Autor: Sara Elías

La setmana passada no vam fer res perquè hi havia VAGA EDUCATIVA.

I avui, simplement, vam anar per segona vegada al casal Can Travi per assajar per a la sessió oberta, que ja es la pròxima setmana! Quins nervis!

Havíem intentat practicar a l’institut, però hi ha pocs espais disponibles a la nostra hora, per tant vam pensar un pla B i a la Sara se li va ocórrer anar al Casal de Can Travi, que està a deu minuts caminant. Allà ens va oferir una sala per poder practicar la nostra performance amb més calma i tranquil·litat.

Teníem una hora i mitja per endavant i, durant aquest temps vam poder fixar l’estructura de la mostra que faríem a la sessió oberta.

En aquesta sessió ens va despertar l’interès les noves propostes per poder millorar pel dia de la performance: així ens asseguràvem que no ens equivocaríem i que ens sortiria prou bé.

Aquesta sessió la vam dividir en dues parts:

1. Vam estar veient uns vídeos on alguns artistes jugaven amb les seves veus.
2. Vam sortir al parc, que hi ha davant de l’institut, per jugar amb les nostres veus.

El Fito volia fer una coral amb direcció improvisada on, per grups, anéssim emetent sons de vocals amb diferents intensitats i registres. Primer va ser ell el director i després ens va deixar provar-ho a nosaltres.

Ens va semblar interessant, però també ens va fer molta vergonya. Creiem que és una pràctica que ens costarà una mica, però que poc a poc ho anirem fent millor.

Havíem treballat, fet i experimentat amb poemes visuals, però no havíem vist cap en persona d’artistes rellevants. Per això, dimecres 3 de desembre, ens vam dirigir cap a la Fundació Joan Brossa, al Born. Vam anar en metro cap a passeig de Gràcia i vam fer transbord a la línia 4, on vam baixar a la parada de Jaume I.

Quan vam arribar, ens va rebre una noia molt simpàtica que es deia Sílvia, i vam passar a una terrassa on ens va demanar que ens dividíssim en dos grups perquè l’espai de la exposició era molt reduït i les peces eren molt delicades.

Mentre un grup entraria a veure-la, l’altre es quedaria a una sala jugant al joc Operacions sobre el paper, que serveix per a practicar la creació de poemes visuals. El joc consisteix en un seguit de cartes que donen instruccions per intervenir un paper. Cadascú va llegir una i tots vam fer l’acció que demanava en el seu paper. Al final quedaven poemes molt diferents i molt originals. Algunes de les instruccions eren:

• Dibuixar una lletra inicial
• Dibuixar un peu molt petit
• Fer un forat i tapar-lo amb alguna part del mateix paper
• Fer un gargot i continuar-lo al paper del company
• Etc.

D’altra banda, vam veure l’exposició Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte, que estava format per unes 6 o 7 obres, no només de Joan Brossa, sinó de molts artistes més com per exemple: Denise A. Aubertin, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel, però només en vam poder parlar de tres, perquè no hi va haver més temps. La dinàmica que ens va proposar la Sílvia era que ens imaginéssim que volien dir aquells poemes visuals i després ho raonéssim tots junts. Vam dir coses molt encertades, segons ella.

L’experiència ens va agradar molt perquè vam poder veure poemes de grans artistes especialitzats en poemes visuals i ens va servir per entendre una mica més tant com és el procés de creació com d’interpretació. Us recomanem molt que aneu a veure-la.

A la sesión 9, lamentablemente, Fito no pudo asistir ya que estaba de viaje.
Igualmente, al principio de la clase Sara nos puso un vídeo que él había hecho para decirnos lo que haríamos durante esas horas. Ese video explicaba de una manera muy poética que teníamos que hacer un póster con las anomatopeyas y poemas visuales que hicimos el otro día.

Estuvimos pensando ideas para hacer el mural lo mejor posible y, al final, votamos para poder decidirnos.

Después de eso nos pusimos ¡manos a la obra! Empezamos a coger material, nos dividimos en grupos y nos decidimos por ir al passillo de abajo para tener mas espacio.

Estuvimos todo el tiempo restante haciendo el boceto del mural y recortando letras de revistas para las anomatopeyas.

Toda esta sesión fue emocionante de principio a fin y nos gustó mucho.

