El dijous 5 de desembre vam fer una excursió al taller del Pere a l’Hospitalet, i ens va explicar com treballa i com ha fet les seves obres. També hi havia companys seus i vam tenir el plaer de conèixer les seves obres també. (Nora)
No sabíem que esperar però estàvem molt emocionats de veure el lloc de treball d’un artista de veritat. (Matilde)
Vam veure la part on treballava ell i ens va parlar una mica sobre com s’organitzaven entre els 3, com s’organitzava el seu espai, ens va explicar el que està fent ara, ena va parlar del seu ofici com quantes peces havia de fer més o menys per subsistir i també ens va dir que estava treballant amb 30 a la vegada, que depenent del dia que tingués es posava amb una o altre.
A part ens va ensenyar la peça que portarà a ARCO (fira d’art contemporani a Madrid) i ens va explicar que a l’hora de fer-la es va inspirar, al principi no voluntàriament, en un amic seu.
M’ha interessat molt la història del seu amic. Ens va dir que aquest amic el va convidar un dia a que veiés les seves peces recents ja que no li acabaven de fer el pes i li va explicar que no estava en un molt bon moment. En Pere es va adonar de que totes les peces eren “simples”, totes tenien formes geomètriques. Llavors li va comentar això i li va suggerir que potser eren així perquè el seu cap volia anar per alguna cosa simple i no embolicar-se més.
Penso que és una cosa que fem nosaltres quan no estem en un bon moment, encara en coses petites volem anar pel simple, no ens volem complicar més del que ja està la nostra situació mental.
He après que a vegades les nostres emocions es poden reflexar en les nostres pintures, dibuixos… indirectament, que no fa falta que si estem tristos dibuixem una persona trista, que veient el dibuix es poden extreure moltes coses que no tinguin relació directa i podem trobar-li més d’un sentit.
Ho puc relacionar amb quan estic passant una etapa no molt bona i ara m’he donat compte que és veritat que vaig per les coses fàcils, tant en estudis com en l’esport. (Ariadna)
Personalment em va agradar molt, és un espai amb ple de creativitat i colors. Es un espai per a mi bastant desordenat però així és com treballen els pintors. (Sança)
M’ha agradat molt poder veure l’espai d’un veritable artista, entendre una mica com es treballa. Veure el que per nosaltres és desordre però per ell és un ordre específic m’ha semblat interessant i m’he sentit molt contenta de poder veure-ho. (Matilde)
Aquest dia ha estat el millor des del meu punt de vista. Vam començar per agafar el metro fins a l’Hospitalet, on rere caminar uns deu minuts vam arribar al taller del Pere, que estava situat en un edifici que es podria considerar antic, però perfecte per a fer projectes artístics. Una vegada vam arribar vam veure el desordre de la sala, el Pere ens va especificar que no tots els tallers son així però degut al seu desorde el taller estava en aquestes condicions. Ens va ensenyar els seus projectes, com n’eren d’impressionants tant pel tamany com per la tècnica que utilitzava. Ens va explicar com era la seva estratègia d’artista i com s’organitza per guanyar-se la vida. També vam veure com estava distribuït un taller, el lloc on es guarden el quadres, el lloc on els pinta, les taules d’estudi…
M’ha interessat molt poder veure de primera mà com es treballa com artista, quins son els processos pels que passa, com els seus projectes estan molt associats a tot el que ell està passant …. També m’ha interessat molt veure com s’organitza un taller on més d’una persona hi participa. (Cloe)
I al final del dia li vam entregar un mural on vam posar totes les pors de cadascun. (Darwin)
