Setmanalment artista i mediadora entren dues hores a l’institut i deixen anar les seves idees, aportacions i propostes. S’obre un ventall immens en els aprenentatges dels joves. Moltes d’aquestes idees (en el cos d’un aprenent de 12 anys) necessiten temps per a incorporar assimilació, regulació, acomodació.
En aquests espais de la tercera hora els estudiants manifesten les seves reflexions, preocupacions, analitzen les seves creacions. És el moment per parlar del seu procés creador, de regular i ajustar les pràctiques amb la professora acompanyant. Així, doncs, llibretes, fulls, esborranys i escrits es revisen en una actitud creadora no només envers els objectes, sinó principalment envers els subjectes creadors.
La tercera hora, és un temps per pensar, temps per ajustar, temps per regular i assimilar aprenentatges.
Com deia M. Bajtin en relació a l’estètica de la creació (1992):
Quan un artista parla del seu treball, fora de l’obra creada, reviu la seva actitud creadora real que no havia viscut analíticament abans, sino duta a terme a l’obra. Ja que, quan l’autor crea, posa a la seva imatge tota la seva actitud creativa fonamental. Però, quan comença a parlar dels seus objectes de creació, manifesta cap a ells, ja creats i definits, una actitud creadora present.
“L’autor no és únicament portador d’una vivència anímica i la seva reacció no és un sentiment passiu o una percepció; l’autor és l’única energia formativa que no es dóna en una consciència psicològicament concebuda, sinó en un producte cultural significant i estable” (Bajtin, 1992, p. 16)
A les 3res hores l’acompanyament docent és clau per a l’aterratge del procés i per la consciència dels aprenentatges culturals realitzats i viscuts pels joves.
Prof. Maria Paczkowski
BAJTIN, M.M., (1992). Estética de la creación verbal (5º edición). ED SIGLO XXI.