Ahir, dimecres, 8 de novembre, en Fito ens va posar el vídeo de com va quedar la nostra performance de la setmana passada. Nosaltres esperàvem veure el desastre que havíem sentit que era, però el que no esperàvem era que hagués fet una feinada d’edició i que resultés ser un vídeo tant impressionat. Ens va explicar que, per fer-lo, fins i tot havia utilitzat intel·ligència artificial! Ens va deixar bocabadats, ja que semblava molt real.

Després d’explicar-nos com ho va fer, ens va proposar de tornar a posar l’àudio al timbre per segona vegada, però sense gravar les reaccions, només perquè la gent ho pogués sentir bé. Aquesta vegada, al final del timbre, vam donar una pista del nostre nou projecte: «queden 24 dies, 23 h i 45 min per a un canvi a les vostres vides». Amb aquest enigma volíem anticipar l’encàrrec que ens ha fet direcció de canviar el timbre definitivament.

Després, vam tornar a classe i el Fito ens va ensenyar unes propostes que va fer la intel·ligència artificial sobre les nostres onomatopeies. Les vam estar llegint i comentant. Això va donar peu a parlar sobre el ChatGPT, les seves virtuts i defectes. Realment, les nostres propostes eren molt millors que les de la IA.

INTEL·LIGÈNCIA HUMANA 1 – IA 0

En aquesta sessió vam estar fent la intervenció del timbre. Primer vam anar buscar les càmeres de l’institut i ens les vam repartir. Després, vam establir les zones que cobriríem per gravar la reacció dels alumnes quan sentissin el timbre nou. Això ens va portar molta estona perquè va haver-hi alguns problemes tècnics i van sobrar pocs minuts per col·locar-nos a lloc per quan sonés el timbre.

Amb l’intercanvi de classe, va començar a sentir-se la nostra proposta i nosaltres vam començar a gravar les reaccions de la gent. En general, va ser molt caòtic i estressant perquè la gent no s’ho esperava i alguns s’ho van prendre malament. Quan vam tornar a classe vam estar comentant la jugada i el que va sortir malament. Una de les coses que va posar més tristos va ser el so, es veu que no es va sentir gaire bé.

Havíem treballat molt en això i no ha sortit com esperàvem. Però volem tornar-ho a intentar un altre dia, a veure si podem.

En esta sesión practicamos una explicación para hacerles a los miembros de la junta directiva, para que nos dejaran hacer nuestra permormance: una intervención del timbre del instituto. Les explicamos todo el proceso que habíamos hecho hasta llegar al resultado final.

Estabamos todos bastante nerviosos, y justo cuando llegaron al aula donde las habíamos convocado, salimos los que teniamos que exponer a explicarles las ideas.

Cuando acabamos, ellas, rápidamente, nos dijeron que sí, que les parecía una idea estupenda. Nosotros nos pusimos muy contentos, y cuando se fueron empezamos a planear cómo sería todo sobre la sesión que venía luego, la de ejecutar nuestra permormance: cambiar el timbre entre un cambio de clase de manera inesperada para los alumnos.

Hoy hemos dividido la sessión en dos partes. Durante la primera hora, Fito nos ha mostrado referentes de poemas visuales y nos ha explicado qué eran las partituras visuales. Concretamente, hemos visto esto:

Poetas visuales:
1. Marina Abramovic: Marina Abramovic nació el 30 de noviembre del 1946 en Belgrad. Empezó su carrera covirtiéndose en una de las mejores artistas serbias de las performance en 1970. Su trabajo explora la relación entre el artista y la audiencia, los límites del cuerpo y las posibilidades de la mente.

2. Mary Ellen Solt: Mary Ellen Solt nació el 8 de julio de 1920 en Estados Unidos de América, Mary Ellen Solt es famosa, ya que fue una poeta, ensayista, traductora, editora y profesora de Norteamérica.

3. Guillaume Apollinaire: Nació en Roma, el 26 de agosto de 1880. Es importante porque trabajó como contable en la Bolsa y como crítico para varias revistas, desde las que teorizó en defensa de las nuevas tendencias.

 En 1913 publicó una primera colección, Alcoholes, en la que optó por integrar varios poemas escritos durante varios años y logró colocar un anagrama en algunos poemas. En 1913 publicó una primera colección, Alcoholes, en la que optó por integrar varios poemas escritos durante varios años y logró colocar un anagrama en algunos poemas.

4. Joan Brossa: Joan Brossa fue un poeta, dramaturgo y artista plástico catalán. Fue uno de los poetas más importantes, él, nació el 19 de enero de 1919, Barcelona.

