L’Estel va projectar diferents imatges d’art romànic i ens va demanar de crear memes a partir d’aquell imaginari medieval. Amb retoladors a la mà, imatges eclèctiques, personatges estranys i bèsties interactuant, vàrem portar aquestes referències al nostre terreny, barrejant-les amb ironia i plasmant directament allò que ens suggerien…

Cadascú, des de les pròpies inquietuds, vàrem realitzar un meme que després vam posar en comú.

Les mirades al damunt nostre (25/10/26)

Tots nosaltres, ens endinsem en un món medieval visitant el MNAC, de la mà d’en David Pablo, representant del museu, i de l’artista l’Estel.

Abans de fer la visita a les sales, en David ens va portar a l’auditori per explicar-nos algunes de les activitats que el MNAC organitza paral·lelament, com ara «La nit dels museus». Ens va mostrar com, per exemple, aquest any van oferir la Sala Oval per a un concert del grup Gregotecno. Ens va agradar i sorprendre que en un museu aparentment clàssic també tenen cabuda propostes culturals tan transgressores i encarades per gent jove.

Vàrem iniciar la visita a les sales romàniques. En David ens va explicar que al segle XII les esglésies no tenien aquella aparença de pedra nua, sinó que totes les parets interiors i exteriors estaven plenes de pintures: eren espais d’una immersió visual total. Aquella gent veia totes aquelles imatges sota la tènue llum de les espelmes, envoltada de siluetes i figures que narraven històries a una societat que majoritàriament no sabia llegir. Tot era color, relat i missatge.

El SIMBOLISME s’hi manifesta a través d’ANIMALS HÍBRIDS —alguns de benignes, d’altres de malèfics— i de figures de poder. Ens resulta inevitable imaginar com devien impressionar aquestes imatges a la gent de l’èpocai fins a quin punt condicionaven les seves vides.

El que més ens colpeix són els ulls que ens miren fixament des de les ales de l’arcàngel o des de l’anyell de Santa Maria de Taüll, així com les representacions de l’infern i dels jutges a la sortida de les esglésies: figures que decidien el nostre destí i ens recordaven les conseqüències de les nostres accions.

Davant d’això, la reflexió sorgeix sola: en l’actualitat, qui ens controla a nosaltres?…

En la següent sessió, l’alumnat va crear individualment un animal híbrid amb nom propi. Es van posar en grup, i amb els seus animals van crear una fàbula, una història.

I així anem seguint…cap a on ens portarà tota aquesta història?…