Autor: Eva Garcia

L’Auditori Municipal de Montcada va acollir dimarts 9 de juny la inauguració de l’exposició «On comença una muntanya?», que culmina l’any de residència de l’artista colombiana Tau Luna a l’institut la Ferreria de Montcada i Reixac.

Ara mateix hi ha muntanyes naixent: les plaques s’empenyen amb paciència antiga

Una muntanya sona profunda, a arrels buscant aigua sota la terra, a passos suaus. Mai no està quieta

La presentació va comptar amb la presència de les famílies, les entitats participants, A bao a q, el Consorci del Besòs i l’ICUB, així com una representació del professorat i del govern municipal.

Després de la recol·lecció dels fangs, durant una darrera sessió del mes d’abril, els alumnes van procedir a tenyir les llanes amb les terres de l’entorn. Un procés molt orgànic i necessari.

En la recta final del projecte, l’alumnat de la Ferreria vam explorar a finals del mes d’abril l’entorn de l’institut amb la voluntat de trobar fangs i terres amb què tenyir la nostra llana.

Descartat el riu Ripoll, massa sorrós, i la riera de Sant Cugat, pel mateix motiu, l’expedició ens vam dirigir al parc de la Llacuna, pels voltants del torrent de Can Duran. Al voltant de les llacunes de Can Duran s’hi estén una vegetació típica de zones humides, amb canyís, joncs, salzes, boga i tamarius, entre d’altres espècies de flora… Amb una superfície de més de 13 hectàrees, el de la Llacuna és el segon parc en extensió del municipi.

Al final, la recol·lecta va donar els seus fruits i vam tornar a l’institut carregats amb les mostres de terres i fangs amb què vam treballar, posteriorment, la llana.

Sortejant l’odissea que representa viatjar en Rodalies des de l’àrea metropolitana de Barcelona, finalment dimecres dia 28 de gener l’alumnat de la Ferreria va poder arribar a L’Escocesa, l’espai de creació on la Tau Luna i la Mariona Cañadas tenen els seus tallers.

Així, van poder conèixer com treballen alguns dels artistes de L’Escocesa, es van interessar per les tècniques que fan servir i què volen explicar amb els seus muntatges i van descobrir noves tècniques d’expressió artística. A més, es van «embrutar» les mans de fang, tot gaudint d’un taller en què van elaborar un contrapès (la fusaiola) per als fusos tèxtils que estan preparant.

Sens dubte, una experiència de primera mà a la sala de màquines de la creació artística.

Som el grup de l’Aina, Nahia, Janaí i Leydi i els primers dies vam estar presentant l’assignatura i coneixent el que faríem.

Després d’aquest “procés”, vam fer un parell d’excursions.

Una al poblat iber de Les Maleses, que era l’infern en persona, i després amb un pastor amb les ovelles, que aquesta sí que era guai, perquè vam acariciar a xaiets i gossos.

Després d’aprendre una miqueta en aquestes dues excursions, vam fer alguns projectes a classe com pigmentar en llana d’ovelles.

Alguns dies fem una mica de teoria, però molt poca, i després escrivim una mica a les nostres llibretes.

Cadascú va  pintar amb terra de les Maleses a un tros de llana (una muntanya).

Els últims dies vam posar flors i plantes a un tros de llana plana, després vam fer com un rodet per aplastar-les i pigmentar la llana.

Guillem: Durant aquest primer trimestre he tingut la meravellosa experiència de provar En Residencia. Hem fet moltes coses, com per exemple pintar llana amb terra de les Maleses. També vam observar les ruïnes del poble iber que està a les Maleses, també hem observat com funcionen les pedres magnètiques i que també poden tintar coses. I ja arribant al final hem estampat plantes de diferents tipus de llana (més clara o més obscura). Després de l’excursió a les Maleses vam acompanyar a un ramader de Collserola per veure i ajudar amb les ovelles. Al meu entendre aquesta assignatura m’ha assemblat molt interactiva amb la natura i ha sigut molt divertiu. 

