La dicció, l’entonació, la respiració són importants per poder fer una bona interpretació

 

La Claudia va fer de corifeu per tot el grup, utilitzant moviments senyalitzant: velocitat, intensitat, pauses, respiracions.

Aquest recurs l’utilitzarem pel nostre espectacle final.

Visionant Espectacles

Aquest dia l’Anna ens va posar vídeos d’espectacles que ha dirigit ella, on van actuar companys seu. Per veure quin seria el concepte del teatre no convencional i com seria mes o menys l’espectacle que nosaltres farem als final.

Es important i s’aprèn molt veient actuar actors professionals.