Bogeria al Narcís Monturiol
Aquesta sessió vam fer activitats molt diverses. La primera que vam fer va ser jugar a l’assassí que consistia en què algú que no participava escollia a una persona en concret que seria el que donaria nom al joc “un assassí”. La gent s’escampava per l’espai i l’assassí havia de matar a la gent picant l’ullet sense que els demès se n’adonessin. El mort discretament s’asseia a terra. L’objectiu de l’assassí era matar a tots els participants abans que cap participant sospités d’ell. I el de la resta era estar atents fins a trobar-lo.
Després ho vam fer tots amb els ulls tancats i ens havíem d’anar picant les mans amb les persones amb que ens anéssim xocant. L’assassí picava dos cops en lloc d’un i així matava les seves víctimes. Aquesta versió va ser una mica més complicada pel fet de no veure res i ens va fer adonar-nos que la relació amb l’espai quan manca algun sentit és diferent.

A continuació, vam fer una rotllana i aleatòriament vam escollir una de les propostes que vam fer dies abans. La proposta consistia en escoltar una cançó que tot el grup estigués d’acord (Last Christmas) i que l’havíem d’escoltar en diferents llocs del centre o de fora de l’institut.

Primer vam sortir al parc públic que hi ha darrere l’institut i després vam entrar de nou a l’institut i vam anar pels passadissos cantat en veu baixa la cançó escollida.


Però el que més va molar va ser posar-ho als altaveus del centre. El millor va ser veure com la cançó començava a afectar a altres persones, fins i tot professors del centre que no pertanyien al grup: alguns es posaven a cantar o a ballar o simplement se’ls hi formava un somriure als llavis.


Finalment, l’última activitat que vam fer els últims minuts de classe va ser fer grups petits i escollir una cançó que tots sabéssim per cantar-la, escriure-la o fer alguna cosa relacionada amb la cançó.

