Compartim fotografies de la peça final, tal i com va quedar exposada a La Capella.
El que més ens ha sorprès de la presentació ha estat que vingués tantíssima gent i que les persones s’interessessin per la nostra exposició. Ens vam sentir nerviosos i contents alhora. Ho vam comparti l’últim dia de classe, en què vam fer un picapica i la Laia va portar un fanzine per cadascú de nosaltres. També recordàvem especialment el dia que vam poder visitar el taller de la Laia.
Presentació final del projecte expositiu al vestíbul de La Capella.
Una gran jornada d’emocions!
Hola, Bona tarda!
Benvinguts i benvingudes,
Som un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut manuel Carrasco i Formiguera, ubicat al barri de Torrellobeta-Vilapicina.
Durant aquest curs hem estat treballant amb l’artista Laia Moretó, que ha vingut cada setmana a treballar amb nosaltres. El nostre grup està format per 16 alumnes, tots tenim la mateixa edat i vivim al mateix barri, però alhora som molt diferents entre nosaltres.
Ens fa molta il·lusió la vostra presència. A continuació, entre totes, us explicarem com ha sigut aquest procés.
Aquesta exposició l’hem anomenat Vidres/Vides. Aquest joc de paraules va sorgir en el moment que ens vam adonar que tot el treball del curs estava relacionat amb el vidre, que és el material amb què treballa la nostra artista, i alhora també amb el treball interior i de conèixer-nos a nosaltres mateixos.
Des del primer treball [les rajoles de vidre], en què portàvem objectes personals, vam estar tractant sobre nosaltres, eren objectes importants i que explicaven un moment significatiu de la nostra vida. Cada peça de vidre reflecteix una petita part de cadascú.
També amb aquesta peça [les balances] vam fer una metàfora sobre el pes de les nostres emocions, fent servir el vidre altra vegada.
La semblança que tenen les emocions i aquests moments importants amb el vidre és que: poden ser molt bonics, son fràgils i alhora resistents, moldejables i que t’hi has de fixar per apreciar-los.
Com podeu veure, la nostra obra està composada principalment per les rajoles de cristall amb un relleu d’un objecte. Cada objecte explica alguna cosa de nosaltres: un moment, una persona, un record… La majoria dels objectes són molt personals especials per nosaltres i són de tot tipus com podeu veure (pulseres, perfums, medalles, clauers…)
Com es pot veure, tots els blocs estan separats i fragmentats a la paret. Es podria dir que aquests maons són una representació dels records de com moltes vegades poden ser difosos i fràgils i com es poden perdre fàcilment entre la resta de pensament (com si la paret fos la immensitat del nostre cap).
A més també està format per records reals de tot el grup, que ha plasmat amb molts dels seus objectes a aquestes peces, com una forma de preservar les memòries i, d’alguna manera, col·leccionar-les conjuntament.
En la segona peça, els vidres són blocs arrodonits i situats sobre els dos extrems de la balança. Uns blocs estan trencats i pesen més i de l’altre costat tot el contrari. Podrien ser els records positius i els negatius, com uns pesen més que els altres, potser fent referència a com moltes vegades tenim més en compte els aspectes negatius propis que aspectes positius. Amb aquesta peça volíem posar l’atenció en el fet de considerar les coses bones.
Finalment, hem recollit una altra dimensió d’aquest treball en dos fanzines, amb fotografies, textos, mentre l’obra estava prenent forma.
Us explicarem el procés per extreure la forma dels objectes a través dels motlles al llarg de diverses sessions. Aquells dies vam protegir la taula i vam posar quatre fustes en forma de quadrat. Vam preparar l’alginat i ho vam barrejar tot en un recipient fins que la barreja fos perfecta. Vam posar la barreja a la forma quadrada i a dins els nostres objectes importants.
Ho deixavem assecar durant uns 5 o 10 minuts i després tallàvem l’alginat amb tisores o amb les mans. Llavors aconseguíem la forma del nostre objecte. Un cop teníem aquestes formes ja vam poder fer els vidres, que la Laia ha cuit al seu taller.
Juntament amb la part més física vam estar parlant de la metàfora i en el sentit que podien tenir les nostres peces. Per fer-ho vam veure i analitzar obres d’altres artistes que treballen a partir de la metàfora i les emocions. Això ens va ajudar a comprendre millor que amb l’art es poden expressar idees, sentiments, emocions, records…
Ara us explicarem alguns moments del procés que considerem especials o importants.
Un dia, en lloc de fer classe normal vam sortir del centre i vam anar a TorreLlobeta, a una espècie de teatre. Va ser una classe molt més dinàmica, en què vam estar parlant d’emocions i del què era la metàfora. Vam enllaçar emocions amb conceptes i vam connectar i compartir records, vivències i fent exercicis de reflexionar i mirar cap endins. Va ser una sessió especial, molt més emocional.
Jo recordo els primers motlles que vam fer els primers dies que vam conèixer la Laia. Els vam fer amb fusta i posant els nostres objectes dins dels motlles d’alginat. Després ho deixàvem assecar i al treure els objectes es guardava la forma perfectament. Era com deixar el record del nostre objecte en el motlle i aquest record quedaria posat al vidre.
