Assajant la representació

Després de molt de temps de treball, experimentació i descobertes, ja hem creat la representació del nostre projecte d’EN RESiDÈNCiA. Ha estat un moment molt especial, perquè ha posat en joc tot allò que hem anat construint al llarg del procés: idees, gestos, decisions, dubtes, proves i complicitats.

Ara, però, el projecte no s’atura. En aquests dies estem assajant la representació, revisant-ne els detalls i buscant com fer-la créixer encara més. Tornem sobre el que ja hem mostrat per afinar ritmes, seqüències, transicions i presències, amb la voluntat que cada part tingui més protagonisme, sentit i força.

Aquests moments d’assaig ens permet mirar la proposta amb una altra distància, de mostrar-la, de poder detectar allò que funciona millor, allò que cal ajustar i allò que encara pot sorprendre’ns. És una fase molt rica, perquè converteix la repetició en aprenentatge i fa visible que una obra no acaba quan es presenta, sinó que continua evolucionant.

També és un bon moment per valorar el recorregut fet fins aquí. L’alumnat està participant amb més consciència del procés, prenent decisions i assumint un paper actiu en la construcció col·lectiva de la peça. Aquesta implicació és una de les grans fortaleses del projecte, perquè dona sentit al treball compartit i reforça el vincle entre el centre i creació artística.

Seguim, doncs, assajant, ajustant i descobrint. Amb cada prova, la representació guanya precisió, intensitat i vida pròpia, i el projecte d’EN RESiDÈNCiA continua obrint espais de creació, reflexió i aprenentatge.

Teixint històries

Aquestes setmanes hem avançat amb l’Oriol en un procés que ens ha convidat a explorar-nos a nosaltres mateixos a través del cos, la paraula i la performance. Hem passat de jocs inicials per trencar el gel a sessions més profundes on la dramatúrgia s’ha convertit en eina per donar forma a records i emocions col·lectives.

Durant aquestes sessions hem fet petites representacions que han estat clau per vèncer la timidesa i connectar com a grup. Vam començar imitant peixos, tots seguint un guia que canviava contínuament creant un flux col·lectiu ple d’energia. Després vam interpretar fragments de «Yo soy», donant veu a identitats properes i intenses. Finalment, vam ballar com si fóssim en una pista de ball, deixant-nos endur pel ritme i l’espontaneïtat per ocupar l’espai sense inhibicions. Aquestes accions ens han ajudat a unir peces en una proposta més cohesionada, jugant amb espais de l’institut com a escenaris vius i pensant en possibles presentacions públiques.

Aquest període ens ha ensenyat que la creació és un diàleg obert, on l’error és part del camí i la col·laboració genera quelcom únic. De cara al final de curs, estem il·lusionats per continuar teixint aquesta història col·lectiva amb l’Oriol, preparant-nos per compartir-la amb la resta del centre, amics i familiars.

Donem la benvinguda a l’Oriol Morales al Barri Besòs

Este curs la Residència a l’Institut Barri Besòs inicia una nova etapa: en Pablo Macho ens ha deixat i el relleu com a artista resident l’ha agafat l’Oriol Morales.

Durant els darrers mesos, en Pablo Macho ha acompanyat el grup en un procés de creació que ha combinat mirada crítica, humor i molta escolta cap a l’alumnat. Hem posat a prova idees i hem descobert noves maneres d’explicar-nos el que passa dins i fora de les aules. El seu pas per l’INS Barri Besòs deixa una petjada important en la manera de mirar el centre i en la confiança creativa del grup.

Amb l’arribada de l’Oriol Morales, el projecte EN RESiDÈNCiA continua però pren un nou gir amb preguntes, metodologies i referents diferents.

L’Oriol ve d’un treball vinculat a les arts vives, la performance i els contextos educatius i això obre la porta a seguir experimentant amb el cos, l’espai i la narració del que som com a grup. A partir d’ara, començarem a construir plegats un nou univers compartit.

