Fito Conesa EN RESiDÈNCiA a l’Institut Narcís Monturiol

La setmana passada no vam fer res perquè hi havia VAGA EDUCATIVA.

I avui, simplement, vam anar per segona vegada al casal Can Travi per assajar per a la sessió oberta, que ja es la pròxima setmana! Quins nervis!

Havíem intentat practicar a l’institut, però hi ha pocs espais disponibles a la nostra hora, per tant vam pensar un pla B i a la Sara se li va ocórrer anar al Casal de Can Travi, que està a deu minuts caminant. Allà ens va oferir una sala per poder practicar la nostra performance amb més calma i tranquil·litat.

Teníem una hora i mitja per endavant i, durant aquest temps vam poder fixar l’estructura de la mostra que faríem a la sessió oberta.

En aquesta sessió ens va despertar l’interès les noves propostes per poder millorar pel dia de la performance: així ens asseguràvem que no ens equivocaríem i que ens sortiria prou bé.

En aquesta sessió, com érem pocs perquè els nostres companys estaven d’excursió, vam baixar a l’aula de música a organitzar com seria la sessió oberta que tindríem d’aquí a dues setmanes.

Primer de tot vam decidir com estaríem esperant mentre els professors baixaven. Vam decidir que estaríem ballant Limbo de Justdance, ja que ens el sabíem tots i totes.

Quan els professors estiguessin tots a baix, començaríem la mostra que teníem preparada.

També en aquesta sessió vam decidir els instruments que tindria cadascú i l’estructura de la mostra. La vam apuntar a la pissarra, com es veu a la foto.

Aquesta sessió va ser molt productiva, ja que com eren molt pocs ens vam organitzar millor.

El 21 de gener vam començar la sessió quan el Fito ens va projectar uns vídeos per compartir amb nosaltres l’última expo que havia fet, a Vic. Al vídeo apareixien unes persones d’unes comunitats religioses cantant. Les comunitats amb les que va treballar son la Congregació dels Dolors, el gurudwara de la comunitat sikh i la mesquita de la Comunitat Musulmana de Vic. El Fito ens va explicar la seva experiència en aquesta exposició.

Després, vam anar cap a l’aula de música, cadascú es va posar en un lloc diferent i, a continuació, en Fito ens va posar una sèrie de cançons per fer escolta profunda.

Es molt relaxant fer aquesta activitat. Ens agrada perquè estem molt cansats i ens permet fer una mica de pausa.

Aquest dia ens vam dividir en dos grups, un per acabar el mural i un altre per preparar la música i sons que introduiríem en la performance.

D’una banda, el grup del mural va acabar de pintar i detallar les parts que faltaven d’aquest, posant una mica més de sorra i d’aquarel·les. D’una altra, el grup de la música va repassar cada vers i va donar idees de sons o melodies per cadascun, fent l’esquema següent:

LA NUTRIA BEBE 102 CUBATAS
Sons d’aigua caient en un got i tipus que la remouen (uUuU)
Algú beu l’aigua (so d’empassar)

ROBA EL COR EN 11 MARS
Comença el pal de pluja
Percussió corporal en el pit amb la mà mentre persones canten diferents notes.

PARIR ÉS UN SOMRIURE AMATENT
beu plorant i cridant (nina beu) tapon
Parar en sec
cor angelical
Cançó ukelele feliç

EL RIURE CUIDADÓS DEL CARRER VIU
Passos amb diferents sabates
murrmuros i riures
Marti ocells més Pablo mussol
instruments

ABRAÇAR UNA FINESTRA NEGRA
Notes més agudes (tots junts)
Nyeee
Vent (xiulada)

L’AIGUA FA DE MIRALL
So de gota
Un canta i altres tipus que ho imiten tipus eco (mirall) (el públic)

ROJO SANGRE NO ES ROJO SI SANGRE NO BRILLA
Triangle (instrument)
Tanquem amb un solo de bateria
Death note

Ens agraden molt aquestes sessions més pràctiques i creatives.

Aquesta sessió la vam dividir en dues parts:

1. Vam estar veient uns vídeos on alguns artistes jugaven amb les seves veus.
2. Vam sortir al parc, que hi ha davant de l’institut, per jugar amb les nostres veus.

El Fito volia fer una coral amb direcció improvisada on, per grups, anéssim emetent sons de vocals amb diferents intensitats i registres. Primer va ser ell el director i després ens va deixar provar-ho a nosaltres.

Ens va semblar interessant, però també ens va fer molta vergonya. Creiem que és una pràctica que ens costarà una mica, però que poc a poc ho anirem fent millor.

Havíem treballat, fet i experimentat amb poemes visuals, però no havíem vist cap en persona d’artistes rellevants. Per això, dimecres 3 de desembre, ens vam dirigir cap a la Fundació Joan Brossa, al Born. Vam anar en metro cap a passeig de Gràcia i vam fer transbord a la línia 4, on vam baixar a la parada de Jaume I.

