24 d’abril de 2020
Fa uns dies, vam canviar el dia de trobada amb el grup de Residents. Ja no és dijous a les 10:30, ja no és a l’Institut. Des de l’Institut ens han emplaçat, aprofitant l’hora de Plàstica a trobar-nos els divendres a les 12:00h. Els ànims estan decaient, que si deures, que si ja no aguantem més a casa i pensem que la videotrucada ha de servir també per animar-nos. I si apareixem a la reunió amb alguna cosa estranya?
Ja estem connectades, som poques però ens fem uns riures amb les perruques i els pentinats extravagants. Ens expliquem com estem i acordem que ens organitzarem via WhatsApp.
Fins a la propera vídeoreunió, ens anem enviant missatges per WhatsApp, compartim penes i alegries, ens recomanem pelis/sèries i fem una votació per decidir que treballarem a la propera trobada.
8 de maig 2020
El resultat de la votació és clar, surt per unanimitat, treballar la cançó “ la sexualitat que vull/ la sexualitat que no vull”.
Ens saludem, alguna persona ja avisat que no té WIFI per connectar-se, altres es van connectant de manera escalona i hi ha una personeta que confessa no haver fet cas del despertador. Diem “Hola” a Alba, que s’incorpora a les converses com a profe en pràctiques.
Per escalfar motors, comencem la sessió, dialogant sobre la següent pregunta: és necessari parlar a l’Institut sobre sexualitat? En general tothom pensa que és important i que s’ha de parlar sense tabús i des d’una perspectiva més àmplia que la reproducció i la prevenció de malalties o l’embaràs…
“ Creiem que és super important parlar d’aquests temes, però abans, ja en primària. I no només parlar de l’aparell reproductor, la sexualitat és molt més que això”.
“S’ha de parlar també de porno, al final hi ha moltes persones que ho miren, perquè és super fàcil a Internet, hi ha mil anuncis… el que es veu al porno no sempre és bo… s’ha de parlar per poder distingir…”
“Algunes persones tenim complicat parlar de sexualitat a casa, per això, creiem que és important que a l’Institut es pugi parlar amb normalitat, sense tabú”.
Amb aquestes conclusions passem a llegir els textos que han treballat aquestes setmanes confinades. Encara té format d’escrit, no de cançó. Parlem de si compartim el missatge, les paraules que han escrit els companys i les companyes i del ritme que ens imaginem.
Ràpidament ens conviden a escoltar aquesta cançó, diuen que està molt de moda a l’hora de publicar memes.
Aquí s’obre un altre tema, també present al projecte d’en Residència, el racisme. Els hi preguntem d’on surt aquest vídeo, per què el títol és “Negros bailando con ataud en funeral”, què sabem de les cerimònies d’acomiadament de les persones mortes en altres cultures, de com un vídeo necessita un context per no ridiculitzar a persones de contextos culturals diferents al nostre… Míriam ens porta a New Orleans, ens parla del Jazz, i com la música forma part de la cerimònia per acomiadar i celebrar la vida de la persona que s’ha mort. La cerimònia combina elements de les cerimònies africanes, franceses i nord-americans. La part de música amb la banda i l gent ballant, no és el focus central de la cerimònia, per això és tant important llegir en context les imatges, com el fragment que es mostra en aquest vídeo-meme.
Escoltem una altra cançó, Skechers
Ens quedem només al ritme i el to de la cançó. Avui no entrarem a analitzar la lletra. Ens fem molts riures intentant imitar el to de la cançó i fent-ho amb la nostra lletra. Voleu provar? La sexualitat que vull…
Ens acomiaden del grup, explicant que continuarem les comunicacions via del WhatsApp, perquè està funcionant. Durant aquesta setmana rebran missatges individualitzats enviant amb propostes. Se’ns tira el temps a sobre i necessitem avançar en continguts.
Què bé aquest espai, què bé poder riure plegades i evadir-os durant aquesta horeta del tema coronavirus. Meravella!
Moltes gràcies a totxs! Sou fantasia!