Noa: Al principi jo he escollit aquesta assignatura per què pensava que seria teatre, però quan em va dir que seria plàstica em va agradar al principi, però després ja no m’ha agradat molt, perquè no hem dibuixat ni res d’això, hem estat anant d’excursió i no m’ha agradat molt, no ha sigut una assignatura que m’agradi del tot.

Salma: A mi En Residència m’ha semblat una assignatura única. Al principi, abans que comencés l’assignatura, pensava que era una assignatura de teatre o de plàstica, però al final no ha estat això, la veritat que la classe a nivell de gent, no em desagrada, la veritat que tothom em cau bé. I pensant en l’assignatura, les excursions, i les activitats, m’estan agradant molt, però al següent trimestre espero una mica més d’excursions.

Pedro: A mi, En Residència m’ha agradat perquè hem fet moltes excursions i a mi m’agrada sortir al carrer, a la muntanya i descobrir coses noves. De totes les activitats i experiments que hem fet el que més m’ha agradat ha estat el d’agafar flors.

En aquest grup som el: Iker, Xavi, Lucas, Martí i Jul i som un grup de l’institut la ferreria del curs 2n ESO.(en l’assignatura. En residencia).

En aquestes setmanes hem treballat sobretot en la natura i en coses amb el camp, les ovelles, etc.

Per exemple: Amb la llana de les ovelles la vam pintar/ tenyir amb fang i aigua, després vam fer un mapa amb una tela de les ovelles que és difícil de fabricar i vam fer unes muntanyes amb fang i aigua.

També el que hem fet  és que vam anar al riu i vam agafar unes flors, plantes… sobretot de colors perquè després d’agafar-les vam fer com un rollo amb les plantes i per veure si es van quedar el color o les flors enganxades. 

I l’últim que hem fet ha sigut com una barreja amb llana i aigua en dues cassoles en una amb cúrcuma i l’altra amb ortigues i les vam escalfar. 

També un dia vam pintar un quadres amb pigments naturals.

Una classe després vam obrir el nostre rollet i vam veure com havia quedat tot.

Nosaltres pensàvem que quedaria millor, però tampoc va estar tan malament, però va quedar d’una forma estranya, és com que no va canviar res.

Hola, som el grup de Emily, Júlia, Nayara i Alba i explicarem què és per a nosaltres En Residència.

Per a nosaltres, En Residència és una assignatura molt divertida, entretinguda i ens agrada molt perquè fem sortides, activitats com quan vam pintar sobre tela amb terra va ser molt divertit i ens va agradar molt. També ens agrada molt fer la meditació perquè ens relaxem molt. Per a nosaltres, En Residència és molt entretinguda i estem aprenent moltes coses noves.

A En Residència hem fet moltes activitats, hem fet sortides com a l’Ermita de Reixac, al poblat ibèric de Les Maleses, a la granja…, també activitats com experiments. Hem tenyit tela amb terra, hem fet pintura amb terra de les Maleses, hem fet dibuixos, hem fet uns rul·los amb plàstic, flors i hem fet meditació. En Residència ens agrada molt perquè fem moltes activitats.

Arriba setembre, comença el nou curs i els alumnes de 2n de l’ESO de l’institut La Ferreria de Montcada i Reixac es preparen per la descoberta… El projecte d’enguany d’En Residència ens proposa l’artista colombiana Tau Luna Acosta, establerta de fa anys a Barcelona. Però què coneix, la Tau Luna, de la ciutat vallesana que està a més de 8.000 quilòmetres del seu país de naixement?

Durant les primeres setmanes, l’alumnat treballa la manera d’explicar-li a la Tau què fa de Montcada un poble especial, diferent, únic. El nostre poble!

Hi ha qui considera que no és gaire especial…

I qui creu que està molt contaminada…

Però per a molts, Montcada és la seva «petita pàtria».