Fito Conesa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol

PRESENTACIÓ DE LA PEÇA

En aquesta sessió vam presentar la nostra mostra a La Capella. Tot començava a les sis, però primer exposava un altre institut, així que nosaltres vam fer la nostra performance dos quarts de set.

Al principi estàvem una mica nerviosos, però ens va sortir molt bé. Creiem que, de tots els assajos que vam fer, el dia de la mostra va ser el que ens va sortir millor, tot i els nervis. Des de dins es veia bastant bé i penso que vam ocupar l’espai de manera eficaç, encara que no era fàcil perquè la Capella era més petita que el lloc on havíem estat practicant.

La nostra sensació va ser molt estranya i alhora especial: per uns moments ens va fer molta vergonya veure tanta gent mirant-nos fixament mentre fèiem la performance. Quan vam acabar i vam fer la presentació, vam poder abaixar la tensió. Llavors, de sobte, en acabar, l’Alícia i en Sam van lliurar un petit detall al Fito i a la Sara: un ram de flors de paper fetes a mà per a cadascun.

Autora: Isabel Ruiz

El Fito va començar a parlar sobre la seva experiència amb nosaltres i tot va ser molt emocionant. Quan van acabar els parlaments, va arribar el moment de conversar amb els espectadors; molts ens van donar l’enhorabona. Va ser una experiència fantàstica.

Crèdits: Programa EN RESiDÈNCiA, autor: Pep Herrero.

Aquesta sessió es va dividir en dues parts, ja que així ens podíem organitzar millor per assajar la peça i també per preparar els EPIs.

La primera part de la classe la vam aprofitar per fer l’assaig general perquè tot sortís genial el dia 26. Vam practicar sobretot les parts que més ens havien costat i vam repassar què havia de dir cadascun dels que parlàvem a la mostra.

A la segona part, ens vam dividir: uns es van encarregar de pintar els EPIs i uns altres d’embolicar la bateria. Més tard, aquests últims es van unir a la resta per acabar de decorar els seus propis EPIs.

En conclusió, ens va agradar molt aquesta sessió. Tot i que hi va haver moments de més i de menys concentració, al final tot va sortir força bé.

Hem tornat a anar a La Capella per veure l’espai de què disposaríem, perquè l’exposició que hi havia ha canviat. Ara ja no estan les ceres a terra, sinó que hi ha unes pintures que ocupen la meitat del fons de la sala. Per tant, creiem que ens podrem moure perfectament per l’espai, tot i que no és gaire gran la zona de què disposem.

També hem aprofitat i hem estat provant algunes parts de la performance per veure si havíem de canviar alguna cosa. Mentre practicàvem, vam descobrir detalls que no ens havíem imaginat que quedarien tan bé; per exemple, quan en Pablo imita el so d’un mussol.

La visita va ser ràpida però eficient.

Aquell dia ens vam dividir en dos grups. El primer preparava el que s’hauria de dir en la presentació del dia de l’obra: qui començaria parlant, qui explicaria tot el que havíem fet durant el curs, etc.

L’altre grup pintava quatre EPIs com a mostra de com s’havien de decorar la resta; per exemple, un es pintava amb colors vius fent cercles i un altre amb un disseny diferent. Pintar-los amb pintura líquida va ser una mala idea perquè s’escrostonava, així que per a la resta d’EPIs vam decidir fer servir ceres.

En aquesta sessió, el que vam fer va ser continuar practicant la performance, però utilitzant bancs per delimitar l’espai i simular el de la Capella.

Aquesta vegada va venir la Mariana a veure el nostre procés. Ens va dir que estava molt orgullosa de nosaltres, ja que veia un progrés positiu en la nostra obra.

A la segona hora, vam pujar a classe per començar a parlar sobre el vestuari i l’organització del dia de la mostra. Vam fer una pluja d’idees sobre la roba i finalment vam decidir anar amb EPIs. També vam tenir la idea de personalitzar-los perquè no fossin tan senzills.

El 22 d’abril, el primer que vam fer va ser un assaig general de tot el que havíem d’exposar perquè no ens oblidéssim de res i ens sortís perfecte; de fet, vam practicar molt davant dels altres.

Després, quan vam acabar de repassar, vam agafar el nostre mural amb molt de cura i el vam penjar a la paret.

El dia 8 d’abril vam estructurar tota la peça; és a dir, vam afegir algunes coses per millorar-la. Una de les nostres companyes (l’Alícia) ens va guiar en tots els moviments perquè quedessin perfectes; bàsicament, va fer de directora.

En aquesta sessió vam sortir a l’exterior, a un pont proper a l’institut. Allà vam estar assajant les coreografies de la performance, per a la qual cosa ens vam haver de dividir per grups. Després d’assajar, vam mostrar els balls a la resta de companys. Per últim, abans de tornar a classe a causa de la calor, vam practicar la performance completa integrant tots els balls.

Aquesta sessió va ser molt cansada, ja que feia molt de sol i la gent es dispersava amb facilitat.

El dia 18 de març vam anar a fer una excursió, a La Capella. Vam anar en metro, i vam baixar-nos a Liceu. L’objectiu de la visita era descobrir l’espai en què faríem en la nostra mostra final.

També vam aprofitar a observar les obres que hi havia exposades. La que més ens va cridar l’atenció va ser l’obra més gran de les espelmes. Ens va impressionar molt, perquè era una obra que poc a poc tenia moviment i canviava de forma.

També vam veure unes altres salen amb obres d’art que ens vam semblar molt interessants.

En la nostra opinió creiem que va ser una excursió molt interessant, i que l’hauríem de repetir per per idear millor el que farem a l’obra final.

El dia de la sessió oberta

Aquest dia va ser un dels més importants per a nosaltres, ja que va ser la sessió oberta que vam fer davant dels professors.

Aquell mateix dia vam estar bastant temps preparant la nostra performance, practicant i preparant els materials, fins que va arribar el gran moment. A les 13.30 h van començar a arribar el professors i es van asseure per esperar que comencéssim. Mentre, nosaltres ja ens havíem situat a l’espai i estàvem movent-nos per l’escenari al ritme de les melòdiques.

Quan van arribar tots els professors, vam donar pas a la segona part de la nostra performance. Teníem molt clara tota l’estructura i la vam anar fent fins que vam acabar amb el solo de bateria del Sam, amb tots estirats al terra. Els aplaudiments van arribar després d’un minut d’incertesa. Ens vam posar drets i vam saludar.

A continuació, vam fer la segona part de la mostra que consistia en una petita exposició on detallàvem tot el procés de creació de la peça. L’objectiu era que els professors poguessin entendre-ho millor. Quan vam acabar ens vam tornar a aplaudir i la Mariana i el Fito van dir unes paraules.

Finalment, docents i alumnes vam fer un pica-pica, preparat per nosaltres, per resoldre dutes que tenien i, el més important, per gaudir una estona amb ells.

En conclusió, va ser un dia amb moltes emocions i a la vegada amb molts nervis.