Som línies paral·leles
Aquesta sessió la vam començar fent una activitat visual que requeria el teu cos en resseguir les línies que formaven l’espai del gimnàs.
Seguidament, vam incloure a l’activitat visual de les línies un exercici que es basa en la percepció de l’oïda i estar en alerta. L’acció era molt ràpida: un dels mentors pronunciava la paraula “Boom”, com si es tractés d’un explosiu, i en sentir aquelles paraules tots ens havíem de moure per l’espai i caure a terra com si ens hagués impactat alguna cosa.
Vam resseguir les línies fins a l’exterior del gimnàs en direcció al pati i l’hort on vam asseure’ns a terra i havíem de dir les coses que ens passaven pel cap.
Després, vam jugar a un joc que consistia a descriure el paisatge. Havíem de fer parelles i un es posicionava al davant i l’altre al darrere. La persona del darrere tancava els ulls i havia de preguntar-li al del davant què veia al paisatge que tenia enfront i la persona que del davant, quan responia, feia una passa endavant. L’objectiu era arribar a l’altra banda de la pista.
Vam fer un curt recés i vam tornar al gimnàs a fer una altra activitat que consistia a dir una frase relacionada amb una paraula (prèviament havíem escrit aquestes paraules a un mural que representaven els nostres sentiments). Vam fer tres grups: uns parlaven, altres miraven i uns apuntaven què deien els altres. Els que miraven havien de dir les seves opinions sobre els que recreaven.
