Mes: gener de 2026

Havíem treballat, fet i experimentat amb poemes visuals, però no havíem vist cap en persona d’artistes rellevants. Per això, dimecres 3 de desembre, ens vam dirigir cap a la Fundació Joan Brossa, al Born. Vam anar en metro cap a passeig de Gràcia i vam fer transbord a la línia 4, on vam baixar a la parada de Jaume I.

Quan vam arribar, ens va rebre una noia molt simpàtica que es deia Sílvia, i vam passar a una terrassa on ens va demanar que ens dividíssim en dos grups perquè l’espai de la exposició era molt reduït i les peces eren molt delicades.

Mentre un grup entraria a veure-la, l’altre es quedaria a una sala jugant al joc Operacions sobre el paper, que serveix per a practicar la creació de poemes visuals. El joc consisteix en un seguit de cartes que donen instruccions per intervenir un paper. Cadascú va llegir una i tots vam fer l’acció que demanava en el seu paper. Al final quedaven poemes molt diferents i molt originals. Algunes de les instruccions eren:

• Dibuixar una lletra inicial
• Dibuixar un peu molt petit
• Fer un forat i tapar-lo amb alguna part del mateix paper
• Fer un gargot i continuar-lo al paper del company
• Etc.

D’altra banda, vam veure l’exposició Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte, que estava format per unes 6 o 7 obres, no només de Joan Brossa, sinó de molts artistes més com per exemple: Denise A. Aubertin, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel, però només en vam poder parlar de tres, perquè no hi va haver més temps. La dinàmica que ens va proposar la Sílvia era que ens imaginéssim que volien dir aquells poemes visuals i després ho raonéssim tots junts. Vam dir coses molt encertades, segons ella.

L’experiència ens va agradar molt perquè vam poder veure poemes de grans artistes especialitzats en poemes visuals i ens va servir per entendre una mica més tant com és el procés de creació com d’interpretació. Us recomanem molt que aneu a veure-la.

A la sesión 9, lamentablemente, Fito no pudo asistir ya que estaba de viaje.
Igualmente, al principio de la clase Sara nos puso un vídeo que él había hecho para decirnos lo que haríamos durante esas horas. Ese video explicaba de una manera muy poética que teníamos que hacer un póster con las anomatopeyas y poemas visuales que hicimos el otro día.

Estuvimos pensando ideas para hacer el mural lo mejor posible y, al final, votamos para poder decidirnos.

Después de eso nos pusimos ¡manos a la obra! Empezamos a coger material, nos dividimos en grupos y nos decidimos por ir al passillo de abajo para tener mas espacio.

Estuvimos todo el tiempo restante haciendo el boceto del mural y recortando letras de revistas para las anomatopeyas.

Toda esta sesión fue emocionante de principio a fin y nos gustó mucho.

Ahir, dimecres, 8 de novembre, en Fito ens va posar el vídeo de com va quedar la nostra performance de la setmana passada. Nosaltres esperàvem veure el desastre que havíem sentit que era, però el que no esperàvem era que hagués fet una feinada d’edició i que resultés ser un vídeo tant impressionat. Ens va explicar que, per fer-lo, fins i tot havia utilitzat intel·ligència artificial! Ens va deixar bocabadats, ja que semblava molt real.

Després d’explicar-nos com ho va fer, ens va proposar de tornar a posar l’àudio al timbre per segona vegada, però sense gravar les reaccions, només perquè la gent ho pogués sentir bé. Aquesta vegada, al final del timbre, vam donar una pista del nostre nou projecte: “queden 24 dies, 23 h i 45 min per a un canvi a les vostres vides”. Amb aquest enigma volíem anticipar l’encàrrec que ens ha fet direcció de canviar el timbre definitivament.

Després, vam tornar a classe i el Fito ens va ensenyar unes propostes que va fer la intel·ligència artificial sobre les nostres onomatopeies. Les vam estar llegint i comentant. Això va donar peu a parlar sobre el ChatGPT, les seves virtuts i defectes. Realment, les nostres propostes eren molt millors que les de la IA.

INTEL·LIGÈNCIA HUMANA 1 – IA 0

En aquesta sessió vam estar fent la intervenció del timbre. Primer vam anar buscar les càmeres de l’institut i ens les vam repartir. Després, vam establir les zones que cobriríem per gravar la reacció dels alumnes quan sentissin el timbre nou. Això ens va portar molta estona perquè va haver-hi alguns problemes tècnics i van sobrar pocs minuts per col·locar-nos a lloc per quan sonés el timbre.

Amb l’intercanvi de classe, va començar a sentir-se la nostra proposta i nosaltres vam començar a gravar les reaccions de la gent. En general, va ser molt caòtic i estressant perquè la gent no s’ho esperava i alguns s’ho van prendre malament. Quan vam tornar a classe vam estar comentant la jugada i el que va sortir malament. Una de les coses que va posar més tristos va ser el so, es veu que no es va sentir gaire bé.

Havíem treballat molt en això i no ha sortit com esperàvem. Però volem tornar-ho a intentar un altre dia, a veure si podem.

En esta sesión practicamos una explicación para hacerles a los miembros de la junta directiva, para que nos dejaran hacer nuestra permormance: una intervención del timbre del instituto. Les explicamos todo el proceso que habíamos hecho hasta llegar al resultado final.

Estabamos todos bastante nerviosos, y justo cuando llegaron al aula donde las habíamos convocado, salimos los que teniamos que exponer a explicarles las ideas.

Cuando acabamos, ellas, rápidamente, nos dijeron que sí, que les parecía una idea estupenda. Nosotros nos pusimos muy contentos, y cuando se fueron empezamos a planear cómo sería todo sobre la sesión que venía luego, la de ejecutar nuestra permormance: cambiar el timbre entre un cambio de clase de manera inesperada para los alumnos.