Després d’introduir el treball de taller, molt centrat en el dibuix del natural “old style”, el Pere va preparar una classe “teòrica” on va presentar possibles referents per les obres que proposaven formes artístiques totalment diferents i que trencaven amb la mirada complaent del dibuix figuratiu, i que provocaven reaccions. Els nois i noies van aterrar de ple en l’art contemporani.
El treball a l’aula també va generar un diàleg molt interessant a nivell inter-generacional. El millor exemple, el de Keith Haring i l’impacte de la SIDA a finals dels -80 i principis dels -90
Aquest dia va ser molt interessant perquè vam estar comentant unes fotos que el Pere havia portat ja preparades a la classe i vam estar com interpretant el que pensàvem que expressava la foto i després ens deia quina era la idea principal que tenia l’autor (Evelyn)
Pere vino con varias imágenes de distintos artistas como: Wolfgang Tillmans, Keith Haring, Marina Abramovic, Chris Burden. etc. Nos habló de sus intereses y las opiniones que tiene de algunas de sus obras, también nos preguntó lo que nosotros opinamos y lo que pensamos de esas obras. Conocimos una parte distinta y nueva de Pere, logra que pueda ver la pintura, fotografía y esculturas de otras maneras, nos enseña a interpretarlas y sentirlas de una manera que puede que no sea la habitual entre nosotros. (Júlia)
Ens va parlar del Keith Haring (Grafiter), també d’una pintura feta amb excrement d’elefant de Chris Ofili, va haver-hi molta polèmica. Marc Quinn es va fer un retrat amb la seva pròpia sang, se la treia i la congelava. Francis Alys va posar a una guineu dintre d’un museu i la va gravar. (Sança)
M’ha agradat que nosaltres també podem donar la nostra opinió. La classe no es basa en el Pere parlant i tots els altres només escoltant, si no que tenim l’oportunitat de dir el que pensem i de fer preguntes sempre que vulguem. (Matilde)