Després de molt de temps de treball, experimentació i descobertes, ja hem creat la representació del nostre projecte d’EN RESiDÈNCiA. Ha estat un moment molt especial, perquè ha posat en joc tot allò que hem anat construint al llarg del procés: idees, gestos, decisions, dubtes, proves i complicitats.
Ara, però, el projecte no s’atura. En aquests dies estem assajant la representació, revisant-ne els detalls i buscant com fer-la créixer encara més. Tornem sobre el que ja hem mostrat per afinar ritmes, seqüències, transicions i presències, amb la voluntat que cada part tingui més protagonisme, sentit i força.
Aquests moments d’assaig ens permet mirar la proposta amb una altra distància, de mostrar-la, de poder detectar allò que funciona millor, allò que cal ajustar i allò que encara pot sorprendre’ns. És una fase molt rica, perquè converteix la repetició en aprenentatge i fa visible que una obra no acaba quan es presenta, sinó que continua evolucionant.
També és un bon moment per valorar el recorregut fet fins aquí. L’alumnat està participant amb més consciència del procés, prenent decisions i assumint un paper actiu en la construcció col·lectiva de la peça. Aquesta implicació és una de les grans fortaleses del projecte, perquè dona sentit al treball compartit i reforça el vincle entre el centre i creació artística.
Seguim, doncs, assajant, ajustant i descobrint. Amb cada prova, la representació guanya precisió, intensitat i vida pròpia, i el projecte d’EN RESiDÈNCiA continua obrint espais de creació, reflexió i aprenentatge.