Quan vam arribar, ens va rebre una noia molt simpàtica que es deia Sílvia, i vam passar a una terrassa on ens va demanar que ens dividíssim en dos grups perquè l’espai de la exposició era molt reduït i les peces eren molt delicades.

Mentre un grup entraria a veure-la, l’altre es quedaria a una sala jugant al joc Operacions sobre el paper, que serveix per a practicar la creació de poemes visuals. El joc consisteix en un seguit de cartes que donen instruccions per intervenir un paper. Cadascú va llegir una i tots vam fer l’acció que demanava en el seu paper. Al final quedaven poemes molt diferents i molt originals. Algunes de les instruccions eren:

• Dibuixar una lletra inicial
• Dibuixar un peu molt petit
• Fer un forat i tapar-lo amb alguna part del mateix paper
• Fer un gargot i continuar-lo al paper del company
• Etc.

D’altra banda, vam veure l’exposició Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte, que estava format per unes 6 o 7 obres, no només de Joan Brossa, sinó de molts artistes més com per exemple: Denise A. Aubertin, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel, però només en vam poder parlar de tres, perquè no hi va haver més temps. La dinàmica que ens va proposar la Sílvia era que ens imaginéssim que volien dir aquells poemes visuals i després ho raonéssim tots junts. Vam dir coses molt encertades, segons ella.

L’experiència ens va agradar molt perquè vam poder veure poemes de grans artistes especialitzats en poemes visuals i ens va servir per entendre una mica més tant com és el procés de creació com d’interpretació. Us recomanem molt que aneu a veure-la.

A la sesión 9, lamentablemente, Fito no pudo asistir ya que estaba de viaje.
Igualmente, al principio de la clase Sara nos puso un vídeo que él había hecho para decirnos lo que haríamos durante esas horas. Ese video explicaba de una manera muy poética que teníamos que hacer un póster con las anomatopeyas y poemas visuales que hicimos el otro día.

Estuvimos pensando ideas para hacer el mural lo mejor posible y, al final, votamos para poder decidirnos.

Después de eso nos pusimos ¡manos a la obra! Empezamos a coger material, nos dividimos en grupos y nos decidimos por ir al passillo de abajo para tener mas espacio.

Estuvimos todo el tiempo restante haciendo el boceto del mural y recortando letras de revistas para las anomatopeyas.

Toda esta sesión fue emocionante de principio a fin y nos gustó mucho.

Ahir, dimecres, 8 de novembre, en Fito ens va posar el vídeo de com va quedar la nostra performance de la setmana passada. Nosaltres esperàvem veure el desastre que havíem sentit que era, però el que no esperàvem era que hagués fet una feinada d’edició i que resultés ser un vídeo tant impressionat. Ens va explicar que, per fer-lo, fins i tot havia utilitzat intel·ligència artificial! Ens va deixar bocabadats, ja que semblava molt real.

Després d’explicar-nos com ho va fer, ens va proposar de tornar a posar l’àudio al timbre per segona vegada, però sense gravar les reaccions, només perquè la gent ho pogués sentir bé. Aquesta vegada, al final del timbre, vam donar una pista del nostre nou projecte: «queden 24 dies, 23 h i 45 min per a un canvi a les vostres vides». Amb aquest enigma volíem anticipar l’encàrrec que ens ha fet direcció de canviar el timbre definitivament.

Després, vam tornar a classe i el Fito ens va ensenyar unes propostes que va fer la intel·ligència artificial sobre les nostres onomatopeies. Les vam estar llegint i comentant. Això va donar peu a parlar sobre el ChatGPT, les seves virtuts i defectes. Realment, les nostres propostes eren molt millors que les de la IA.

INTEL·LIGÈNCIA HUMANA 1 – IA 0

En aquesta sessió vam estar fent la intervenció del timbre. Primer vam anar buscar les càmeres de l’institut i ens les vam repartir. Després, vam establir les zones que cobriríem per gravar la reacció dels alumnes quan sentissin el timbre nou. Això ens va portar molta estona perquè va haver-hi alguns problemes tècnics i van sobrar pocs minuts per col·locar-nos a lloc per quan sonés el timbre.

Amb l’intercanvi de classe, va començar a sentir-se la nostra proposta i nosaltres vam començar a gravar les reaccions de la gent. En general, va ser molt caòtic i estressant perquè la gent no s’ho esperava i alguns s’ho van prendre malament. Quan vam tornar a classe vam estar comentant la jugada i el que va sortir malament. Una de les coses que va posar més tristos va ser el so, es veu que no es va sentir gaire bé.

Havíem treballat molt en això i no ha sortit com esperàvem. Però volem tornar-ho a intentar un altre dia, a veure si podem.