Un desembre ple de preguntes, descobertes i complicitats

Aquest desembre ha estat un mes clau per al nostre procés EN RESiDÈNCiA. Després de setmanes d’experimentar, provar i equivocar-nos sense por, hem començat a veure com algunes intuïcions es transformen en idees més clares i compartides pel grup.

Amb en Pablo Macho hem continuat explorant maneres diferents de mirar allò que ens envolta: l’institut, els passadissos, els sons i la música, així com també les nostres pròpies històries. De vegades això ha volgut dir sortir de la nostra zona de confort, provar llenguatges que no havíem utilitzat mai o acceptar que el procés de creació no sempre té una direcció evident des del primer dia.

A les sessions d’aquest mes hem combinat moments de joc i experimentació amb estones de conversa més tranquil·la, on hem posat paraules i emocions al que estem fent i al que volem aconseguir. Hem après que la creació artística no és només “fer una obra”, sinó també observar, fer-nos preguntes i escoltar les aportacions dels altres.

Tancar el trimestre amb EN RESiDÈNCiA vol dir mirar enrere i adonar-nos que, des del setembre hem conegut una manera diferent de treballar i aprendre plegats d’una altra manera: més cooperativa, més oberta i més atenta al procés que al resultat immediat.

De cara al gener, ens espera el repte de començar a donar forma més definida al projecte: decidir quines línies volem seguir, com les compartirem amb la resta de l’institut i de quina manera volem que aquesta experiència deixi una petjada al nostre centre. Continuarem investigant, discutint i fent proves, amb la idea que la presentació final sigui el reflex d’aquest camí compartit entre alumnat, artista i professorat.

Activitats del mes d’octubre amb l’alumnat de 4t d’ESO – Arts escèniques

Durant el mes d’octubre, l’alumnat de 4t d’ESO de la matèria d’Arts escèniques ha iniciat amb entusiasme el procés de creació conjuntament amb Pablo Macho Otero, artista resident del programa EN RESiDÈNCiA. Ha estat un mes intens i ple de descobriments, en què hem començat a construir les bases del nostre projecte artístic col·lectiu.

Les primeres sessions es van centrar en conèixer l’artista i el grup, generar confiança i crear un clima de treball obert i col·laboratiu. A través de jocs teatrals, exercicis de concentració i improvisació, l’alumnat va començar a prendre consciència del seu cos, de l’espai i del grup com a eina escènica. Aquestes dinàmiques van permetre trencar la timidesa i descobrir el plaer d’expressar-se davant dels altres.

Un dels eixos de treball d’aquestes setmanes ha estat l’exploració de l’espai de l’institut com a possible escenari. Els i les alumnes, guiats per Pablo, han recorregut diferents racons del centre per observar-los des d’una mirada artística amb possibilitats narratives i poètiques. Aquesta activitat ha ajudat a connectar l’art amb l’entorn quotidià, un dels objectius principals del programa EN RESiDÈNCiA.

Tanmateix, mitjançant exercicis corporals i de respiració, hem començat a treballar la presència escènica, la gestualitat i la relació entre moviment i emoció. L’alumnat ha descobert que el cos pot comunicar molt més enllà de les paraules i que, a l’escenari, cada acció té significat.

Les sessions també han inclòs moments de diàleg i reflexió sobre què vol dir “crear”, què és per a ells “fer teatre” i quins temes els agradaria explorar. Aquestes converses han servit per detectar interessos comuns i començar a imaginar cap a on pot evolucionar el projecte de creació que ens acompanyarà durant el curs.

Per tancar el mes, cada alumne o petit grup va presentar una petita acció escènica basada en un record, una emoció o una imatge personal. Aquestes primeres mostres han estat espais de llibertat i experimentació, on la creativitat ha tingut tot el protagonisme.

Ha estat un inici de curs vibrant i ple d’energia! El grup de 4t d’ESO ha començat a descobrir el teatre com a llenguatge propi, i la col·laboració amb Pablo Macho Otero promet un viatge artístic ple de reptes, aprenentatges i emocions compartides.