Nosotros tenemos la suerte de tener una escutura suya muy cerca de nuestro instituto, en el Parque del Laberinto de Horta (segunda imagen).

5. Bàrbara Kruger: Barbara Kruger (New Jersey 1945) es una de las artistas femeninas más relevantes del siglo 20. Sus obras han sido clasificadas como conceptuales o «Pop Art» y se caracterizan por su sencillez compositiva y cromática (escala de grises + rojo).

6. Jenny Hazler: Jenny Halzer nació 29 de julio de 1950 en Ohio, es una artista conceptual estadounidense. Su trabajo se centra en la exposición de palabras e ideas en espacios denunciar diferentes formas de justicia.

7. Margaret Watts- Ideofóno, las flores de la voz: Margaret Watts (1868–1948) fue una activista canadiense que fundó y promovió organizaciones internacionales para empoderar y educar a mujeres rurales.

Partituras visuales:
1. Johann Debussy- “Claro de luna”: Achille-Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 de agosto de 1862 – París, 25 de marzo de 1918) es un compositor Francés, considerado uno de los principales compositores del siglo XX y el precursor de la música contemporánea. Nacido en el seno de una familia de recursos modestos. Mostró suficiente talento musical para ser admitido en el mejor centro de estudios musicales de Francia, el Conservatorio de París, a la edad de diez años. 

Unas de sus obras famosas es  “Claro de luna”.

2, John Cage: Compositor estadounidense pionero de música aleatoria electrónica y utilización no estándar de instrumentos tradicionales. Creó un piano preparado. Fue la principal figura de la música experimental de postguerra y jugó un papel importante en el desarrollo de la danza moderna.

3. Chemical Brother – Star Guitar: Es un dúo inglés de música electrónica. El vídeoclip de la canción Star Guitar se puede considerar una partitura visual.

Y, en la segunda hora, hicimos un ejercico de deep listenning, que significa escucha profunda. Fito nos puso tres audios muy diferentes que evocaban escenas mentales diversas:

1. Mather Earth– música para plantas
2. El cant de la sibil·la, de María Arnal+Tanta Relona
3. Composició per a contrabaix amb l’Orfeó Català, de Fito Conesa

En aquesta sessió en Fito ens va demanar que féssim tres grups. Això ens va costar una mica, però al final ho vam aconseguir. L’objectiu era que cada equip endrecés els versos que havíem triat a l’exercici de combinatòria de la sessió anterior. Un grup va optar per enumerar-los de més concrets a més abstractes; un altre, de més poètics a menys; i l’últim, va fer una segona votació i el resultat va ser democràtic.

Un cop vam acabar-ho i ho vam posar en comú, ens va demanar si algú volia gravar els versos. Per tant, vam fer dos grups: un amb els que volien i un altre amb els que no.

Els que van anar a gravar ho van fer a una sala petita que té l’institut preparada amb material audiovisual. Al principi ens va fer una mica de vergonya i ens va costar fer silenci, però després vam poder gravar tots. Vam preferir fer-ho amb un micròfon que portava el fito que no pas amb la seva gravadora de mà. El programa informàtic on es guardaven els registres es diu Audacity. Alguns vam posar veus diferents i va ser molt divertit. També ens va explicar que la Maria Arnal havia fet un concert fent servir veus de la IA.
Per acabar, alguns es van atrevir a cantar i altres a fer sorolls que també vam gravar.

L’altre grup es va quedar a classe amb la Sara, la profe, i vam estar pensant onomatopeies relacionades amb els versos. Va ser molt complicat i vam dedicar molta estona a fer això. El resultat és aquest:

1. Abraçar una finestra negra: guiriguirigui
2. El riure cuidadós del carrer viu: blablajajablablaja
3. Parir és un somriure amatent: Puppppp aaaassshhhhhhh
4. Roba el cor en onze mars: bumbumshhhhhhhhhhhh
5. Rojo sangre no es rojo si sangre no brilla: kgxxshhhblubclinklinkxx
6. La nutria bebe 102 cubatas: ñiñiñiñiiiiiii—pum
7. L’aigua fa de mirall: BluB

Un cop vam tenir això consensuat, cadascú es va quedar amb una onomatoia i va fer un esborrany de poema visual.

Ens ha agradat molt la sessió: ha sigut relaxada i creativa!