Mes: juny de 2025

S’acaba el curs i també s’acaba l’optativa En Residència. O potser no s’acaba aquí.
Tot el procés viscut segueix encara viu i gestant-se en nosaltres, canviant les nostres maneres d’entendre les altres, l’art, la dansa i com percebem el món.
Pensant en tot el que s’ha caminat, aquestes són algunes de les coses que hem après i que quedaran com a record i com a llavor de noves impressions que ens queden encara pendents de descobrir.
Com sempre diem: “En Residència és una optativa que recordareu tota la vida”

Per fi va arribar el dia de la presentació que es va fer el passat 29 de maig en dos passis, al matí per tot l’alumnat de 1r d’ESO i a les 17.00 h en format més íntim.
Vam convidar alguns familiars, amigues i els professors van fer difusió entre la resta del professorat i les persones que hi van participar en el projecte. Vam estar nervioses i també en acabar vam compartir uns moments molt especials després de la representació de la tarda que va tenir un esperit més pausat i recollit.
Hi va haver molts nervis, emoció i també ganes de fer. El fet de trobar-se a l’espai de La Caldera ben envoltades i amb suport de l’equip i la imminència de l’actuació, va motivar les alumnes a donar-ho tot.

Fem un assaig general a La Caldera. Aquest dia serà important perquè ens trobarem ja a l’espai, incorporem tot el recorregut de pràctica i propostes que portem fins ara al lloc físic on el presentarem a alumnat, famílies i amigues.

Ens sembla un lloc familiar perquè l’hem visitat, també per la confiança que ens uneix al Pau i el Joaquín. Tot i que semblava que estava tot dissenyat fins ara amb el seu sentit i els detalls, explorem les possibilitats de l’escenari, il·luminació i so. Fem rotllana per compartir que representa la vergonya, anticipar sentiments i fer-nos costat.

Dediquem les darreres sessions abans de la presentació a repassar el que hem fet, reflexionar sobre el que hem sentit i tot allò que representa. Fugir de la vergonya enfrontant-nos-hi. També de manera visual, desgranem tota la progressió en una graella que treballem cooperativament. Cadascuna hi aporta detalls completant-la perquè no ens oblidem de res. Se senten els nervis i l’anticipació per la setmana que ha de venir.