Aquest dijous 4 de desembre, en Pau i la Cèlia ens van proposar portar una obra d’art escollida per nosaltres. Cadascú la va haver d’ensenyar a la resta del grup i explicar per què l’havia triada.
Algunes de les obres que vam portar van ser La Mona Lisa, El crit, El flautista d’Hamelín, El vals, escultures de marbre, Un solo en l’aire de Joel O’Keeffe, una coreografia de Cortis o una fotografia familiar, entre d’altres.
Totes les obres eren molt personals: eren coses que ens agradaven a nosaltres. Això ens va fer adonar que no havíem pensat a portar cap obra que no ens agradés, i a partir d’aquí vam reflexionar sobre el fet que, encara que una cosa no ens agradi, igualment pot ser considerada art. També vam veure estils molt diferents i vam poder opinar sobre alguns d’ells.
Una de les obres que més ens va sorprendre va ser la fotografia familiar, ja que no ens esperàvem que algú en portés una. Però la sessió no va ser només això: a l’inici de la classe vam fer un joc anomenat El pistoler. El joc consistia que una persona es posava al mig d’un cercle i girava assenyalant amb el dit; quan s’aturava, la persona assenyalada i les dues del seu costat havien de dir el nom el més ràpid possible.
Per acabar la sessió, vam parlar sobre les diferents maneres d’afrontar una obra. Hi havia persones que se sentien més segures aprenent-se un guió, mentre que d’altres preferien improvisar. Amb el ball passava una cosa semblant: a algunes persones els agradaria fer un musical que inclogués ball, cant i altres disciplines.