Aquestes setmanes hem avançat amb l’Oriol en un procés que ens ha convidat a explorar-nos a nosaltres mateixos a través del cos, la paraula i la performance. Hem passat de jocs inicials per trencar el gel a sessions més profundes on la dramatúrgia s’ha convertit en eina per donar forma a records i emocions col·lectives.
Durant aquestes sessions hem fet petites representacions que han estat clau per vèncer la timidesa i connectar com a grup. Vam començar imitant peixos, tots seguint un guia que canviava contínuament creant un flux col·lectiu ple d’energia. Després vam interpretar fragments de «Yo soy», donant veu a identitats properes i intenses. Finalment, vam ballar com si fóssim en una pista de ball, deixant-nos endur pel ritme i l’espontaneïtat per ocupar l’espai sense inhibicions. Aquestes accions ens han ajudat a unir peces en una proposta més cohesionada, jugant amb espais de l’institut com a escenaris vius i pensant en possibles presentacions públiques.
Aquest període ens ha ensenyat que la creació és un diàleg obert, on l’error és part del camí i la col·laboració genera quelcom únic. De cara al final de curs, estem il·lusionats per continuar teixint aquesta història col·lectiva amb l’Oriol, preparant-nos per compartir-la amb la resta del centre, amics i familiars.