Aquestes últimes setmanes, hem estat treballant el monòleg, d’una carta a algú que estimem, hem estat perfeccionant i millorant cada dia la carta, uns dies ho fèiem amb els professors i un altre amb la Bàrbara, que ens anava dient que volem transmetre i explicar amb la nostra història. En concret l’última sessió va ser molt diferent, perquè ens vam posar a parlar d’en quin punt estem, i la Bàrbara ens va fer estirar a terra, i ens anava parlant, i al cap d’una estona, havíem d’escriure el que ens havia vingut al cap, i per últim, havíem d’escriure una escena ideal, inventada o real, la primera que ens vingués al cap, i inconscientment vam pensar en coses que ens preocupen o problemes en general, va ser molt sorprenent, perquè encara que no ho fessis amb aquella intenció quan després ho vam compartir la Bàrbara et feia preguntes i t’adonaves que havies escrit sobre problemes teus o coses que et preocupen sense pensar-ho.