Otro día que yo recuerdo: Un día estábamos en clase y la Laia trajo cristales para romper. Salimos al patio y pusimos los cristales encima de un papel y con cinta para saber donde golpearlos con el martillo y para que no se separara mucho cuando lo rompiéramos. Me gustó la sensación de golpear el cristal, de sentir que se rompía.
Después, la Laia tenia un adhesivo especial que funciona con la luz del sol y con unos guantes y mucho cuidado empezamos a pegarlo y después lo dejamos al sol para que se pegara. Las grietas parecían como de un terremoto.
Per mi un dia especial va ser quan vam anar al taller de la Laia a Joanic. El que vam veure van ser les màquines que utilitza per fer els vidres i els forns. Em va sorprendre tota la maquinària. Aquell mateix dia vam fer una activitat agafant textures pel carrer. També vam moldejar uns bastons de vidre i jo vaig intentar fer un quadrat i deixar les marques al vidre.
Vam veure una peça de cristall que havia fet la Laia que eren unes mans i que semblava el pes de la vida.
El moment que més em va agradar va ser quan vam fer els motlles i vaig posar la cadena del meu pare que em feia molta il·lusió. A part que va quedar molt bé, després vam mirar què passava amb el vidre quan hi passava la llum a través i vam estar provant amb unes llanternes.
Els fanzines són dos llibres que expliquen part de l’obra. Hi ha imatges dels vidres però també les nostres veus: frases de records, pensaments, pors, emocions.
Volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que han fet possible aquest projecte, el seu suport i la seva dedicació durant el curs. Volem donar les gràcies molt especialment a la Laia Moretó que ha estat amb nosaltres durant tot el curs. Ha estat una persona clau en el desenvolupament del nostre projecte, ens ha guiat per aquest procés creatiu. La seva paciència amb nosaltres, orientació i experiència ens han permès aprendre molt millor. També volem agraïr a la nostra professora Teresa que ens ha donat suport en tot moment, animant-nos a seguir endavant i a treure el millor de nosaltres mateixos.
Finalment també volem agraïr a La Capella que ens hagi permès exposar i presentar el nostre treball. També al programa En Residència per seguir portant artistes a les aules.
Moltes gràcies!!!
(fotografies d’Edu Pedrochi)
Llegamos al taller y nos sorprendió que aunque era pequeño, el espacio estaba muy bien aprovechado y tenía una gran variedad de máquinas y materiales. Vimos los hornos, fundimos con el calor de una vela pequeños hilos de cristal, vimos las máquinas de pulir vidrio, que se encontraban en el piso de abajo porque funcionaba con agua y tenía que estar separadas de las máquinas que funcionaban con electricidad y también rompimos unos vidrios con la protección necesaria para no hacernos daño.
Nuestras sensaciones fueron que cuando entras al taller, podías ver las 3 plantas y la calidez y tranquilidad que transmitía.
Mirem fanzines i imaginem com podria ser el nostre.
El dia que vam trencar el vidre amb un martell, després el Cristian, el Juan Diego i jo vam enganxar el vidre a fora al pati amb una pega especial per a vidre que utilitzen els arquitectes professionals que ens va donar la artista Laia.
Després vam deixem el vidre al sol uns 30 minuts perquè la pega funcioni i va quedar com unes esquerdes molt boniques que semblava com formes aleatòries o com si fos un terratrèmol.
La Laia Moretó treballa amb vidre. Hem descobert motles propietats d’aquest material, que és complicat de treballar. Es fa a altes temperatures. Avui ens dediquem a escalfar una planxa.
Visitem la Capella i les exposicions d’art contemporani.Descobrim l’espai en què exposarem el nostre projecte, el vestíbul de La capella!
Al entrar pudimos ver unas obras y unos videos que se podían escuchar con cascos, cada vez más adentro había un olor a cera quemada, en todo el centro de la capilla había un gran circulo lleno de cera que se calentaba por debajo y eso desprendía un olor muy fuerte.
También había una sala llena de dibujos de caras de color negro, rojo y blanco, la sensación era como de antigüedad ya que no esperábamos que fuera así sino algo mucho más moderno.
Finalment, entre totes les persones del grup hem pogut presentar el nostre procés de creació al nostre professorat. Ho hem fet a Torre Llobeta. També hem ensenyat algunes peces de vidre i com es transformaven amb la llum.
Ens han felicitat i ens han fet algunes preguntes.
Estuvimos trabajando sobre las metáforas.
Fuimos a Torre Llobeta (el centro cívico que tenemos al lado del instituto) donde Laia nos estuvo hablando de las metáforas. También hablamos sobre las emociones.
Hicimos un ejercicio que consistía en escribir papeles anónimos con preocupaciones o distracciones que nos llenan la cabeza y que tenemos en nuestro día a día. Las que más se repitieron: LAS NOTAS, EL FUTURO, LOS AMIGOS.
Después imaginamos metáforas para hablar de los que habíamos escrito en los papeles. Una que recuerdo es conflicto o problema y la metáfora que surgió es una persona bajo una ola, que la dibujó Juan Diego.
Todo este trabajo surgió de que estuvimos viendo unas obras de arte que teníamos que interpretar. Una que recordamos era una especie de máscara que estaba hecha de cuerdas y en ellas iban pegados unos lápices. Una chica se la ponía e intentaba dibujar, claro no tenía control sobre lo que hacía. Esta obra era un claro ejemplo de metáfora de descontrol y de conflicto.
Me pareció interesante.
